11.12.2017 - 19:16
|
Actualització: 11.12.2017 - 20:26
La Diputació de València ha portat a Fiscalia el cas de l’ex cap de la Unitat d’Actuació Bibliogràfica de la corporació, Carles Recio, que no va anar a treballar durant 10 anys. L’objectiu és el d’iniciar les actuacions necessàries per a la investigació i l’esclariment dels fets i ‘la determinació de les diligències pertinents’ per a determinar si aquest càrrec era necessari i si els llavors responsables de la Diputació coneixien les seves reiterades absències.
El passat mes de febrer, la Diputació va obrir un expedient disciplinari a Recio, funcionari de carrera per a esclarir les seves ‘reiterades i continuades absències’. La corporació sostenia que podien constituir faltes de caràcter greu i molt greu de la Llei d’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana.
També va obrir expedient disciplinari a la funcionària de carrera directora de l’Arxiu-Biblioteca per la seva actuació ‘per acció i omissió davant les reiterades i continuades absències en el seu càrrec’. Ara, segons ha pogut saber Europa Press, els instructors d’aquests expedients disciplinaris han presentat un escrit a la Fiscalia davant la possibilitat que es pogués haver comès algun delicte per part dels llavors responsables de la Diputació que van crear el càrrec per a Recio el 2006 ‘malgrat les reticències de la resta de funcionaris, que ho consideraven innecessari’.
La Diputació vol que s’esclareixi si aquest càrrec com a responsable d’Actuació Bibliogràfica era necessari i si els llavors responsables de la corporació, dirigida en aquest moment per Fernando Giner, eren coneixedors de les absències de Recio, que finalment va ser acomiadat el passat mes d’agost a través d’un decret que recollia una falta ‘molt greu’ per ‘abandonament continuat de servei’, tipificada en la llei de l’Estatut Bàsic del Treballador Públic.
La hipòtesi que l’absència de Recio en el seu càrrec pogués ser coneguda pels responsables de la Diputació té el seu origen en un escrit de l’advocat de la directora de l’Arxiu durant el procés d’incoació de l’expedient, qui va al·legar que en aquest cas ‘ens podríem trobar davant l’existència de delictes de prevaricació o malversació de fons públics per la creació d’un càrrec fictici (…) que després no ha estat exercit pel seu titular’ i apuntava a ‘un altre tipus de responsabilitats’ subjacents.
Per a més informació, podeu consultar aquest enllaç: