La defensa del referèndum s’embardissa al parlament

La defensa del dret d’autodeterminació ha restat en un segon pla en el primer debat de política general amb Salvador Illa al capdavant del govern de la Generalitat. Però, més enllà de la discussió política a l’hemicicle, i després de la pèrdua de la majoria absoluta independentista a les darreres eleccions, és ben probable que la defensa del referèndum també resti aparcada en el balanç de les propostes de resolució que s’aprovaran demà a la tarda. ERC, Junts i la CUP han presentat separadament, i sense negociacions prèvies, propostes de resolució pròpies sobre el referèndum o el dret d’autodeterminació, que difícilment prosperaran perquè necessitarien l’abstenció del PSC, que ha posat l’accent del debat en l’habitatge i en la reforma del sistema de finançament, en un intent també de relligar el suport dels seus socis prioritaris de governabilitat: ERC i els Comuns. Les votacions acabaran de fer evident el canvi de cicle polític a la cambra.

Junts ha registrat una proposta de resolució que es limita a constatar que el parlament ha aprovat resolucions o mocions sobre el dret d’autodeterminació de la nació catalana vint-i-quatre vegades. La primera, el desembre del 1989. I les esmenta una darrere l’altra. ERC ha presentat una altra proposta que diu que el parlament “defensa un referèndum d’independència reconegut i acordat com la millor eina per a resoldre el conflicte polític i decidir el futur col·lectiu de Catalunya”. La CUP, en una altra proposta, pretén que el parlament constati que estudis d’organismes públics com el CEO han reflectit que entre un 70% i un 80% de la societat catalana és partidària del dret de decidir com la via per a determinar el seu futur en un referèndum. També apunta que la resolució democràtica del conflicte s’haurà d’acomplir en el context d’una negociació internacional i com a resultat d’una ruptura democràtica prèvia amb l’estat espanyol, des de les institucions catalanes i amb la mobilització social, continuant el camí del referèndum de l’1-O i la vaga general del 3-O.

Tot i que les resolucions aprovades tenen un caràcter eminentment simbòlic, el fet que el dret d’autodeterminació s’embardissi al parlament és una constatació més del canvi de rasant polític i de la incapacitat dels partits independentistes de posar-se d’acord sobre la conveniència o no de sotmetre ara a votació, i en quins termes, la reivindicació d’un dret que havien defensat repetidament tant a l’hemicicle com tramitant propostes a la mesa del parlament malgrat les amenaces del Tribunal Constitucional espanyol. Curiosament, l’any passat va prosperar una proposta de Junts i ERC sobre l’autodeterminació, amb l’abstenció de la CUP, que reclamava que no es donés suport a la investidura d’un futur govern espanyol “que no es comprometi a treballar per fer efectives les condicions per a la celebració d’un referèndum”. Un mes i mig més tard, tots dos partits van facilitar la investidura de Pedro Sánchez després d’arribar a sengles acords, amb l’aprovació d’una llei d’amnistia com a principal concessió dels socialistes espanyols. Fa un any, la cambra es refermava també en la defensa de l’exercici del dret d’autodeterminació i en l’argument que el mandat de l’1-O només podia ser substituït per un nou referèndum acordat amb l’estat espanyol.

El parlament actual és lluny de prendre una posició com la de l’any passat. La recepta del PSC per a la resolució del conflicte és instar el govern a trobar-la a partir d’un “diàleg amb els actors polítics i socials catalans”, basant-se en “un consens ampli de la societat catalana” i “abordant les qüestions de fons que han estat en el seu origen”. Els partits independentistes també coincideixen a ser crítics amb el desplegament de llei d’amnistia. ERC pretén que el parlament reivindiqui el seu compromís amb l’aplicació plena, immediata i sense discriminacions de la llei i refusi la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-la als condemnats per malversació en el judici del procés “amb uns arguments sense cap tipus de base fàctica ni cap lògica jurídica”. Junts voldria que la cambra denunciés la “rebel·lia” de la cúpula del poder judicial i instés el govern a emprendre “les accions legals pertinents davant de totes les instàncies necessàries contra totes les autoritats judicials que es neguin a aplicar-la”. Els dos antics socis de govern també coincideixen a defensar que no es normalitzi la relació amb la monarquia, ara que el president Illa ho hagi començat a fer. Junts voldria que no fos així fins que Felipe VI no hagi demanat disculpes després del discurs del 3-O. ERC en denuncia el “paper parcial”, per haver donat empara a la repressió policíaca i judicial. Són propostes, tanmateix, que difícilment reeixiran per falta de suport.

