09.08.2019 - 21:50
Les semblances entre Escòcia i Catalunya són evidents:
- Tant Catalunya com Escòcia formen part d’estats generalment reconeguts com a societats democràtiques funcinals (l’estat espanyol i el Regne Unit).
- Totes dues tenen una població similar (Catalunya 7,6 milions i Escòcia 5,4)
- Totes dues tenen un fort sentit d’identitat ‘nacional’.
- Aproximadament la meitat dels escocesos i la meitat dels catalans volen un estat independent.
- Tant els escocesos com els catalans són, en gran part, pro-Unió Europea.
- Tant els escocesos com els catalans tenen la seva llengua (tot i que el català és molt més parlat que no pas el gaèlic).
El referèndum d’autodeterminació a Escòcia del 2014 es va desenvolupar amb normalitat. Cap jutge no va ordenar que es requisessin urnes. No es va enviar cap policia de la resta del Regne Unit per a estomacar votants. Cap activista escocès no va ser empresonat. A Londres no es va fer cap judici per ‘rebel·lió’. Simplement es va fer un referèndum. Els vots en favor del no van superar els del sí i la vida va continuar.
Amb el Brexit a l’horitzó, la majoria d’escocesos volen tornar a votar sobre la independència. I és probable que passi. I, com el 2014, ningú no serà colpejat, ningú no serà detingut, ningú no serà traslladat a la capital de l’estat per a un judici polític i la ‘governabilitat’ del Regne Unit probablement no es veurà afectada ni pel procés del pròxim referèndum d’autodeterminació escocès ni pel resultat.
Ara, això no es pot dir de Catalunya i Espanya. Els dirigents dels partits independentistes catalans principals fa més d’un any i mig que estan en presó ‘preventiva’ per haver organitzat el referèndum del 2017 i l’estabilitat política de l’estat espanyol és cada vegada més dubtosa: el president en funcions, Pedro Sánchez, no va poder obtenir majoria al congrés el mes passat i a la tardor podria tornar a haver-hi eleccions espanyoles per quarta vegada en cinc anys. El resultat del referèndum a Catalunya –i la reacció de l’estat espanyol– ha estat molt negativa per a tots els partits. Per què, doncs, l’estat espanyol no ha pres l’enfocament del Regne Unit?
La resposta simple i recurrent del govern espanyol és que ‘és il·legal’, un argument que porta a la següent pregunta lògica: si la llei és el problema, per què no es pot canviar? Per què no es pot fer explícitament legal que els catalans exerceixin els mateixos drets que els escocesos i, d’aquesta manera, evitar la incertesa i garantir el respecte adequat del principi d’autodeterminació?
Segons Pedro Sánchez, Catalunya ‘mai’ no serà independent i ‘mai’ no hi haurà cap referèndum. Segons Miquel Iceta, el dirigent del PSC, no hi hauria d’haver cap referèndum reconegut perquè ‘els catalans no el volen‘. La posició del govern espanyol és que no hi ha prou consens per a fer cap referèndum a Catalunya.
Aquesta és la qüestió. Ja hi ha consens entre els catalans. N’hi havia el 2017, quan van ser estomacats i empresonats per haver intentat votar. Va continuar havent-n’hi el 2018, mentre els líders polítics catalans esperaven el judici en presó preventiva. I n’hi ha avui, el 2019, segons les dades dels sondatges més recents. Els catalans –inclosos molts dels qui no volen la independència– volen allò que té Escòcia: la capacitat de decidir la seva forma de govern per si mateixa. Volen un referèndum.
Les dades
El Baròmetre d’Opinió Política del Centre d’Estudis d’Opinió demana ocasionalment als catalans si consideren que Catalunya té el dret de convocar un referèndum d’independència. D’ençà del plebiscit del 2017, la pregunta s’ha formulat tres vegades, de tres maneres diferents:
- Juny de 2018: Grau d’acord amb la frase ‘Catalunya no té el dret de celebrar un referèndum d’autodeterminació’.
- Març de 2019: Grau d’acord amb la frase ‘Els catalans tenen el dret de decidir sobre el seu futur com a país a través d’un referèndum’.
