01.03.2018 - 21:30
|
Actualització: 01.03.2018 - 21:44
TEMA DEL DIA
Relleu ‘provisional’. Quan Carles Puigdemont, de l’exili de Brussel·les estant, va decidir de presentar-se de cap de llista a les eleccions del 21 de desembre era perquè volia continuar essent president de Catalunya. L’endemà dels comicis aquest desig esdevenia una realitat complicada però factible, perquè el parlament tornava a tenir majoria absoluta independentista i la seva candidatura, Junts per Catalunya, havia estat la més votada, contra tots els pronòstics. A mesura que han anat passant les setmanes, s’ha anat veient com es complicava aquesta possibilitat, no sols pels impediments judicials –previsibles– que hi posava l’estat espanyol, sinó també per la sorprenent manca de consens en la majoria independentista sobre el preu a pagar per fer aquesta investidura. Finalment, ha decidit de renunciar ‘provisionalment’ a la investidura i proposar Jordi Sànchez com a candidat.
Aquesta decisió té dues claus. Una de judicial i una de política. La judicial és que la seva investidura implicava desobeir el Constitucional i hauria tingut un cost penal que ERC ja va advertir que no volia assumir. Els republicans consideren que són el partit que ha pagat un preu més alt per la repressió, amb la presó d’Oriol Junqueras, i no volen que cap més dirigent del partit corri cap risc. Per això el president del parlament, Roger Torrent, va ajornar el ple d’investidura el 30 de gener. Si Puigdemont hagués insistit a ser investit president, la unitat de l’independentisme hauria perillat. Per evitar-ho, ha pactat el reconeixement del seu paper polític a Brussel·les, en canvi de renunciar a la investidura.
Però l’altra clau és la pugna interna pel lideratge de l’independentisme que mantenen Junts per Catalunya (amb el PDECat) i Esquerra, que no tan sols no ha amainat, sinó que ha crescut després de les eleccions del 21 de desembre i que allarga fins al paroxisme les negociacions per a fer govern. La decisió de Puigdemont afavoreix les opcions d’ERC de recuperar el lideratge de l’independentisme, perquè Junts per Catalunya i el PDECat no tenen cap més referent electoral amb la potència del president. I el seu futur polític resta lligat a l’èxit que tingui el Consell de la República.
És cert que avui Puigdemont ha obtingut una victòria moral al parlament, que li ha ratificat la legitimitat com a president de la Generalitat, però no deixa de ser simbòlica, perquè no es traduirà en una investidura. L’opció que li resta és convertir el Consell de la República en un òrgan realment efectiu, que sigui visible com a referent internacional de l’independentisme. Per això ja ha començat, avui mateix, anunciant una querella contra Espanya a l’ONU. Tanmateix, també ha de ser visible dins Catalunya i per aconseguir-ho necessitarà la complicitat i la lleialtat de qui ocupi el Palau de la Generalitat, cosa que és garantida si el futur president acaba essent Jordi Sànchez o Jordi Turull.
La decisió de Puigdemont deixa via lliure a una nova legislatura on l’independentisme tornarà a governar la Generalitat autonòmica, però també obre l’interrogant sobre si tot això és només un relleu de persones o bé un canvi d’estratègia. Com que no s’ha fet públic el full de ruta, encara és una incògnita. Una cosa sí que és clara: el nou govern autonòmic continuarà tenint davant un estat que no fa mai passos al costat; al contrari, sempre fa passos endavant per reprimir l’independentisme. I fins ara no ha deixat veure cap símptoma de frenar.
MÉS QÜESTIONS
El govern valencià es persona contra Camps. Ximo Puig no vol que Camps torni a sortir indemne d’una causa judicial, com va passar amb el cas dels vestits de Gürtel, i ha decidit d’actuar. El president de la Generalitat ha anunciat que el pròxim ple del consell aprovarà la decisió que l’executiu es personi en la investigació judicial sobre les presumptes irregularitats durant l’organització de la visita del papa Benet XVI a València, l’any 2006. Puig ha fet aquest anunci durant la sessió de control a les Corts Valencianes, després de la pregunta del grup parlamentari Compromís, que li ha demanat una valoració sobre aquesta causa judicial. El president ha dit que no renunciaria al fet que, ‘finalment, aquests euros tornin al lloc d’on no havien d’haver sortit’.
Diada de les Illes Balears poc reivindicativa. Després de trenta-cinc anys d’aprovació de l’estatut, la Diada de les Illes ha tingut un to lleugerament reivindicatiu per part de la presidenta Francina Armengol. En l’acte de lliurament de les Medalles d’Or i dels Premis Ramon Llull ha reclamat el règim especial de les Balears (REB) que es negocia amb el govern espanyol i ha recordat que no solament havia aconseguit un consens polític, sinó que era avalat per tota la societat. En l’acte institucional del Dia de les Illes Balears, Armengol també ha instat el conjunt de la ciutadania a fer un darrer esforç perquè l’estat espanyol compleixi la reclamació d’un nou règim especial. També ha dit: ‘El diàleg és una de les fonts de les quals emana un dels més grans consensos que hem assolit: la reivindicació amb una sola veu del finançament i del règim fiscal especial que els nostres ciutadans mereixen.’
Nou president de l’Obra. Tal com s’havia previst, els socis de l’Obra Cultural Balear han elegit nou president l’advocat Josep de Luis, que encapçalava la candidatura Engrandim l’OCB, l’única que s’havia presentat. De Luis va explicar els seus projectes en aquesta entrevista a VilaWeb.
Gravaran els pisos buits. El govern andorrà aplicarà mesures fiscals per a pal·liar el problema del lloguer i incentivar l’aparició d’oferta. La principal mesura serà l’establiment d’una taxa que gravi els pisos buits injustificats. Una altra de les mesures anunciades és modificar la llei d’arrendaments per flexibilitzar els contractes, que passaran de cinc anys a quatre. El sector immobiliari proposava de rebaixar la durada a dos anys.
El feminisme s’organitza a Andorra. El dia 8 de març es presentarà un nou grup d’acció feminista andorrà que demana de despenalitzar l’avortament en els tres supòsits bàsics, millorar el protocol davant dels casos de violació i aprovar una llei d’igualtat salarial, entre més accions. El grup ja ha començat aquest matí una campanya de signatures de suport al manifest per la igualtat, en què es demanen accions concretes en els camps laboral, educatiu i de salut.
LA DADA
1.800 euros haurà de pagar de multa l’Ajuntament de Bunyol per l’exhibició de banderes republicanes el mes d’abril, durant la commemoració del 86è aniversari de la proclamació de la Segona República espanyola, perquè es considera que aquesta actuació infringeix l’ordenament jurídic.
TAL DIA COM AVUI
L’1 de març de 2009 morí l’humorista Pepe Rubianes, que va ser conegut sobretot pels monòlegs, sovint polèmics. Es destacà per la seva ironia, un sentit de l’humor àcid i una xerrameca incontenible, esquitxada de renecs constants. En el programa d’Albert Om a TV3 va fer unes declaracions sobre la unitat d’Espanya que van ser polèmiques:
