19.10.2015 - 08:11
|
Actualització: 19.10.2015 - 10:37
Emily O’Reilly, la Defensora del Poble Europeu, ha dit que les declaracions dels membres de les institucions comunitàries sobre la independència de Catalunya només són opinions personals. En una carta a eurodiputats catalans a què ha tingut accés l’ACN, el cap de gabinet d’O’Really diu: ‘Els tractats no preveuen cap procediment en cas d’una potencial secessió de part d’un territori d’un estat membre.’ I encara ho rebla afirmant que els advertiments de Brussel·les dient que una Catalunya independent restaria fora de la UE i hauria de tornar a demanar-hi l’ingrés són només una ‘opinió personal i no la posició oficial de la institució’.
La Comissió Europea no farà cap dictamen jurídic analitzant les conseqüències d’una secessió mentre el govern espanyol no li ho demani oficialment. Però fins ara havíem pogut sentir declaracions en què es dibuixava un camí dificultós per a una Catalunya independent. Per exemple, durant la campanya electoral del 27-S Margaritis Schinas –portaveu del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker– va dir: ‘Si una part d’un estat membre deixa de formar-ne part perquè esdevé independent, els tractats ja no s’aplicarien al seu territori, es convertiria en un país tercer i hauria de demanar l’ingrés a la UE. Aquesta és la posició que l’executiu comunitari ha mantingut des del 2004, d’ençà que el va establir el president d’aleshores, Romano Prodi.’
Bescanvi de cartes amb eurodiputats catalans
Les afirmacions d’Aidan O’Sullivan són contingudes en una carta de resposta a Ramon Tremosa (CDC), Josep-Maria Terricabras i Ernest Maragall (ERC-NeCat), Ernest Urtasun (ICV) i Francesc Gambús (UDC). Després d’haver-ne parlat amb els serveis legals del Defensor del Poble Europeu, O’Sullivan recorda: ‘Els tractats no preveuen cap procediment en cas d’una potencial secessió de part d’un territori d’un estat membre.’
Els eurodiputats catalans havien denunciat a la Defensora del Poble Europeu l’escàndol per la suposada manipulació d’una resposta de Juncker sobre Catalunya, només cinc dies abans de les eleccions. ‘Ja sigui un cas d’error humà o alguna altra interferència al més alt nivell, aquest fet hauria de ser de gran preocupació’, hi deien. Els eurodiputats li havien demanat una reunió, en què també volien fer-li arribar les queixes de ‘desenes de milers de ciutadans catalans que viuen a la UE i que no van poder votar el 27-S’ per culpa de la ‘mala pràctica de l’administració espanyola i la reconeguda manca d’esforç del govern espanyol per resoldre aquest problema’.
‘Al corrent de l’escàndol’
O’Reilly els denega, ‘de moment’, l’entrevista i no veu ‘motius suficients per a obrir una investigació’ sobre les seves queixes. El seu cap de gabinet al·lega que el dret de vot dels catalans a l’estranger ‘sembla una qüestió estatal, fora del mandat’ del Defensor del Poble Europeu. Per una altra banda, O’Reilly reconeix ‘estar al corrent’ de la doble resposta de Juncker sobre la independència, però demana als eurodiputats que abans adrecin la seva protesta a la Comissió Europea. O’Really ‘vol sempre mantenir fortes relacions amb els eurodiputats’ i s’ofereix a ‘posar-se en contacte amb els estats membres afectats per discutir’ tot allò que calgui, afegeix.
En una segona carta, Tremosa, Terricabras, Maragall, Urtasun i Gambús responen a O’Reilly que les explicacions que els ha donat Juncker són ‘molt insuficients’. I insisteixen: ‘Afegir un paràgraf sencer, amb una redacció que clarament no reflecteix el vocabulari que s’acostuma a fer servir a Brussel·les, no ens sembla que sigui un error humà, sinó una manipulació seriosa que pretén influir en una elecció política crítica.’ Així mateix, li reiteren la petició de reunir-s’hi.
La resposta de la Comissió Europea a una pregunta parlamentària del PP incorporava, en la versió en espanyol, un paràgraf que advertia: ‘[En cas de DUI la UE] respectarà les funcions essencials de l’estat, especialment les que tenen per objectiu garantir la seva integritat territorial.’ I afegia: ‘La determinació d’un estat membre és únicament establerta pel dret constitucional nacional i no per una decisió d’un parlament autonòmic contraria a la constitució.’ Juncker, segons que van admetre els seus portaveus, no havia validat aquest paràgraf, i només havia autoritzat la versió en anglès de la resposta, que es limita a recordar: ‘A la Comissió no li correspon d’expressar una opinió sobre qüestions d’organització interna relacionades amb els procediments constitucionals d’un estat membre.’
El Defensor del Poble Europeu –figura creada el 1995– s’encarrega d’investigar les reclamacions sobre una mala gestió de les institucions, organismes, oficines i agències de la UE. L’elegeix el Parlament Europeu per un període renovable de cinc anys, però és un organisme imparcial que no rep instruccions de cap govern ni institució. Sempre malda per arribar a una solució amistosa, però quan no és possible pot emetre recomanacions a la institució afectada i, si no s’accepten, presentar un informe especial a l’Euocambra perquè prengui mesures.
Emily O’Reilly, periodista i ex-Defensora del Poble d’Irlanda, va ser elegida Defensora del Poble Europeu el 3 de juliol del 2013 i reelegida el 16 de desembre del 2014.