- Juny de 2019: Grau d’acord amb la frase ‘Catalunya té el dret de celebrar un referèndum d’autodeterminació’.
Les tres variants de la pregunta demanen exactament la mateixa cosa (tot i que la formulació negativa de la primera pregunta requereix de transformar les dades). Examinem la resposta d’aquesta pregunta i, per evitar variacions potencialment enganyoses associades a la mida petita de la mostra, hi agregem els valors del 2018 i el 2019
A continuació s’exposen les opinions d’una mostra representativa de 4.500 catalans sobre la qüestió de l’autodeterminació. Gairebé les tres quartes parts creuen que Catalunya té el dret de fer un referèndum d’autodeterminació. Només el 17,1% considera que no.
Si n’eliminem els qui no han donat resposta d’una manera o altra, obtenim aquests resultats:
Dit d’una altra manera, el 19% dels catalans s’oposa a l’autodeterminació i el 81% hi és favorable.
D’aquesta xifra crida l’atenció que invalida completament l’excusa del president espanyol Pedro Sánchez per a no prendre cap mesura política per a resoldre el conflicte català. Sánchez va dir l’any passat que consideraria qualsevol proposta política si obtingués el suport del ‘75 al 80% de la societat catalana‘. L’autodeterminació té el suport del 81% dels catalans. Per què Sánchez, doncs, no s’ha mogut de la seva posició de no fer ‘mai’ cap referèndum? Però allò que crida més l’atenció és la quantitat de suport en favor d’un referèndum d’autodeterminació, fins i tot entre els votants del partit de Pedro Sánchez. Més de la meitat dels socialistes catalans creuen que Catalunya té el dret d’organitzar un referèndum d’autodeterminació i menys del 31% considera que no.
Una altra vegada, si descartem els qui no van respondre a la pregunta, el desglossament per partits és més rellevant encara.
Més del 60% dels votants del PSC –el dirigent del qual afirma que els catalans no volen fer cap referèndum– declaren que els catalans tenen dret d’un referèndum d’autodeterminació.
Conclusió
La primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, ha anunciat que el seu govern perseguirà un referèndum d’independència els dos anys vinents. Tot i que alguns conservadors han declarat que s’hi oposaran activament, molts polítics del Regne Unit –inclosos de partits antiindependentistes i antireferèndum– han declarat que l’acceptaran. Segons que va dir la setmana passada John McDonnell, el canceller a l’ombra del partit laborista: ‘Deixarem decidir els escocesos. Això és la democràcia‘. Sembla que John Corbyn, el líder del partit laborista, comparteix aquest punt de vista.
Sánchez va demanar el 80%. I ja el té. El 81% dels catalans creu que Catalunya té dret de fer un referèndum d’autodeterminació. Que Pedro Sánchez no emprengui les mesures legals per a garantir-lo fa pensar que senzillament no és conscient que existeix aquest consens.
O bé, i malauradament potser més probable, Pedro Sánchez és conscient que a Catalunya hi ha un consens ampli en favor de l’autodeterminació. Però és probable que també sigui conscient del consens ampli que hi ha a Espanya contra el fet que els catalans decideixin per si mateixos. I negar l’autodeterminació catalana dóna vots a Espanya.
Sánchez ha de mantenir el mite que els catalans són una societat dividida sense consens per a resoldre els seus problemes polítics. Per salvaguardar els seus vots a l’estat espanyol i la seva credibilitat a la resta d’Europa necessita que la gent cregui que els catalans ni tan sols saben què volen. Aquest és el mite que permet a l’estat espanyol d’ajornar l’aplicació de la solució evident a la crisi política catalana, la solució desitjada per una gran majoria de catalans, la solució presa a Escòcia i implementada en la resta de casos recents en què l’independentisme ha arribat al 50% en societats democràtiques: un referèndum.
Nota tècnica
Tots els codis i dades d’aquest article són disponibles públicament a: https: //github.com/joebrew/vilaweb/tree/master/analyses/que_es_un_consens.
