06.04.2018 - 22:00
La decisió del Tribunal Superior de Slesvig-Holstein de descartar el delicte de rebel·lió i d’alliberar Carles Puigdemont té moltes conseqüències polítiques i judicials. Una d’elles és la impossibilitat que el Tribunal Suprem espanyol inhabiliti Puigdemont per exercir càrrecs públics, la qual cosa li permetrà de continuar essent diputat al parlament i possible candidat a la investidura.
Amb la interlocutòria de processament, les acusacions de rebel·lió i les ordres de presó provisional, el jutge Pablo Llarena pretenia d’inhabilitar Puigdemont i la resta de consellers abans del judici. L’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal preveu una inhabilitació exprés. Concretament, diu: ‘Amb una ordre de processament en ferm i decretada la presó provisional per delicte comès per persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que ostentés funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l’exercici d’aquest mentre duri la situació de presó.’
‘No el poden processar per rebel·lió. I només es pot suspendre o inhabilitar sense judici si és acusat de rebel·lió’, raona Joaquín Urías, ex-lletrat del Tribunal Constitucional espanyol i professor de dret constitucional. En declaracions a VilaWeb, explica que la decisió del jutge alemany impedeix ara per ara que el Suprem espanyol processi Puigdemont per rebel·lió i que, per tant, ja no pot ser inhabilitat preventivament.
La inhabilitació prèvia al judici, a més del processament per rebel·lió i l’empresonament provisional, requereix que el processament sigui ferm. El Suprem pot confirmar-lo les setmanes vinents i inhabilitar els nou presos polítics, inclòs Jordi Sànchez, actual candidat a la investidura. No obstant això, l’equip d’advocats de Ben Emmerson estudiarà afegir noves demandes contra Espanya a l’ONU –tal com explica la jurista Neus Torbisco– en el moment que les inhabilitacions siguin efectives. ‘Quan els inhabilitin presentarem noves demandes al Comitè de Drets Humans de l’ONU perquè considerem que serà una vulneració dels seus drets polítics’, ha explicat.
Així doncs, la decisió de la justícia alemanya permetrà que Puigdemont mantingui intactes les opcions de ser restituït a la presidència. També cal tenir en compte que el parlament ja tramita la reforma de la llei de Presidència que va proposar JxCat per tal de permetre una investidura telemàtica a distància, i que la formació sempre ha mantingut que qualsevol presidència és provisional a l’espera de poder investir Puigdemont.
