Veïnes en defensa de l’1-O

Ahir al vespre, al mig d’una plaça, no cal dir quina, hi havia un micròfon, un altaveu i una rotllana. Som a Barcelona i un centenar de veïns s’organitzen per defensar l’1 d’octubre. Concretament, com fer que es pugui votar sense problemes en els tres punts de votació del barri. N’informen al mig del carrer. Sense res a amagar. Sense fer gens de por. De fet, alguns s’hi presenten amb nens. I alguns van armats amb micròfons a la mà: ‘Aquí avui hi ha alguns piolins, de manera que mirem de veure com ens organitzem amb discreció.’

Nosaltres seguirem el consell i per discreció no direm quin barri vam visitar. No fos cas que alguns d’aquests ‘piolins’ llegissin VilaWeb, ara, i els donéssim massa pistes sobre com es prepara la defensa de l’1-O als barris de Barcelona.

L’assemblea va durar una hora, encara no, i va ser bàsicament dirigida per dones. El 80% de les intervencions van ser cosa seva. Realment destacable. Dona era la persona que ens va avisar de l’assemblea, dona la que va dur la veu cantant i dones les seves ajudants. Dona també era la representant de l’ANC. Tota ella gran, entranyable entre tanta jovenalla, la de l’ANC va dir això: ‘Nosaltres encartellem a la nit i repartim flyers al metro al matí. Tots hi sou benvinguts. Respecte de l’1-O, no tenim cap ordre de moment, des de l’ANC. Quan en tinguem cap, us la direm. Encantada de ser aquí.’

Una dona va demanar si el dia 1 hi hauria serveis jurídics, en cas de detencions. Es veu que sí. Una altra dona, que si hi hauria gent informant davant els col·legis als possibles despistats que no saben on votar. Es veu que també, i amb armilles brillants. I una tercera senyora es  va presentar com a representant d’una entitat del barri. ‘El nostre local, situat al carrer X número Y, estarà obert tot el dia com a centre de suport. Hi tindreu aigua, internet, cafè, un lloc per a descansar. Tothom qui vulgui, que vingui. Ah, també hi haurà lloc per als nens, diumenge.’

Dona era l’estudiant que va parlar: ‘Hola. Nosaltres estudiem en un col·legi del barri, que és col·legi electoral. Un dels tres punts de votació. Doncs allà ja hi som avui tancats. Hi passarem la nit. I us podem assegurar que fins dissabte al migdia, el lloc serà segur. Però a partir de dissabte molta gent marxarà de Barcelona. Cap als pobles a votar.  Perquè molts som de poble. I potser diumenge necessitarem gent. Algú s’apunta a fer el relleu?’ Una resposta va ser aquesta. ‘Jo us puc oferir una paella. Visc al costat del vostre col·legi. Tenim una paella enorme. Farem un arròs popular al pàrquing del costat. Veniu, si us plau, hi passarem tot el dissabte i diumenge també.’

I aquí hi va haver un tomb en el guió: ‘A veure, a veure… diumenge? Per què diumenge? Però si diuen que els Mossos tenen l’ordre de precintar els col·legis dissabte a tot estirar! Això vol dir que divendres, o dijous, ja hauríem d’estar alerta. No diumenge!’, va dir una noia ferma. I un jove va afegir: ‘Algú ha pensat en la possibilitat que la Guàrdia Civil hi arribi abans que nosaltres? I que no hàgim de defensar el col·legis, sinó que hi hàgim d’entrar? Algú hi ha pensat?’

‘Aquí avui hi ha alguns piolins, de manera que mirem de veure com ens organitzem amb discreció. Els qui vulgueu parlar de si defensar els col·legis diumenge, o demà, o quan sigui, per què no us quedeu més estona? I parleu entre vosaltres. I no tant obertament davant tothom i dels piolins. La gent que vulgui, que es quedi, si us plau. I ens anirem coneixent. Què us sembla si ho fem així? Els més interessats, que facin comissió. I la gent que es vulgui apuntar per rebre les alertes, doncs aquí pot fer-ho. I així anirem millor.’