31.10.2018 - 20:30
|
Actualització: 31.10.2018 - 21:39
TEMA DEL DIA
Divendres. La justícia espanyola no fa pont. Tenien temps fins dilluns, però la fiscal general, María José Segarra, ha confirmat que divendres presentaran les acusacions contra els dirigents independentistes empresonats i la resta d’encausats. Prefereixen fer-ho coincidir amb l’aniversari de l’empresonament per inferir més dolor al càstig, com un ritual de celebració d’una victòria militar. Amb un punt de sadisme, fins i tot. No en tenen prou amb un any de presó preventiva i amb una instrucció delirant. Cal fer coincidir l’anunci del càstig amb el dia que els van engarjolar. No és cap casualitat. I si és el pont de Tots Sants i passa una mica més desapercebut per afeblir les protestes, doncs millor. Tot és calculat al mil·límetre. La justícia és independent, per això va ser la vice-presidenta del govern qui va anunciar la data. Calvo l’anuncia, Segarra la confirma.
No hi ha indicis de cap mena de rectificació, ni tan sols d’esmena. ‘Mà dura’ sembla que sigui la consigna, llevat que hi hagi alguna sorpresa de darrera hora que no espera ningú. El gest, el famós gest que demanaven als Lledoners, no hi serà pas. Els moderats, els qui demanen de desaccelerar el conflicte, tornaran a callar. Diran que l’independentisme es va equivocar fa un any, que va tirar pel dret en comptes d’asseure’s a dialogar. No es pot dialogar amb qui no vol, o amb qui demana de renunciar al mandat dels electors per poder asseure’s a una taula. Els mateixos que s’havien assegut a dialogar amb ETA sense que s’hagués dissolt es van negar a dialogar amb un govern que només havia posat les urnes per escoltar la voluntat democràtica d’una gent que va haver de defensar el seu vot a cop de porra.
Ara es porta demanar moderació. Que ho diguin als fills, filles, esposos, parelles, mares, pares, germanes, amics i saludats dels presos o els exiliats. Poden llegir aquesta magnífica entrevista d’Andreu Barnils a Marcela Topor. Moderar què? Si aquí sempre hi ha hagut moderació, no s’ha trencat mai res, s’ha fet tot de manera pacífica i democràtica. L’única violència que hi ha hagut és la de l’espanyolisme, amb una judicatura que hi dóna cobertura. Que demanin a Jordi Borràs que es moderi, quan ha passat de ser víctima a botxí gràcies a una justícia que ha pres part des del primer dia. No hi ha justícia per als independentistes, almenys dins Espanya.
L’anunci de les acusacions serà el preludi d’un judici que ja és sentenciat. L’independentisme haurà de reflexionar sobre el seu futur. Un any després, acatant cada resolució judicial, renunciant a la unilateralitat, l’estat espanyol no afluixa. Divendres també caduca l’ultimàtum de Torra del passat 2 d’octubre en què exigia a Sánchez una proposta d’autodeterminació. Ja pot esperar assegut. El president del govern espanyol ja cerca nous socis que li aprovin el pressupost. No té cap problema d’obrir la porta a Ciutadans quan acaba de tancar un pacte amb Podem, farcit teòricament de mesures socials, al qual vol que s’afegeixin ERC i el PDECat només perquè ell és millor que Rivera o Pablo Casado. És possible. Però no es nota pas. Això no s’arregla amb bones paraules, calen fets. Cal política d’alçada i hi sobren tribunals. El primer que necessita política és l’independentisme, una estratègia comuna per als anys vinents, que seran molts. O no. Depèn del grau de caïnisme de què siguin capaços de prescindir.
