27.04.2018 - 22:00
Els tres jutges –dos homes i una dona—que s’han pronunciat sobre la violació (no em dóna la gana d’escriure ni abús ni agressió sexual) d’una adolescent de divuit anys a càrrec de cinc homes deu anys més grans la designen, a ella, en la sentència, així: ‘la denunciant’. Entre cometes. Ni tan sols li reconeixen que ha posat una denúncia en tota regla. És una ‘denunciant’. Si ho llegim en veu alta, hem de remarcar-ho amb el to de veu, com fem quan diem una cosa que posem en qüestió o que en volem subratllar l’aspecte grotesc. Aquests jutges ho fan. Posen en qüestió, llancen el dubte, ironitzen la denúncia. Posant entre cometes la noia violada que ha presentat la denúncia, li neguen credibilitat.
La llengua del sistema judicial a què estem sotmesos, com bé sabem, dóna ara una altra mostra de versatilitat. Un exemple més, dels molts que es poden trobar en aquesta sentència: els jutges consideren que no hi ha ni violència ni intimidació sinó ‘un consentiment a través d’una situació de superioritat manifesta’. Ho poso entre cometes perquè és literal, no perquè ho interpreti ni sigui una frase ni una imatge ni un gag d’un espectacle de sàtira ni de cabaret. No ironitzo, ni ho fan els jutges. S’expressen i sentencien així.
Diria que tot deu venir perquè aquests dos homes i una dona veuen massa teleporqueria i tot el que té relació amb el sexe els sembla un espectacle pornogràfic per a distreure els instints del personal. No s’ho creuen, que tot allò va passar de debò. He vist trossos significatius de la sentència que descriuen meticulosament la violació, però els jutges no troben que n’hi hagi. Un dels jutges ha presentat un vot particular i tot, a favor de l’absolució, perquè no veu cap delicte en els noranta-sis segons, una mica més d’un minut i mig, del vídeo que un dels violadors va enregistrar amb el mòbil i que ha format part del judici. El jutge Ricardo González només hi veu un grup cardant en un ambient de ‘jolgorio’ i ‘regocijo’. Ho deixo en la llengua original per no afegir cap matís a la traducció, no fos cas que el jutge ho trobés tendenciós i m’empaperés.
Teleporqueria. És una de les millors explicacions, una argumentació analítica i sense eufemismes del perquè de tot plegat, en paral·lel al sexisme quotidià que ens envolta i del sistema jurídic patriarcal i antidemocràtic persistent. Mònica Planas, excel·lent crítica cultural, comentarista diària de televisió, analitza així el context de l’afer, la ‘Cronologia televisiva de la Manada’, i conclou: ‘Ara aquests mateixos mitjans s’exclamen per l’aberració de la sentència judicial. Massa tard. Han sembrat el dubte durant dos anys. I, el més perillós, s’ha relativitzat i creat confusió sobre què és una violació, entrant en matisos tergiversadors i teories masclistes, per pura voluntat d’espectacle morbós. S’ha culpabilitzat la noia per anar sola pel carrer o per no resistir-se a l’agressió. La cultura de la violació en aquest país està molt normalitzada i reforçada per les televisions. En programes molt populars, la violació no és un fet sinó un entreteniment per veure qui diu la veritat i qui s’ho inventa. La tèbia i poruga sentència judicial davant d’un cas tan greu no és més que el mirall del caldo de cultiu de dubtes, suspicàcies i teories masclistes fastigoses que ha reforçat la teleporqueria durant 21 mesos.’
Escric el nom de la Manada sense cometes. És el nom que es va donar a si mateix el grup de violadors, com si fossin un grup de ¿teatre?. Entre ells hi ha un guàrdia civil i un militar. El guàrdia civil és el que es va endur el mòbil de la víctima, el llest, per assegurar la fugida del grup. Ha estat sentenciat per això en concret a pagar 900 euros, per amagar proves (entenc), perquè s’ha considerat un furt i prou, ni tan sols un robatori. És d’altra banda l’únic acte punible pel jutge del vot particular que ha demanat l’absolució dels cinc acusats.
El vot particular del jutge González obre la via a la defensa de la Manada a argumentar el recurs que presentarà al Tribunal Superior de Justícia navarrès i posteriorment al Suprem. L’acusació popular del govern de Navarra i de l’Ajuntament de Pamplona, hi podran fer res a partir d’ara?
A la víctima l’espera un calvari més. Una exposició pública més, sostinguda i repetida, aquest any del feminisme. Perquè ho hem dit i repetit en els últims mesos, oi?, que estem entrant en una altra era de la reclamació de la igualtat entre homes i dones, com si el món estigués veritablement canviant per a les dones. Després d’un dia del llibre marcat pel ‘feminisme renovat’, i ara sí que ho poso entre cometes. No ens enganyem: és l’any de la sentència de la Manada i que potser no es donarà el Nobel de literatura, sacsejada l’acadèmia sueca per un escàndol d’abusos sexuals (o violacions?).
I això només en la civilitzada Europa, amb cometes o sense.