És més probable, en canvi, que el PSC, ERC i els Comuns aprovin el reguitzell de propostes que reprodueixen els acords d’investidura. El més destacat, el del finançament singular. Tant els socialistes com ERC, no obstant això, no van més enllà dels continguts que ja formen part de l’acord signat i, per tant, no posen per escrit cap de les concrecions que avui s’han instat a tancar en la negociació del pressupost de l’any vinent. Uns comptes que probablement quedaran pendents del resultat del congrés d’Esquerra, perquè el govern d’Illa els vol portar al parlament quan en tingui garantit el suport. En una resolució, el PSC reprodueix la literalitat del pacte de finançament tancat amb Esquerra, mentre que ERC proposa que el parlament insti el govern a desenvolupar la hisenda catalana com una prioritat i, per tant, dotar l’Agència Tributària de Catalunya dels mitjans humans, materials, econòmics i tecnològics necessaris perquè es compleixi el compromís –reblat durant el debat per Illa– que pugui recaptar l’IRPF durant el 2026.

En espera dels resultats de les negociacions entre els grups, tot apunta que Junts es desmarcarà del pacte sobre el finançament singular i es limitarà a votar a favor de la seva proposta. El grup de Carles Puigdemont ha registrat una iniciativa que parla de concert econòmic, i de la necessitat que Catalunya surti de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes. També diu que hauria de ser la Generalitat que decidís l’aportació a la solidaritat amb els territoris de l’estat espanyol, a banda del pagament dels serveis “realment” prestats a Catalunya. En una altra resolució, insisteix que la correcció dels objectius de dèficit per a l’any vinent s’ha de distribuir a terços i que un d’aquests terços ha de ser per a les comunitats autònomes (segons el PIB) i un altre les administracions locals. Junts també ha presentat la seva proposta per a garantir el dret d’habitatge, que no entra a fons en la regulació del lloguer de temporada i per habitacions a la qual es van oposar al congrés espanyol, més enllà de demanar bonificacions fiscals si ajusten el preu, i que els socialistes i els Comuns compten que es tornarà a impulsar a Madrid abans de final d’any.

El compromís assumit en els pactes d’investidura i reblat ahir per Illa de construir 50.000 habitatges accessibles fins al 2030 l’han incorporat els Comuns en una de les seves propostes. També estableixen que l’Incasol en promogui 15.000 els quatre anys vinents. El PSC també insisteix en el compromís de rebaixar els beneficis fiscals per al joc de la llei 6/2014 que, segons els Comuns, haurien de fer inviable el projecte del complex turístic del Hard Rock. Els socialistes compten que s’eliminarà la reducció en la llei d’acompanyament dels comptes per a l’any vinent i es comprometen igualment a mantenir l’acord que van tancar amb el govern de Pere Aragonès per a rebaixar l’IRPF per a les rendes menors de 35.000 euros i modificar l’impost sobre les estades d’establiments turístics per reduir les “externalitats” del turisme. També és possible que s’aprovi d’estendre la vehicularitat del català en les extraescolars i en l’esport de base i del lleure amb el desplegament progressiu dels plans educatius d’entorn a tots els municipis de Catalunya, “adoptant la metodologia de la immersió lingüística on sigui necessari”.