11.03.2018 - 20:06
|
Actualització: 12.03.2018 - 00:10
La defensa de Jordi Sànchez ha decidit de no presentar finalment la petició de mesures cautelars al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) contra la decisió del Tribunal Suprem espanyol de mantenir-lo a presó i no deixar-lo anar al ple d’investidura. En comptes d’això, presentaran un recurs d’apel·lació a la sala segona del Tribunal Suprem.
El magistrat Pablo Llarena li va denegar tant l’alliberament provisional com la sortida esporàdica per a assistir el ple d’investidura, a diferència del cas del pres Juan Carlos Yoldi el 1987. El jutge basa la decisió en el ‘risc de reiteració delictiva’ i subratlla que els delictes pels quals és investigat es van desplegar des d’actuacions legislatives i executives ‘clarament il·legals’. Segons ell, Sànchez va desatendre ‘de manera flagrant’ els controls constitucionals, judicials i institucionals disposats en l’ordenament jurídic espanyol, ‘fets en aplicació d’una tàctica que no ha estat exclosa i continua tenint suport en el present’.
Divendres, quan es va saber la decisió del TS de no permetre Sànchez anar a la investidura, la defensa va explicar que portaria el cas a Estrasburg. De fet, es van queixar que el jutge Pablo Llarena hagués trigat a notificar-los la decisió perquè això impedia recórrer divendres mateix.
‘Possibilitats minses de prosperar’
L’ex-jutge Josep Casedevall considerava que el recurs al TEDH d’Estrasburg tenia ‘possibilitats minses, vista la jurisprudència’ de prosperar. En declaracions a TV3 abans del canvi d’estratègia de la defensa de Sànchez, Casedevall, que va ser vice-president del TEDH durant cinc anys, va dir que no té coneixement ‘d’una situació ni igual ni similar’. ‘És molt difícil d’avaluar què farà el Tribunal’, va afirmar. L’ex-jutge va aventurar que l’estratègia de la defensa seria demanar mesures cautelars pels drets de sufragi passiu i actiu, tot i que va destacar que no hi ha cap precedent de què s’hagin dictat mesures provisionals per aquest supòsit. Fos quina fos la resposta, va assegurar que hagués estat ràpida. ‘Si presenten la petició dilluns al matí, a la tarda-vespre poden tenir resposta i, si no, dimarts al matí’, va dir.
