El PSOE s’oposa a la moció de la CUP sobre l’autodeterminació, i Unides Podem hi vota a favor

La CUP ha forçat una forta discrepància entre el PSOE i Unides Podem al congrés espanyol, fent-los pronunciar-se sobre una llei d’amnistia i l’autodeterminació per tots els encausats arran del procés a Catalunya. La CUP havia instat el govern espanyol a presentar una proposta de referèndum a la taula de diàleg que hauria de reprendre’s amb la conformació del nou govern de la Generalitat. El PSOE hi ha votat en contra i Unides Podem, finalment, a favor.

Després que la mesa del congrés hagi refusat d’admetre a tràmit en diverses ocasions la proposició de llei d’amnistia que van registrar ERC, JxCAT, CUP i PDeCAT, els partits independentistes insisteixen que és un punt de partida per avançar en la resolució del conflicte català.

No obstant això, el PSOE s’ha alineat amb els posicionaments del PP i de Vox i es nega a debatre una iniciativa que ha rebut l’informe desfavorable dels lletrats de la cambra, ja que al·leguen que aquesta llei vulneraria l’article 62 i de la constitució espanyola i suposaria un indult general.

La CUP ha demanat, amb aquesta moció, que el govern espanyol aprofiti el calendari i els treballs que també ha començat el govern d’Escòcia després de celebrar un referèndum per la independència el 2014 en què va aconseguir el 50,1% dels vots.

“Escòcia ja va celebrar un referèndum que no va ser reprimit per la força com en el cas de Catalunya en 2017. Després d’aquesta nova victòria en les eleccions, el Govern escocès ja ha anunciat la seva intenció de celebrar un nou referèndum, i a aquest efecte ha presentat l’esborrany per a una Llei d’Independència”, apunta el text de la moció.

Per la CUP “no s’ha avançat gens en qüestions com la derogació del delicte de sedició”, i assenyala que el conflicte polític a Catalunya “està lluny de resoldre’s per falta de voluntat dels diferents poders de l’Estat”.

El govern espanyol es va comprometre a reactivar la taula de diàleg una vegada format el nou Executiu català i després de la investidura de president de la Generalitat, Pere Aragonés.