La defensa dels exiliats prova de deixar Llarena sense sortida

Gonzalo Boye, advocat de Toni Comín i Meritxell Serret, continua acomplint l’estratègia jurídica dels exiliats contra el jutge Pablo Llarena. Després de veure com la justícia belga refusava l’euroordre per defectes de forma i de presentar la demanda contra Llarena i la recusació, ara la defensa intenta deixar el magistrat del Tribunal Suprem espanyol sense sortida.

Ho fa amb una impugnació de la interlocutòria de Llarena del 13 de juny que refusava la recusació presentada per Comín i Serret. En el recurs, al qual ha tingut accés VilaWeb, Boye qualifica de ‘confusió’ l’argumentació que exposava Llarena, li recorda que sí que és part en la causa perquè té un plet obert amb els ex-consellers i que la justícia belga sí que és competent per a examinar la demanda.

Un jutge parcial amb un ‘ànim contaminat’
La defensa demana la nul·litat del refús de la recusació i argumenta que és viable la interposició d’un recurs d’empara al Tribunal Constitucional espanyol, cosa que exhauriria la via del dret intern. A més, recorda que hi ha un seguit de sentències i reglaments del dret internacional que s’apliquen tant a Espanya com a Bèlgica. També li diu que el seu ànim es troba ‘contaminat’ per la causa que té oberta a Bèlgica.

En la seva interlocutòria, Llarena afirmava que no es complien els requisits legals per a admetre a tràmit la recusació, que la demanda a Bèlgica s’havia interposat una vegada començat el processament, que la justícia belga no tenia competències per a tramitar la demanda civil per la qual l’ha citat a declarar el 4 de setembre i que hi havia ‘mala fe’ per part de Comín i Serret. Boye respon que això s’aparta de la imparcialitat del jutge perquè té una causa oberta contra els ex-consellers i que, per tant, s’ha de reconsiderar la decisió, perquè Llarena ‘el que fa és defensar-se atacant els meus mandants, atacant un jutge que encara no coneix’.

El recurs diu que Llarena és ‘jutge i part’ i li recorda que Comín i Serret no han rebut la notificació del processament. Aquesta notificació anava inclosa en l’euroordre, però com que la justícia belga va refusar-la per un defecte de forma es va anul·lar. ‘Segurament, l’Excel·lentíssim Senyor Instructor s’ha confós’, recull el text. De fet, el recurs inclou en diverses consideracions el factor de la confusió de Llarena com a motiu per a explicar per què va rebutjar la recusació.

‘Qüestions molt íntimament relacionades amb la difamació’
El recurs explica que la instrucció de Llarena va començar quan Comín i Serret ja havien arribat a Bèlgica i denuncia que la seva actuació ha estat encaminada a ‘causar-los un perjudici’. Afegeix: ‘S’ha de tenir present que parlem de dret de l’honor i a la personalitat, qüestions molt íntimament relacionades amb la difamació.’

La defensa de Comín i Serret dedica quaranta-una pàgina a argumentar per què Llarena s’ha convertit en un jutge parcial. ‘És evident que […] actuant en la seva defensa pròpia es confon no únicament de conceptes […] i sobretot reflecteix que el plet que l’afecta directament i personalment, cosa que, per si mateix, seria causa d’abstenció si no de recusació’, diu.

Respecte de les acusacions de Llarena de ‘mala fe’ de Comín i Serret, la defensa assegura que tenen relació amb la demanda civil presentada a Bèlgica i que això li comporta ‘un error jurídic i una absoluta pèrdua de la desitjada i obligada imparcialitat’. En aquest sentit, assenyala que el jutge ha actuat ‘prescindint totalment i absolutament de les normes de procediment’.

Els revessos de la justícia europea
Boye recorda a Llarena els ‘importants revessos judicials’ que ha rebut per part de la justícia europea, en referència al refús de l’euroordre a Bèlgica i la denegació de l’acusació de rebel·lió a Carles Puigdemont a Alemanya. ‘És important de recordar que aquests revessos judicials han qüestionat totalment i absolutament l’actuació de l’instructor’, afegeix, com un argument més de la seva pèrdua d’imparcialitat.

Finalment, s’al·lega que Llarena va refusar la recusació sense haver donat l’oportunitat als altres processats de sumar-s’hi, cosa que preveu la llei en un termini de tres dies. Boye denuncia que es van vulnerar els drets i les garanties processals dels dirigents independentistes i que això els va causar indefensió perquè Llarena ‘ha vulnerat les normes processals’ pel fet de no comunicar la recusació a tots els processats.