13.01.2019 - 21:50
|
Actualització: 14.01.2019 - 13:26
Jornada decisiva per al PDECat. L’executiva del partit es reuneix aquest matí a Waterloo amb Carles Puigdemont per tractar sobre la posició dels diputats a Madrid en la tramitació del pressupost espanyol al congrés. És la primera vegada que tota la direcció es desplaça a Bèlgica, d’ençà de l’assemblea del juliol, quan el sector afí a Puigdemont pretenia que el PDECat s’hi arrenglerés, però finalment es va haver de pactar una direcció híbrida per a evitar una trencadissa. És una reunió important, perquè l’actuació dels vuit diputats a Madrid ha estat a la primera línia del conflicte entre el sector anomenat moderat, més pactista i defensor de mantenir les sigles i el caràcter del PDECat, i el que vol marcar distàncies amb la Moncloa i alhora lliga el futur de la formació amb la Crida Nacional per la República. Ara cal veure, doncs, com es resol en la cúpula el debat intern sobre si s’ha de permetre o no que Pedro Sánchez tramiti el pressupost. La manera de resoldre-ho serà una prova per a comprovar la capacitat d’influència d’uns i altres en la direcció del PDECat a l’hora de pilotar-ne l’actuació institucional i també per a avaluar-ne la connexió amb les bases i l’electorat.
El consell nacional del PDECat ja va decidir, amb el 95% dels vots, que no avalaria el pressupost de Sánchez. Després, el secretari d’organització, Ferran Bel, i la vice-presidenta del partit, Míriam Nogueras, van xocar públicament a l’hora d’explicar si el pronunciament del consell condicionava o no el vot dels vuit diputats al congrés espanyol en la tramitació del pressupost. Tots dos són diputats a Madrid i representants dels dos sectors en aquesta pugna tàctica. Nogueras, pròxima a Puigdemont, n’és la coordinadora. Bel, alineat amb Carles Campuzano, s’inscriu en el sector moderat. La confrontació no es va resoldre fa una setmana i avui la gestió de Puigdemont pot ser clau, per bé que el calendari els dóna més marge, tenint en compte que el debat a la totalitat dels comptes es farà a mitjan febrer.
Tot esperant un moviment de Sánchez
La posició oficial del PDECat, verbalitzada pel president, David Bonvehí, i per Nogueras, és que si Sánchez no mou fitxa presentaran una esmena a la totalitat dels comptes. Les declaracions públiques que ha fet Bonvehí com a president del partit, una vegada esventrat el debat, s’han d’avaluar també en clau interna. Tot i que Bonvehí prové del sector de Marta Pascal, també és cert que ha fet alhora de frontissa, en un context de permanent amenaça de trencament, i que ell i Nogueras han procurat fer equilibris en la direcció malgrat les ferides que va deixar el congrés. Aquest és el missatge dels presos polítics que es va transmetre als Lledoners: volen evitar la ruptura. I així és com es va menant el procés d’encaix del PDECat amb la Crida, amb Bonvehí i Nogueras visitant cada setmana Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn als Lledoners. Formen la comissió delegada que ha de fer una proposta als associats per a encaixar al PDECat dins la Crida. Precisament avui, paral·lelament a la reunió de Waterloo, diputats de JxCat aniran a reunir-se amb els presos polítics als Lledoners.
Contra el pressupost, igual com el PP i Cs?
El PP i Cs presentaran esmenes a la totalitat contra el pressupost de Sánchez. Es preveu que sumin 169 vots. De manera que si el PDECat registrés la seva n’hi hauria prou per a tombar-lo, deixant de banda què decideixi de fer ERC. Totes les esmenes a la totalitat es voten conjuntament. Així és com s’ha fet sempre al congrés espanyol. Ara, políticament és imprescindible que cada grup en presenti una per a votar la pròpia iniciativa i marcar perfil propi en l’argumentació. Com que costa d’assumir que una formació independentista voti una proposta del PP o Cs, la posició final es veurà amb la presentació o no de les esmenes a la totalitat.
No es preveu que hi hagi crisi de govern
ERC no ha pres cap decisió sobre la tramitació dels comptes, i això no és pas un detall menor per al PDECat. Bonvehí i Nogueras esperen que els dos socis de govern actuïn de la mateixa manera arran de l’amenaça de Sánchez que, si ell cau, governarà l’extrema dreta i s’aplicarà un 155 més bel·ligerant que l’anterior. Ara com ara, no han discrepat públicament, malgrat les pressions. Tots dos partits han defensat que és el PSOE que ha de fer un gest per a obrir una finestra real de negociació del conflicte.
Ningú no dubta que si ERC i el PDECat voten diferentment al congrés espanyol, el govern se’n ressentiria. Una altra cosa és que hi hagi una crisi de govern. L’amenaça que va formular en un acte de VilaWeb el president de la Generalitat, Quim Torra, dient que n’hi podria haver una és difícil que s’acompleixi. És en aquest context que es poden llegir les paraules de Puigdemont de divendres. Després de reunir-se a Waterloo amb Torra, divendres Puigdemont deia que la decisió depenia dels grups parlamentaris. Joan Tardà havia respost abans que la decisió la prendria ERC i que l’executiu no és pas monocolor.
La JNC no vol que s’obstaculitzi la tramitació
El debat que es viu al PDECat per la tramitació del pressupost s’ha reproduït a la JNC, que dissabte va refusar una moció impulsada pel col·lectiu de les Corts que pretenia que l’organització s’hi manifestés en contra. Hi va haver 61 vots que s’hi oposaven, 42 a favor i dos vots en blanc. El resultat era significatiu, perquè el secretari general de la JNC, Sergi Miquel, és diputat del PDECat al congrés espanyol i alhora pròxim a Campuzano. Miquel va oferir als impulsors de la iniciativa una transacció: canviar l’oposició a tramitar els comptes per una oposició al pressupost. És a dir, la mateixa redacció de la resolució que va aprovar el consell nacional del PDECat. Els joves impulsors, tanmateix, s’hi van negar i finalment la votació es va decantar a favor de Miquel i la seva executiva. Enmig del debat polític, algunes fonts han denunciat pressions a les direccions d’alguns col·lectius de la JNC per tal que la moció no reeixís. També han interpretat amb intencionalitat política el fet que Campuzano assistís la setmana passada a la reunió de l’executiva de la JNC, tot i que fonts de la direcció ho neguen.
