La distància que va de 4 estacions a 193: el metro de Barcelona avui fa 100 anys

Avui fa cent anys, el 30 de desembre de 1924, el metro de Barcelona començava a funcionar amb la inauguració del primer tram de l’actual línia 3, que connectava la plaça de Catalunya amb Lesseps. D’aleshores ençà, la xarxa ha crescut exponencialment i s’ha consolidat com una de les infrastructures més importants per a la mobilitat a l’àrea metropolitana de la ciutat.

Per commemorar-ho, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha programat tot d’activitats dins les seves instal·lacions, però també a diferents punts de la ciutat. La primera, aquest matí, a l’estació del passeig de Gràcia (l’antiga estació d’Aragó) amb un acte sorpresa. Per un dia, l’estació de passeig de Gràcia ha recreat l’antiga estació d’Aragó, el nom original que va tenir la parada fins al 1982. Per fer-ho, s’hi ha instal·lat senyalització, decoració i anuncis de l’any 1924, quan es va inaugurar el primer tram de la línia entre les estacions de Catalunya i Lesseps. Durant el matí a les andanes també s’hi ha vist actors vestits d’època, que simulaven el personal que treballava al suburbà en un principi.

.

De 4 estacions a 193 en 100 anys

Durant aquestes deu dècades, el metro de Barcelona ha passat de ser un projecte modest amb una sola línia, dels primers que es feien a Europa, a esdevenir en una xarxa extensa amb 12 línies gestionades per 2 operadors (TMB i Ferrocarrils de la Generalitat) i 193 estacions en total.

Les quatre estacions originals del 1924 van ser Catalunya, Aragó (l’actual passeig de Gràcia), Lesseps i Diagonal. El recorregut feia gairebé tres quilòmetres. Un any més tard, la línia es va allargar pels extrems i es van obrir les que encara avui són les estacions de Liceu i Fontana.

L’anomenada línia 2 va ser la segona a entrar en funcionament un parell d’anys més tard, el 1926, i connectava l’estació d’Aragó (passeig de Gràcia) amb una parada que hi havia davant l’actual edifici de Correus, a la part baixa de la Via Laietana, que va funcionar fins el 1972, quan es va ampliar la línia i es va obrir la de la Barceloneta.

El 1926 mateix, la companyia Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona va obrir una tercera línia. Es va anomenar aleshores “el Transversal” i cobria un tram de l’actual L1, amb nou estacions: la Bordeta, Mercat Nou, plaça de Sants, Hostafrancs, Espanya, Rocafort, Urgell, Universitat i Catalunya. Cinc anys més tard, es van habilitar les parades d’Arc de Triomf i Santa Eulàlia, i el 1932, l’estació de Marina.

Ja durant la dictadura de Franco, la línia 1 va passar a mans de Renfe i als anys cinquanta es va allargar fins a la Sagrera i Fabra i Puig. En paral·lel, l’any 1952 es van municipalitzar totes les empreses de transport públic i el 1961 es va crear una única empresa de metro que va expandir la xarxa fins a Torres i Bages, l’Hospitalet de Llobregat i el Paral·lel amb la irrupció de les línies 4 i 5. A la segona meitat dels anys noranta es va crear l’actual línia 2, la lila, entre Paral·lel i la Pau, i finalment les altres línies actuals, algunes de les quals encara no s’han posat en funcionament totalment.

Una xarxa que continuarà expandint-se

En plena celebració del centenari, el metro de Barcelona encara té grans desafiaments a encarar aquests anys vinents. El pla director de mobilitat preveu una inversió de més de sis mil milions d’euros fins el 2030 per a ampliar i millorar la xarxa, amb actuacions en moltes línies.

Línia 1 (vermella): Es treballa per allargar-la fins a Montcada i Reixac, fet que permetrà de connectar més bé la ciutat amb aquesta localitat del Vallès Occidental. Aquesta ampliació inclourà noves estacions i millorarà la capacitat de la línia. Però el projecte més important és l’ampliació dins Badalona, que implica construir cinc estacions noves a la ciutat, que beneficiaran sobretot els barris del nord amb l’objectiu que la línia s’allargui per connectar-se amb l’estació de Rodalia.

