25.10.2022 - 21:40
|
Actualització: 26.10.2022 - 16:29
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid decidia dilluns d’aturar la comissió rogatòria per a notificar a l’ex-president espanyol Mariano Rajoy i els ex-ministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro que són investigats a Andorra i alhora demanar-los que designin un advocat. Era un primer pas per a prendre’ls declaració en la causa sobre l’operació Catalunya.
En la interlocutòria, la sala contenciosa administrativa demana, com a pas següent, que l’advocacia de l’estat i la fiscalia espanyoles es pronunciïn abans de demà a les 14.00. En acabat, el tribunal haurà de prendre una decisió. A conseqüència d’això, ara com ara s’ha ordenat de paralitzar la comissió rogatòria. Però, quines possibilitats de reeixir té realment el recurs? I com pot afectar la causa que ara mateix hi ha en curs a Andorra?
El primer recurs contra una comissió rogatòria
Concretament, les defenses impugnen la decisió del Ministeri de Justícia espanyol i del jutjat d’instrucció 32 de Madrid de no admetre un recurs de Rajoy, Fernández Díaz i Montoro contra la comissió rogatòria. Les defenses han acudit a diverses instàncies per a blocar el procediment.
Per a entendre el funcionament de la comissió rogatòria cal saber que el jutjat d’instrucció i el Ministeri de Justícia espanyol simplement fan d’intermediaris d’una actuació de la justícia andorrana. De manera que quan arriba el requeriment, la policia judicial ho notifica als investigats. Tot seguit, el Ministeri de Justícia ho trasllada al Ministeri d’Afers Estrangers espanyol, que ho passa al d’Exteriors andorrà i comença el camí invers –per mitjà del Ministeri de Justícia andorrà– fins a arribar a l’òrgan judicial, la Batllia d’Andorra.
Per tant, és una col·laboració entre estats, que el jutjat d’instrucció i el ministeri van entendre com un tràmit purament formal, i pel qual van al·legar que no s’hi podia admetre cap recurs, perquè no havien pas d’entrar a valorar-ne el contingut, sinó simplement que fos formalment ben tramitat. Per això la Secretaria d’Estat de Justícia, el 30 de setembre, no va admetre el recurs contra l’acte de la Direcció General de Cooperació Jurídica Internacional de donar curs a la comissió rogatòria d’Andorra.
Tot seguit, les defenses van presentar un altre recurs a l’Audiència Provincial de Madrid, tot al·legant que els seus drets havien estat vulnerats perquè no s’havia fet el “previ control de legalitat de conformitat amb la legislació nacional i convencional en matèria de cooperació internacional”. Sobre això, el tribunal va concloure que el jutjat d’instrucció hauria pogut estimar els recursos, però no admetia la queixa contra la legalitat de la comissió rogatòria andorrana, perquè el requeriment ja havia estat cursat i, per tant, la impugnació ja no tenia sentit. Tot continuava el seu curs.
Les hipòtesis del cas en el TSJ
Tanmateix, ara el cas ha arribat a la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, també per vulneració de drets. Ací la qüestió judicial es podria desenvolupar de tres maneres diferents.
La primera és que, com ja han fet els tribunals anteriors, avalin el procediment i la comissió rogatòria continuï el seu curs, tot demanant als ex-alts càrrecs espanyols que ja designin un advocat. De fet, podria passar fins i tot que l’advocacia de l’estat digués demà que en l’interval que va del 30 de setembre, quan es va refusar el recurs, fins al 24 d’octubre, quan s’ha paralitzat, el Ministeri de Justícia espanyol ja hagi completat tot el procediment i la comissió rogatòria hagi tornat a Andorra.
En el supòsit que els investigats negligissin les demandes de la justícia andorrana, la batlle els podria nomenar un advocat d’ofici si ells no en designen cap de particular, un fet habitual perquè més endavant no es pugui apel·lar a una suposada indefensió; i fins i tot es podria arribar a demanar l’extradició.
Una segona hipòtesi seria que el TSJ considerés que sí que s’havia d’haver admès el recurs i, per tant, el retornés al jutjat d’instrucció i al Ministeri de Justícia perquè el resolguessin. Això obligaria a repetir els tràmits i podria endarrerir el procediment dies o setmanes a tot estirar.
