La cursa que no s’acaba mai

A veure com començo. La Cursa de la Dona és, segons la seua web, ‘l’esdeveniment esportiu femení més gran d’Europa’. Se celebra en diferents ciutats de la pell de brau, i té l’objectiu de recaptar fons per a investigar el càncer de mama. Enguany la gira s’ha acabat a Barcelona, justament aquest diumenge, amb la participació de gairebé 30.000 persones, entre inscrites i acompanyants. Dic inscrites no pas per cap homenatge al femení genèric –o hauria de dir ‘donanatge’?–, sinó perquè el reglament de la cursa especifica que només s’hi poden inscriure dones, així de clar.

Bé, i així de clar, no, perquè en aquest punt podríem encetar la qüestió de si un hom és ‘dona’ perquè ho digui una F a l’apartat ‘Sexo’ del carnet d’identitat, però hi ha tanta feina per fer, tanta, que no hi ha dia que no haguem de tornar a començar pel començament. Així que una vegada més, xiquetes, toca passar l’escombra.

La Cursa de la Dona, dèiem. Com ja és habitual a les curses populars, els participants inscrits reben un obsequi de valor variable dins d’una bossa que es coneix per ‘bossa del corredor’. L’obsequi sol ser material promocional relacionat amb l’activitat de suar la cansalada: fullets publicitaris, una revisteta de córrer, una beguda isotònica, una barreta energètica, una mostra de crema muscular, tot gentilesa de les marques tal, qual i pasqual. Seria una mica com un lot de Nadal però en versió fitness. Doncs bé, a la Cursa de la Dona, la ‘bossa del corredor’ s’anomena ‘bossa de la corredora’, i aquest detall no és secundari, sinó que porta implícita tota una filosofia.

Guaiteu, si no, la paradeta que encapçala l’article. Aquest és el contingut de la ‘bossa de la corredora’, de qui si no? La foto la va piular diumenge mateix la Gina Driéguez, que és activista feminista i secretària d’igualtat de les JERC del Baix Llobregat: i ho dic amb tantes lletres per subratllar allò que una jove compromesa es podria estalviar de ser si no donés –encara!– tanta feina. Si no calgués tornar sempre tan enrere, i vinga, i som-hi, joves compromeses, torneu a lliurar les mateixes batalles que lliuraven les vostres predecessores quan vosaltres encara no havíeu nascut. I passa que al segle que hauríem de tractar de l’abolició del codi binari F/M als DNI, us planten a la cara aquesta paradeta i us heu de mossegar els punys: ‘Vergonyeta, masclisme, paternalisme’, piula la Gina per no botar foc a l’ordinador.

Val la pena perdre un minut amb l’assortiment: hi tenim revistes de moda i de xafarderies, aliments baixos en calories, una mostra de desinfectant de roba, una de netejador facial, publicitat d’un centre de depilació làser i medicina estètica, un fullet d’una clínica de reproducció assistida –paraules clau: maternitat, contrarellotge, fertilitat– i, per acabar-ho de celebrar, una llauna de cervesa sense alcohol, cosa que et portaria a deduir, seguint la sèrie, que la cervesa amb alcohol deu ser com el conyac d’aquell anunci: ‘cosa de hombres’. Faig broma: la 0,0 seria l’únic obsequi dels citats que no faria aixecar una cella a cap corredor que pixés dret. Curiosament, la paradeta sembla un compendi dels anuncis amb què t’obsequia internet si et detecta com a ciberfemella entre trenta-cinc i quaranta-cinc anys. Digues-ne casualitat, digues-ne mala llet.

És que no s’han descuidat res, senyores. Res que no us recordi tot allò que, pel fet de néixer amb ovaris, el mercat espera de vosaltres: que correu sense alè darrere d’un model de dona esgotador, dispendiós i dolorós, que no tingueu descans ni un minut de la vostra vida, que la pressió no us deixi respirar ni en la riquesa ni en la pobresa, ni en la salut ni en el lleure, ni en un coi de cursa de congèneres, que és un coi de cursa solidària, coi de coi, una cursa compromesa amb una malaltia terrible, esgarrifosa, que no pot ser més lluny de tanta frivolitat.