MÉS QÜESTIONS
El pressupost de la Generalitat creix un 10% en la recta final de la legislatura. Any d’eleccions i el govern del Botànic vol tirar la casa per la finestra. El pressupost de la Generalitat Valenciana per al 2019 serà de 22.092 milions d’euros, la qual cosa significa un increment del 10,7% respecte dels comptes del 2018, dels quals 16.706 milions (un 9,9% més) són per a despeses no financeres. La vice-presidenta Mónica Oltra ha dit que són uns comptes sòlids que demostren ‘la ferma voluntat de continuar governant per a les persones’. Ho ha dit en la conferència de premsa per a explicar els detalls del pressupost, a la qual també ha assistit el conseller d’Hisenda, Vicent Soler. Per quart any consecutiu, el Consell ha inclòs en els comptes de la Generalitat per a l’any que ve els 1.325 milions corresponents a l’infrafinançament. És a dir, la quantitat que el govern espanyol hauria d’aportar al País Valencià per a poder ‘complir amb els compromisos constitucionals que tenim’, ha recordat el conseller d’Hisenda Vicent Soler. A la compareixença ja era sabut l’anunci del govern espanyol que no hi haurà reforma del sistema de finançament aquesta legislatura, però Soler ha demanat mesures compensatòries per a l’infrafinançament del País Valencià. ‘Tenim les mateixes obligacions que Cantàbria, que tenen 800 euros més per capital’, ha posat com a exemple. Quant a les despeses de les conselleries en el pressupost, les que augmenten més són la d’Igualtat i Polítiques Inclusives, un 27,7%, amb 1.528 milions d’euros; Habitatge, amb un creixement del 32,8%, amb 516,8 milions d’euros; i Transparència, que creix d’un 30,4%, amb 52 milions d’euros per a l’any que ve.
L’allargament de la negociació sobre el Règim Especial Balear esquerda el govern de Francina Armengol. La negociació del Règim Especial de les Balears (REB) tensa les relacions entre els socis del govern balear. La constatació que les converses s’eternitzen fa que els nacionalistes de Més per Mallorca pressionin per arribar a un acord d’una vegada amb el govern espanyol. Per intentar rebaixar la tensió, la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera, ha assegurat que l’objectiu del govern és que al desembre l’acord sigui tancat i ha assegurat que actualment el negocien i que ‘es manté el calendari’. Però els socis nacionalistes del govern no s’ho acaben de creure. El portaveu de Més per Mallorca al parlament, Josep Ferrà, ha advertit que la seva formació considerarà la ruptura del govern si l’executiu de Francina Armengol renunciés a continuar negociant el REB amb el govern espanyol. De moment, Ferrà ha demanat que sigui contundent i que deixi les posicions ‘molt clares’ a l’executiu de Pedro Sánchez. Ha recordat que ja haurien d’haver enllestit l’acord perquè les taules de negociació es van reobrir el juny, després d’haver-les mantingut paralitzades el PP.
Alerten que la sobirania d’Andorra pot perillar a causa les pressions d’Espanya arran del procés. Les pressions contínues d’Espanya per a intentar fer aflorar, legalment i il·legalment, dades bancàries dels dirigents sobiranistes ha afectat la sobirania d’Andorra. Aquesta és la tesi defensada pels juristes Mercè Barceló i Agustí Carles en un acte organitzat per l’ANC d’Andorra. Concretament, un d’aquests atacs a la sobirania andorrana és la presumpta filtració de dades de Banco Madrid sense el control judicial pertinent. El jurista Agustí Carles ha deixat clar que l’estat espanyol, entre totes aquestes dades, pretenia trobar-ne de polítics com Jordi Pujol, Artur Mas o Oriol Junqueras. No en van trobar perquè, després de tres anys de la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA), no han aparegut. Però ha recordat que, ara com ara, l’estat espanyol, escudant-se en la immunitat diplomàtica, encara no ha permès d’interrogar dos dels querellats i encausats, els inspectors de la policia espanyola Celestino Barroso i Bonifacio Díaz. Tant Carles com Barceló han estat molt durs envers les estructures de l’estat espanyol, perquè ‘són capaces de desmantellar el seu propi estat de dret per mantenir la sacrosanta unitat d’Espanya’. Tots dos s’han mostrat convençuts que, la sentència condemnatòria dels polítics i activistes independentistes, ja l’han dictada (però no pas escrita, han matisat) a partir d’un relat inventat que necessiten per poder impedir una eventual declaració unilateral d’independència de Catalunya o intentar evitar-la.
LA XIFRA
Sis, les noves delegacions a l’estranger que té previst d’obrir el govern català. El conseller Ernest Maragall ha anunciat que seran a Tallin, Lisbona, Estocolm, Viena, Zagreb i Beirut.
TAL DIA COM AVUI
El 31 d’octubre de 1517, la catedral alemanya de Wittenberg es va llevar amb noranta-cinc premisses penjades a la porta. Eren les tesis de Martí Luter, que de pressa es van escampar. Era l’inici de la Reforma i del cisma protestant.