Finalment, la tercera possibilitat seria que sala contenciosa administrativa conclogués que sí que havia d’haver admès el recurs i decidís de resoldre’l entrant en el fons de la qüestió. És una opció complicada i podria portar a situacions confuses a escala judicial, perquè una sala administrativa es posaria a decidir sobre quin jutjat penal té competències. De manera que sembla, si més no, il·lògic. També cal esmentar més problemes en aquest procediment, com ara que la Batllia d’Andorra, tot i ser una part, no tindria cap representant en aquesta demanda per a decidir sobre les competències.
El fons dels recursos de Rajoy, Montoro i Fernández Díaz
Sobre el fons, les defenses addueixen uns quants arguments contra la causa andorrana, però no sembla que puguin tenir futur en circumstàncies normals.
La primera cosa que argumenten és que la Batllia d’Andorra no té competència penal per a jutjar els casos, és a dir, diuen que ells són espanyols i que els delictes també es van cometre a l’estat espanyol. No obstant això, cal tenir en compte que la justícia universal es decanta perquè sigui jutjat a Andorra, car les víctimes són ciutadans andorrans, la majoria de fets van passar a Andorra i Rajoy i Montoro, suposadament, van cometre allà els delictes més greus. De manera que sembla il·lògica una decisió que conclogui que aquest cas és exclusivament competència de les autoritats judicials espanyoles.
Sobre el fet que Rajoy i els seus ministres tenien immunitat quan van anar a Andorra o que concerneix els interessos “nacionals”, cal dir que la immunitat cobreix les competències com a cap de govern o com a ministre, però no permet de cometre delictes, i encara menys fora de l’estat espanyol i afectant la sobirania d’uns altres estats.
Tanmateix, tot sembla indicar que serà una maniobra de Rajoy, Montoro i Fernández Díaz per a obstaculitzar el procediment i provar de veure si hi ha sort tenint en compte que el TSJ és un tribunal amb nomenaments d’altes instàncies judicials i, per tant, amb equilibris polítics entre conservadors i progressistes.
Sobre això, cal tenir present que fins i tot la fiscalia, quan la qüestió va arribar a l’Audiència Provincial de Madrid, va argumentar que tot s’havia fet correctament i no qüestionava pas la competència de la batlle. Només acabava dient que el jutjat d’instrucció de Madrid havia d’haver admès el recurs de Rajoy i havia d’haver donat resposta sobre el fons de la qüestió que presenta, però reconeixent que la comissió rogatòria havia de tirar endavant.
Què és la querella a Andorra?
La batlle Stéphanie García García ha encausat Rajoy, Montoro i Fernández Díaz per indicis d’haver comès delictes molt greus que atempten contra la sobirania andorrana: coaccions, amenaces, extorsió i xantatge a autoritats andorranes –entre les quals, l’ex-cap de govern Antoni Martí i els responsables de la Banca Privada d’Andorra (BPA)– per a aconseguir, entre el 2014 i el 2015, informació sobre els suposats comptes bancaris –és a dir, informació bancària secreta protegida per la legislació andorrana– d’Artur Mas, Oriol Junqueras i la família Pujol. Per assolir-ho sembla que van amenaçar de tancar la Banca Privada d’Andorra i la seva filial espanyola, Banco Madrid. De fet, els dos bancs van acabar tancats.
La querella, la va presentar l’Institut de Drets Humans d’Andorra i el col·lectiu Drets contra Rajoy, Montoro, Fernández Díaz; i també l’ex-secretari d’estat de Seguretat Francisco Martínez i membres de la cúpula policíaca d’aleshores, com ara l’ex-director general de la policia Ignacio Cosidó, el comissari Eugenio Pino i la seva mà dreta, l’inspector Bonifacio Díez, alies Boni. Les entitats actuen com a acusació popular per haver vulnerat els drets i llibertats de tres ciutadans andorrans: l’accionista majoritari de Banca Privada d’Andorra Higini Cierco, el conseller delegat de BPA i Banco Madrid Joan Pau Miquel i la secretària del consell d’administració de BPA Rosa Castellón.
Segons l’acusació particular, les coaccions es van fer en la visita oficial de Rajoy i Montoro a Andorra, el gener del 2015, quan es van reunir amb el cap de govern, Toni Martí, i els ministres Jordi Cinca, Gilbert Saboya i Jordi Alcobé, i tenien l’objectiu d’obtenir informació dels dirigents independentistes. Ara la justícia andorrana vol arribar al fons de la qüestió.
