La CUP manté l’abstenció i permetrà la investidura de Torra

El consell polític de la CUP ha decidit d’avalar la candidatura de Quim Torra com a president de la Generalitat. Així doncs, els quatre diputats de la candidatura s’abstindran en la segona ronda de votació del ple d’investidura de demà. Tanmateix, la CUP diu que es posicionarà a l’oposició i que no garantirà la governabilitat.

‘La proposta de programa de govern de JxCat i ERC no avança en la construcció de mesures republicanes ni socials, que responguin als drets i necessitats de la classe treballadora i de la resta de classes populars’, diu la formació en un comunicat. És per això que, arran de ‘un gir autonomista dels partits independentistes’, segons que consideren, la CUP ha decidit d’assumir ‘un rol d’oposició activa, treballant, dins i fora de les institucions’.

Tal com han expressat, l’objectiu de fer oposició és ‘generar un nou cicle del moviment independentista, que reformuli i eixampli aliances i complicitats, construint unitat popular republicana, per poder arribar a obrir un nou cicle rupturista i d’autodeterminació a Catalunya i en el conjunt dels Països Catalans, i construir una república que restitueixi els drets socials i civils de la classe treballadora’.

Tanmateix, els anticapitalistes diuen que no blocaran la formació d’un nou govern atès el moment, ‘complex, marcat per la repressió i la vulneració de drets polítics i civils’. Segons han avançat alguns mitjans i ha confirmat l’ACN, el resultat de la votació ha estat de 40 vots a favor de facilitar la investidura, 24 en contra i una abstenció. Si es responia afirmativament, hi havia una segona pregunta, en la qual havien d’escollir si es donava llum verda amb una abstenció o amb un vot afirmatiu. El ‘sí’ al candidat de JxCat ha obtingut 3 vots i l’abstenció a la investidura n’ha rebut 59.

El consell polític de la CUP és el màxim òrgan entre assemblees nacionals i hi són convocats representants de cada assemblea territorial i del secretariat. Cadascuna hi té un pes específic en funció de la quantitat de militants, de comarques, de regidors i d’assemblees locals, de manera que els integrants defensen postures consensuades i ponderades segons la diversitat d’opinions de qui representen.