04.09.2022 - 21:40
|
Actualització: 06.09.2022 - 11:53
La darrera reunió de la taula de diàleg entre el govern català i l’espanyol va ser la primera que va donar fruits respecte de compromisos. Totes dues parts van signar un document que es comprometia a “superar la judicialització”, en paraules textuals. Però avui comença un nou curs polític i, per tant, jurídic, carregat de cites. L’independentisme, de les capes socials a les polítiques, afronta uns quants processos penals.
L’acord a què van arribar representants d’ERC i el govern espanyol deia concretament que les institucions públiques s’havien de comprometre a adoptar totes les garanties possibles quan les seves actuacions poguessin tenir un efecte sobre els drets i les llibertats de les persones o el patrimoni personal, atès que moltes condemnes van associades a sancions econòmiques.
Ara, a la pràctica, aquestes promeses no s’apliquen pas. La prova és que aquest trimestre vinent les entitats antirepressives calculen que hi haurà, pel cap baix, una vintena de judicis relacionats amb el procés independentista que afectaran una cinquantena d’activistes i polítics independentistes. I això sense tenir en compte unes altres causes que s’instrueixen.
Sens dubte, el judici que tindrà més ressò és el que es farà al TSJC contra l’antiga mesa del Parlament de Catalunya, que afecta l’ex-president de la cambra Roger Torrent, l’ex-vice-president Josep Costa i els ex-secretaris Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. Es farà el 5, 6 i 7 d’octubre amb peticions de la fiscalia d’un any i vuit mesos de presó i 30.000 euros per haver permès debats sobre l’autodeterminació i sobre la monarquia.
Amb tot, encara podria haver-hi algun tomb d’última hora. Les recusacions formulades pels acusats han aconseguit d’expulsar dos jutges del judici. Primer, Jesús María Barrientos, president del TSJC, i ara fa poc dies, Carlos Ramos. L’efecte dels recursos és tan gran que el tribunal ha reconegut que no troba magistrats substituts per a jutjar els fets.
Abans serà el torn d’Eulàlia Reguant i Antonio Baños. El 28 i el 29 de setembre, respectivament, hauran d’anar al Tribunal Suprem espanyol per haver-se negat a respondre les preguntes de Vox durant el judici contra el procés. La fiscalia demana una condemna de quatre mesos de presó i inhabilitació. I, malgrat que no és un judici, Anna Gabriel el 14 de setembre farà una declaració indagatòria en què li notificaran el seu processament per desobediència. La sentència que se’n derivi no comportarà presó perquè Pablo Llarena va deixar sense efecte l’acusació de rebel·lió contra ella.
Però més enllà de les esferes polítiques, qui també pateix la judicialització del context polític català és el moviment social. La darrera prova és el cas de l’Oriol. És especialment alarmant per la sentència rebuda: quatre anys i un mes. Els jutges van admetre parcialment la petició de la fiscalia, que demanava vuit anys per un delicte de desordres públics i atemptat contra l’autoritat.
Uns altres, com la Carla, esperen judici aquesta tardor. Haurà de seure al banc dels acusats per les mobilitzacions contra la sentència del procés a Girona, l’octubre del 2019. La fiscalia li demana dos anys i mig de presó i una multa de 34.000 euros per un presumpte delicte de desordres públics agreujats.
El govern espanyol és qui té la capacitat de modular la intensitat de les peticions de condemna que fa la fiscalia i qui té al seu abast de reduir la inflamació d’una judicialització que ha marcat el panorama polític català d’aquests darrers anys. També és a les mans del govern català. El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va introduir uns canvis perquè el cos d’advocats dels Mossos d’Esquadra depengui directament del gabinet jurídic central, és a dir, de la Presidència. Així pretenia tenir un control dels procediments que aquests lletrats activen a petició dels agents. Abans, el govern de Quim Torra ja havia impulsat un canvi perquè la Generalitat tan sols es personés en els casos en què s’acreditaven lesions d’un agent.
De moment, aquest mecanisme s’aplica. En cap dels judicis a la vista, sempre que no hi hagi cap lesió a un mosso, la Generalitat no fa d’acusació particular. Tan sols en un. És el cas de Víctor Verdejo. Aquest jove de Vilanova i la Geltrú serà jutjat les setmanes vinents acusat de desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions a tres agents que el van detenir. Ací la Generalitat sí que es va personar com a acusació particular i els serveis jurídics del Departament d’Interior demanen per a Verdejo una pena d’un any i mig de presó.
Es calcula que, ara per ara, la Generalitat és personada en més de trenta procediments contra manifestants independentistes.
Nota de la redacció: En una primera versió d’aquesta notícia s’informava per error del contingut de l’acord entre el govern català i l’espanyol sobre la necessitat de “superar la desjudicialització” del conflicte, quan havia de dir “superar la judicialització”.
