La CUP considera que els encausats pel 9-N havien d’haver admès la desobediència

La CUP discrepa de l’estratègia de defensa d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau en el judici pel 9-N. Segons el diputat Albert Botran, s’han basat en l’escletxa que el Tribunal Constitucional (TC) no va respondre al requeriment d’aclariments del govern. Pensant en el referèndum d’enguany, ha dit, ‘cal assumir la responsabilitat política de la desobediència a les prohibicions injustes’.

En una conferència de premsa al parlament, Botran ha mostrat la ‘solidaritat total i absoluta’ de la seva formació cap a Mas, Ortega i Rigau, encausats per l’organització del procés participatiu del 9 de novembre del 2014. També ha celebrat que les concentracions de suport d’ahir fossin multitudinàries. A parer seu, aquestes manifestacions són ‘el millor antídot contra el discurs de la por que ha accentuat determinada premsa i determinats opinants’.

Ha dit que el judici pel 9-N era un judici polític, com ho demostrava ‘l’afinitat i la sintonia’ entre la fiscalia espanyola i el govern del PP. Per això ha demanat una resposta ‘política’ de les defenses.

Advertiment
Segons Botran, la CUP se sent legitimada a dit tot això perquè es va implicar en el referèndum del 9-N. A més, hi ha la perspectiva que el nou referèndum es faci al setembre, a tot estirar. ‘Quan arribi el referèndum no hi haurà cap escletxa possible. Cal que siguem conscients que el referèndum serà il·legal a ulls del Tribunal Constitucional. Això no ens ha de fer vacil·lar, hem de saber que el referèndum serà legítim, basat en el mandat popular de donar la veu a la gent i posar les urnes al carrer’, ha dit.

Així mateix, ha dit que calia actuar decididament en cas d’atacs futurs i no acatar la previsible prohibició de l’alt tribunal espanyol.

Data del referèndum
En aquesta lògica, la CUP ha instat les forces partidàries del referèndum a concretar la data de la consulta per activar-ne els preparatius. Creu que la data s’ha de fixar en el marc del Pacte Nacional pel Referèndum perquè això és compatible amb el fet de cercar suports internacionals i intentar el pacte amb l’estat. ‘A Escòcia va ser així: primer es va fixar la data i després va arribar l’acord amb l’estat.’. També ha fet autocrítica i ha admès que la campanya pel sí anava tard. També ha dit que la CUP participaria en la campanya unitària prevista per les entitats sobiranistes i que, alhora, n’impulsarien una de pròpia que fos ‘engrescadora’.