01.04.2025 - 13:22
|
Actualització: 01.04.2025 - 21:29
La CUP s’ha desmarcat definitivament del Pacte Nacional per la Llengua que va proposar el govern de Pere Aragonès i al qual vol donar continuïtat Salvador Illa. Els anticapitalistes li ho van comunicar així al conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, en una reunió, i ho han fet públic aquest migdia. La presidenta del grup parlamentari de la CUP, Laia Estrada, ha assenyalat que és una “incoherència” pretendre defensar la llengua quan la principal amenaça que té és l’estat espanyol. “No participarem d’una operació política que forma part d’aquest procés de pacificació del PSC i del PSC amb l’objectiu de preservar la unitat del seu regne”, ha afirmat Estrada. Una de les principals discrepàncies de la CUP amb el govern té a veure amb la resposta que farà l’executiu quan arribi l’esperada sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei i el decret amb què el PSC, ERC, Junts i els Comuns van tancar files l’anterior legislatura per intentar esquivar la imposició judicial del 25% de castellà a totes les escoles.
La llei refusava l’ús de percentatges en l’ensenyament de les llengües però reconeixia l’ús “curricular i educatiu” del castellà, un precepte que per al PSC i la CUP implicava reconèixer el caràcter vehicular del castellà, i que va fer que els anticapitalistes tampoc formessin part d’aquell acord. De fet, la CUP va ser l’únic partit que va defensar llavors el reconeixement per llei que el català ha de ser l’única llengua vehicular a l’ensenyament. Tant la llei com el decret amb què la majoria de partits van intentar frenar la imposició del 25% a totes les escoles van ser recorreguts al TC pel PP i Ciutadans. L’alt tribunal en va admetre els recursos el novembre del 2022. Mentrestant, el govern no ha aconseguit revertir la situació. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va reiterar el 18 de març l’obligació que dotze escoles catalanes imparteixin un 25% de les classes en castellà malgrat l’últim marc legal aprovat al parlament.
La resposta al futur pronunciament del Constitucional també complica l’adhesió de Junts per Catalunya al Pacte Nacional. Fonts del grup parlamentari alerten que el govern no ha entrat a definir la reacció política que s’haurà de produir quan arribi la sentència, i aquest és un dels arguments que esgrimeixen per mantenir-se’n a distància. Per sumar-se al pacte, a més, consideren que el govern hauria de canviar d’actitud i comprometre’s més amb el català, per exemple, en les comunicacions oficials o discursos, començant pel president de la Generalitat. També en critiquen que no compti amb l’entesa d’entitats, sindicats i membres de la comunitat educativa que consideren clau perquè el pacte no abasti només el partit i les institucions, sinó la societat.
La CUP votarà a favor de propostes concretes al parlament
Malgrat les diferències polítiques amb el govern, la CUP valora positivament la feina feta pel conseller de Política Lingüística pel que fa a la previsió de mesures concretes que, de fet, creu que ja s’haurien d’haver aplicat anteriorment. Quan aquestes mesures arribin a la cambra, segons Estrada, hi votaran a favor. Una altra cosa és que la CUP es negui a participar en “escenificacions” o “rentats de cara” com creuen que implicaria formar part del Pacte Nacional per la Llengua.