Línia 2 (lila): Possiblement, el canvi més important de tots serà en la L2, que ara acaba a la parada del Paral·lel, però que mitjançant un túnel de 6,3 quilòmetres connectarà el barri de Sant Antoni amb el Parc Logístic de la Zona Franca. El recorregut afegirà sis estacions a la línia (Poble-sec, Montjuïc, la Foixarda, Foc, Fira i Parc Logístic) i connectarà els dos espais de la Fira de Barcelona, el de Montjuïc i el de l’Hospitalet. A la llarga, aquests canvis permetran la connexió del centre de Barcelona a l’aeroport, una opció més lògica que no pas l’actual, que connecta l’aeroport amb la part més alta de la Diagonal.

Línia 3 (verda): És previst d’ampliar-la fins a Trinitat Vella i, a llarg termini, incorporar-hi trens automàtics per augmentar la freqüència de pas. El projecte és que la línia creixi per tots dos extrems. D’una banda, amb la connexió, molt reclamada pels veïns, entre la Trinitat Nova i la Trinitat Vella. També es farà créixer la línia per l’altra banda, és a dir, de la Zona Universitària fins a Esplugues-Sant Feliu. És un projecte prioritari perquè el Campus de l’Hospital Clínic es traslladarà a la part alta de la Diagonal.

Línia 4 (groga): La comissió mixta entre la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona va acordar al novembre d’adjudicar la redacció del projecte constructiu de part de la prolongació de la línia fins a l’intercanviador de la Sagrera. Hi haurà tres estacions noves –Santander, Sagrera-AVE i la Sagrera.

Línia 5 (blava): El projecte més destacat és la possible prolongació fins a l’Hospitalet de Llobregat, cosa que permetrà una connexió directa amb l’aeroport mitjançant un intercanviador amb la línia 9.

Línia 6 a 8 (Ferrocarrils): La línia 8 dels Ferrocarrils de la Generalitat és l’altre gran projecte en construcció, atès que connectarà els dos ramals d’FGC que ara acaben per separat. Els unirà amb un enllaç ja en construcció entre la plaça d’Espanya i Gràcia, que afegirà parades a l’Hospital Clínic i a la plaça de Francesc Macià. Tindrà dos beneficis: allargarà l’anomenat metro del Vallès fins al Baix Llobregat i donarà servei a la plaça de Francesc Macià, una de les poques zones de la ciutat que no té cap metro a prop.

Línia 9/10 (taronges): Amb l’ampliació prevista s’espera que sigui completada per connectar la Zona Franca amb la resta de la ciutat. Famosa pel seu sobrecost (més de cinc mil milions d’euros) i els vint anys de retard que ja acumula, la L9 continua avançant, tot i que lentament. La tuneladora, que va tornar a posar-se en funcionament fa un parell d’anys després d’una dècada aturada, va arribar aquest estiu a la futura estació de Mandri. Però, una altra vegada, hi va arribar amb retard a causa del desgast de la màquina. Fa poc s’ha licitat la construcció de les estacions de Manuel Girona i de Campus Nord. També resten pendents alguns ramals de la L10 i obrir les parades, ja completades, de Motors i del Camp Nou.

Línia 11 (verd clar): Una línia curta però essencial per a connectar els barris del nord. És previst d’incorporar-hi nous trens elèctrics per reduir el consum energètic. A l’hora de la construcció alguns aspectes es van tenir en compte segons els estàndards del metro per si es decidís d’incloure el traçat a la L4, com ara la reserva de quatre-cents metres per a allargar les andanes i no passar el màxim pendent permès al metro convencional, del 4%.

Línia 12 (grisa): Aquesta línia es va crear com a servei llançadora entre Sarrià i Reina Elisenda per fer possible l’augment de serveis suburbans (cap a Terrassa i Sabadell) de la línia Barcelona-Vallès. Hi ha hagut molts plans d’ampliació que la podrien allargar fins a Castelldefels, però ara mateix no hi ha res sobre la taula.