La descentralització com a simple retòrica

Galícia és una de les grans perdedores del model de finançament actual. Segons que assenyala l’economista Xosé Díaz, en el document “Els resultats de la liquidació del sistema de finançament de règim comú o de les ‘regions’ el 2019”, que estudia la liquidació del pressupost de l’estat espanyol del 2019, última anualitat amb dades, Galícia va perdre en aquell exercici 4.562 milions.

Els comptes oferts per Díaz destaquen que l’any 2019 l’estat espanyol va recaptar en imposts un mínim de 13.222 milions de Galícia, però només n’hi va reintegrar 8.650 milions, 6.256 dels quals procedeixen d’ingressos tributaris i 2.393 de transferències de l’estat.

La Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA), el think tank de capçalera de les empreses de l’ÍBEX, coincideix amb aquesta idea. En un report elaborat per Ángel de la Fuente, economista de capçalera de Mariano Rajoy en finançament, es diu que Galícia rep 2.846 euros de finançament efectiu per cada habitant, 475 euros menys per habitant que Cantàbria, 364 menys que la Rioja, 280 menys que les Illes Balears, 240 menys que Extremadura, 234 menys que les Canàries, 99 menys que Castella i Lleó, 29 menys que Madrid i 22 menys que Catalunya. Segons el treball de De la Fuente, només registren un tractament més negatiu que Galícia el País Valencià, Múrcia, Andalusia i Castella – la Manxa.

El debat sobre el model de finançament no és de tècnica comptable, sinó de naturalesa política. Quan Feijóo promou una reunió sobre el finançament com la que s’ha fet aquesta setmana a Sant Jaume de Galícia, amb la participació dels mandataris d’Astúries, Aragó, Cantàbria, Castella i Lleó, Castella – la Manxa i Extremadura, avala un sistema perjudicial per a Galícia i opta per perpetuar-lo per raons d’ordre ideològic. Sense instruments de política fiscal i sense una hisenda pròpia com a òrgan encarregat de la recaptació dels imposts, la descentralització és simple retòrica i les competències econòmiques de Galícia, inexistents.