29.03.2018 - 19:04
|
Actualització: 29.03.2018 - 21:52
El recurs d’apel·lació de l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel, exiliada a Suïssa, contra la interlocutòria de processament per desobediència considera que el Tribunal Suprem espanyol utilitza l’anomenat ‘dret penal de l’enemic’ per lluitar contra l’independentisme. Així, opina que es persegueixen no pas els fets concrets sinó els que els polítics independentistes ‘poden fer’. L’escrit demana l’arxivament de la causa i que, com a molt, sigui enjudiciada a Barcelona, en un jutjat ordinari o al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i no pas al Suprem.
L’advocat de Gabriel, Benet Salellas, reflexiona sobre els límits del dret penal per castigar els dissident o activistes polítics, i sobre si el fi de canviar la forma d’un estat o el seu funcionament justifica els mitjans. Així, esmenta els casos de Falciani, Snowden, Assange, Manning o Guantánamo.
L’escrit diu que el processament pel delicte de desobediència només es basa en el fet que Gabriel era la portaveu del grup parlamentari i que va signar dues iniciatives legislatives: la llei de transitorietat jurídica i la del referèndum. Per això, considera que el processament és una vulneració de la inviolabilitat parlamentària i que ataca la separació de poders.
A més, en concret, l’advocat recrimina a Pablo Llarena que no concreti quines resolucions judicials va desobeir Gabriel, atès que no es pot equiparar la inconstitucionalitat d’un text a l’antijuridicitat penal, i que no pot es considerar ‘evident’ o ‘notori’ que el procés sobiranista català sigui anticonstitucional. Així, assegura que el dret de l’autodeterminació és reconegut per l’ONU i en el dret internacional comparat, com la Cort Suprema del Canadà sobre el Quebec. Però, a més, recorda que la Generalitat es va reinstaurar abans de la constitució espanyola i que per això és sobirana.
L’advocat de Gabriel considera que el cas s’hauria de processar en un jutjat de Barcelona, cosa que va demanar el 17 de gener. Malgrat tot, aquell escrit va ser respost per la Sala Segona del Suprem espanyol remetent-se a unes altres interlocutòries de quan Gabriel encara no era investigada. L’advocat va tornar a recórrer el 7 de febrer i encara no n’ha rebut resposta. Sobre això, recorda que el 2014 UPyD va demanar que Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau fossin jutjades pel 9-N al Suprem espanyol, però tant la fiscalia com el Suprem ho van rebutjar dient que ‘les repercussions o transcendència més enllà’ de Catalunya no afecten la norma general d’atribució al TSJC de la competència per jutjar els aforats al Parlament. A més, també recorda que el TSJC s’ha declarat competent diverses vegades per jutjar el delicte de rebel·lió i que el Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona també investiga part de la causa pel mateix delicte.
Per últim, cita jurisprudència del Tribunal Constitucional espanyol i del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), per evidenciar que allò més habitual fóra que la causa es jutgés a Barcelona i no pas a Madrid. També cita un cas en el qual el TEDH va condemnar Suïssa perquè un advocat d’una part contrària era jutge a temps parcial en casos concomitants al conflicte en qüestió. En aquest punt, Salellas recorda que l’anterior fiscal general de l’estat, José Manuel Maza, va formar part durant 14 anys de la Sala Segona del Suprem, que ara revisa aquests recursos.
Sobre la suposada falta d’imparcialitat del tribunal, l’escrit també recorda que la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va dir que el seu executiu havia ‘escapçat’ els partits independentistes. Per últim, diu que la independència judicial espanyola ha estat molt qüestionada per organismes internacionals.
D’altra banda, també recrimina que els jutjats al Suprem no gaudeixen d’una segona instància superior per a revisar la sentència, com sí que passa a la resta de jutjats i tribunals.
Per tot això, considera que el Suprem hauria d’explicar molt millor el canvi de criteri per sostreure l’enjudiciament del cas al TSJC i als jutjats ordinaris de Barcelona.
