14.07.2024 - 21:40
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha de decidir aquestes hores vinents si concedeix a Toni Comín la demanda de mesures cautelaríssimes que el seu advocat, Gonzalo Boye, va presentar dijous per poder ser demà al ple d’inici de la nova legislatura al Parlament Europeu. El conseller a l’exili és eurodiputat electe de Junts: fou elegit en les darreres eleccions europees del 9 de juny i el seu nom fou inclòs en la llista de diputats electes publicada al BOE del 27 de juny. Però, com que no va anar a prometre la constitució espanyola, tal com li requeria la Junta Electoral espanyola (JEC), aquest organisme electoral va suprimir el seu nom de la llista d’eurodiputats de la circumscripció espanyola que va fer arribar a la presidenta de l’eurocambra, Roberta Metsola. I Metsola ha decidit de suspendre-li provisionalment la condició de diputat.
El Parlament Europeu va enviar la setmana passada a Comín una comunicació segons la qual la seva condició d’eurodiputat quedava en suspens en espera de la sentència del TJUE del 26 de setembre vinent sobre el litigi per les credencials de Comín mateix i del president Carles Puigdemont com a eurodiputats al començament de la legislatura passada, ara fa cinc anys.
El tribunal ha de decidir si confirma la sentència de primera instància del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) del 2022 segons la qual l’anterior president de l’eurocambra, Antonio Tajani, va actuar correctament quan va vetar Puigdemont i Comín com a eurodiputats després d’haver rebut una llista d’eurodiputats de la JEC que no els incloïa perquè no havien promès la constitució espanyola de manera presencial.
Aquella decisió fou corregida uns mesos més tard per l’aleshores nou president del parlament, David Sassoli, que els va obrir la porta arran de la sentència Junqueras del TJUE del desembre del 2019 i de la decisió immediatament posterior del mateix tribunal de concedir als eurodiputats de Junts les mesures cautelars que demanaven per poder exercir d’eurodiputats mentre la demanda que havien interposat contra el vet inicial anava fent un lent camí. Tan lent, que no fou fins ara fa dos anys que va sortir aquella sentència que avalava la manera de procedir de Tajani i que no serà fins el 26 de setembre que sortirà la sentència definitiva arran del recurs que va presentar la defensa dels eurodiputats exiliats.
Comín confia que els magistrats de Luxemburg segueixin el criteri de l’advocat general que aquest abril va corregir el TJUE i va afirmar que de cap manera un estat no pot imposar un formalisme als eurodiputats electes perquè puguin tenir aquesta condició amb tots els ets i uts; perquè la sentència Junqueras era prou clara: la immunitat i la condició d’eurodiputats s’adquireix d’ençà del moment de la proclamació com a electes. I això, en el cas de Comín, fou el 27 de juny amb la publicació de la llista al BOE.
Però la JEC es va obstinar a imposar el tràmit de la promesa de la constitució. Comín no hi va anar i ni tan sols hi va enviar Boye amb poders per mirar de fer-ho a distància; no ho va fer perquè considera que no cal, però també perquè hi ha una ordre de detenció que es va reafirmar per part del Suprem el mateix dia que la JEC el citava al congrés espanyol per a prometre la constitució. El primer de juliol el magistrat del Suprem Pablo Llarena es va negar a aplicar la llei d’amnistia a Puigdemont, Comín i Lluís Puig, i els va mantenir l’ordre de detenció.
I aquest argument, el de l’incompliment de la llei d’amnistia, és esgrimit per Boye en la demanda que va presentar dijous al TJUE, de manera que espera que el tribunal s’hi pronunciï. Ho explicava en aquesta entrevista a VilaWeb: “Al TJUE no el deixarà de sorprendre que la causa impeditiva d’anar a prometre o jurar la constitució és no només que no cal, sinó que a més, abans que això es produeixi, el Tribunal Suprem, quan inaplica una llei en vigor, dicta una ordre de detenció. Per tant, l’amnistia, la seva aplicabilitat i les seves conseqüències, és clar que han de ser objecte de debat al TJUE. I ho seran.”
