26.08.2015 - 14:00
|
Actualització: 27.08.2015 - 00:14
La Diputació Permanent ha autoritzat la validació del decret llei per a adaptar el marc legislatiu de l’Institut Català de Finances (ICF) a la normativa europea d’entitats financeres per convertir-lo en un banc. La modificació implica de reforçar la independència de l’ICF —es redueixen els consellers nomenats pel govern—, segons que ha destacat el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell. CiU i ERC han abonat el text, mentre que PSC i ICV-EUiA s’han abstingut i PPC i Ciutadans hi han votat en contra. Els grups de l’oposició han estat d’acord a assenyalar que els canvis obeïen a la voluntat de convertir l’ICF en un ‘banc central’ d’una Catalunya independent hipotètica.
El decret llei —aprovat amb tretze vots a favor, quatre abstencions i cinc en contra— pretén de canviar l’estructura jurídica de l’Institut Català de Finances (ICF) per adequar-la al nou marc europeu relatiu a les entitats financeres. El propòsit del text és convertir l’entitat en un banc públic. De fet, el redactat del decret impulsat pel govern sosté que ‘una de les aspiracions històriques de Catalunya ha estat tenir una entitat de titularitat pública per a operar al mercat financer amb les condicions més bones possibles’.
Durant la intervenció a la Diputació Permanent del parlament, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, ha insistit en aquesta idea i ha ressaltat que l’ICF ja havia completat el procés d’adaptació als requisits europeus perquè ‘a efectes pràctics’ ja s’organitzava i funcionava com un banc. Així mateix, ha justificat la necessitat de convalidar de manera ‘urgent’ i ‘puntual’ el text perquè calia, ha indicat, actualitzar el règim jurídic de l’entitat d’acord amb què establia l’oficina europea d’estatística, l’Eurostat. I és que, segons que ha dit, corrien el risc que Europa deixés de considerar l’ICF entitat de crèdit públic.
La norma també ha servit per a modificar la composició de la Junta de Govern de l’entitat, que ha nomenat tres nous consellers independents per al màxim òrgan de govern i ha reduït a quatre el nombre de consellers dominicals en representació de la Generalitat.
El diputat de CiU David Bonvehí ha aprofundit en aquests arguments i ha negat que l’executiu català hagués promogut la convalidació del text en ple agost i tot just abans que s’esgotés la legislatura per ‘amagar-lo’, sinó que havia remarcat la importància de complir les exigències europees.
El republicà Pere Aragonès ha considerat que si no haguessin donat via lliure a aquest text s’hauria incrementat a 2.800 milions d’euros el dèficit de la Generalitat d’aquest any, perquè hauria implicat que el passiu d’aquest instrument de crèdit de la Generalitat es convertís en part del deute de l’administració catalana. ‘L’ICF ha de poder cobrir les fallades del mercat i ha de ser el banc públic, una estructura més de què ens dotarem si obtenim el mandat democràtic després del 27-S’, ha afirmat.
Crítiques de l’oposició
Tant la socialista Eva Granados com l’ecosocialista Josep Vendrell han vist amb bons ulls que es regulés l’ICF per convertir-lo en banc. Ara, han dubtat que el tràmit correcte fos el d’un decret llei. Així, PSC i ICV-EUiA s’han abstingut a la votació alhora que han reclamat que la norma fos tramitada com una llei. Una petició que ha estat rebutjada per la majoria CiU-ERC.
PPC i Ciutadans han estat més crítics i han votat en contra del decret llei presentat per Mas-Colell. El diputat popular Enric Millo ha assegurat que el govern pretenia d’emmascarar una nova estructura d’estat per quan arribés la ‘desconnexió’ amb l’estat espanyol. Per això, ha anunciat que, en cas que el seu partit obtingués posicions de poder en el futur executiu català, derogarien el text.
Finalment, Inés Arrimadas de Ciutadans ha retret al conseller d’Economia que utilitzés els seus coneixements per enganyar els catalans prometent que l’ICF fos un banc quan sabia, ha dit, que ni ho era ni ho seria. A més, ha ironitzat amb el fet que el govern volgués ‘jugar als estats’ i fer de l’entitat de crèdit de la Generalitat el banc central d’una hipotètica Catalunya independent.
