La declaració de l’ex-comissari Castellví: ‘No vam preveure el gran moviment social de l’1-O’

L’ex-comissari general d’Informació dels Mossos, Manuel Castellví, ha declarat que els tres cossos policíacs no van preveure la ‘magnitud’ de l’1-O. ‘En l’anàlisi de riscos ens vam equivocar tots’, ha manifestat a preguntes de l’advocada de l’estat. També ha dit que no es va preveure ‘el gran moviment social de l’1-O’ i que el dispositiu de Mossos, Guàrdia Civil i la policia espanyola va ser ‘insuficient’. L’interrogatori a Castellví es completarà dilluns amb les preguntes de les defenses.

Vegeu ací la declaració íntegra:

Ha explicat que van plantejar al govern la possibilitat de desconvocar la consulta perquè temien que hi hagués una ‘escalada de violència’ davant la ‘dualitat’ de gent concentrada als col·legis i l’actuació dels cossos policíacs per a impedir-ho. ‘Tots érem conscients d’aquesta dualitat però no de la magnitud’, ha reconegut. ‘Hem fracassat, no vam preveure el gran moviment social de l’1-O’, ha dit. Però ha repartit aquesta responsabilitat amb els cossos de policia espanyols i que, sumant tots els operatius, ‘va ser insuficient’. Els Mossos van destinar 7.800 agents i els cossos espanyols uns 6.000.

Criteris d’actuació dels Mossos

Castellví ha explicat els criteris d’actuació que tenien els Mossos per a l’1-O. El comissari ha recordat que Ferran López els va traslladar que entre els tres cossos policíacs hi havia ‘un sol dispositiu’ i que es va avisar que per part dels Mossos el número màxim d’ordre públic era de 1.000 agents.

Els dies previs a l’1-O, Castellví ha explicat que van aixecar més de 4.400 actes a centres de votació on hi havia gent i que els van avisar 943 responsables als que es va dir que l’activitat al centre havia d’acabar abans de les sis del matí. També ha dit creure que aquesta actuació prèvia va provocar que 239 centres no obrissin el dia 1. Ha justificat, però, que abans del l’1-O no van tancar cap col·legi perquè no feien activitat preparatòria del referèndum.

Ja el primer d’octubre, a primera hora del matí i amb la previsió que tots els centres de votació estiguessin ‘oberts i ocupats’, una parella d’agents va anar a cadascun dels col·legis amb la missió de fer una tasca de ‘mediació’ amb els votants. Així, ha dit, es va aconseguir que 43 col·legis no obrissin portes. Si la medicació no funcionava, s’havia de fer ús de la força. I ha afegit que es va aquest ús de la força amb la qual es va aconseguir aturar la votació en 23 centres més del total de 110 que es van tancar. En 44 casos més es van tancar quan va disminuir la presència de manifestats al migdia i última hora de la tarda. Aquell dia, la Brimo no va actuar (estava previnguda per una manifestació a la tarda) però sí es van desplegar l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO).

Sorpresa per l’actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil

Castellví ha explicat que es va mostrar sorprès quan, abans de les nou del matí, hora prevista de l’obertura dels col·legis, ja va veure que la policia espanyola va començar a intervenir amb unitats d’ordre públic en un centre. ‘Ens va sorprendre, perquè el que va parlar era que el procés era que les parelles anessin als centres, si calia actuar amb unitats d’ordre públic dels Mossos i si no es podia portar a terme reclamar ajudar als cossos de l’estat’, ha dit. De fet, ha recordat que passades les nou del matí s’envia un llistat de 230 locals per demanar suport a la policia espanyola i la Guàrdia Civil.

L’advocada de l’estat li ha preguntat què va passar amb la resta de locals fins arribar als més de 2.000. Castellví ha insistit que hi havia d’haver una parella de mossos en cada centre, i ha afegit: ‘El dia 1 d’octubre cap força de seguretat vam arribar a tots els col·legis’.