24.05.2023 - 21:15
|
Actualització: 24.05.2023 - 21:18
“No ens veuràs al debat de TV3 i Catalunya Ràdio. Nosaltres fem política municipal i de país des dels barris i entitats, a peu de carrer”, deia una piulada d’Independents per Salt – CUP. És una incògnita si el debat d’ahir al vespre amb els candidats a Barcelona va tenir cap impacte sobre els indecisos o va aconseguir mobilitzar els que es decanten per una abstenció conscient, tenint en compte que els resultats poden ser molt ajustats a la capital del Principat: va tenir 214.000 espectadors, un 12,1% de quota i una audiència acumulada de 679.000 persones, segons la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Però és segur que no va beneficiar la CUP, que en va ser exclosa. Els anticapitalistes no van aconseguir que la Junta Electoral els hi inclogués, malgrat que la seva absència –segons que van denunciar– atempta contra la pluralitat política i social, la igualtat, la proporcionalitat i la neutralitat informativa que estableix la llei.
I és que l’ascendència dels candidats a la batllia barcelonina supera les fronteres municipals: gairebé exerceixen com a candidats nacionals i són la via per a arribar a votants que no tindran cap contacte directe amb la campanya electoral, sobretot a les grans ciutats. Els anticapitalistes han remat a contracorrent en el compte enrere fins a les eleccions. La pèrdua de representació a l’Ajuntament de Barcelona fa quatre anys i dels drets electorals vinculats els ha restat visibilitat en un moment de crisi i paràlisi del procés independentista que també en pot desmobilitzar el vot.
La CUP ha mantingut activades les xarxes socials i, sobretot, les xarxes humanes de les seves candidatures, que acostumen a arrelar-se en els moviments socials locals, per mirar de remuntar els resultats de fa quatre anys. El 2019 va perdre més de 61.000 vots i 48 regidors. A banda Barcelona, on tenia 3 representants, va restar fora dels ajuntaments de Lleida (hi havia obtingut 2 regidors el 2015), Santa Coloma de Gramenet (6 el 2015, amb Som Gramenet), l’Hospitalet de Llobregat (1), Terrassa (1), Montcada i Reixac (1) i Granollers (2). També va perdre suport a Cerdanyola del Vallès (de 5 a 3), Sabadell (de 4 a 3), Sant Cugat del Vallès (de 4 a 3), Castellar del Vallès (de 4 a 1), Rubí (de 3 a 1) i Olot (de 3 a 2). A Tarragona va mantenir els dos representants que tenia i ha format part del govern del batlle Pau Ricomà, amb ERC i Junts. La CUP també ha estat durant aquest mandat al govern de Sant Cugat del Vallès amb ERC i el PSC, i al de Figueres amb ERC, el PSC i Canviem.
La capital de l’Alt Empordà ha estat un dels llocs triats per al circuit mediàtic nacional que han recorregut els anticapitalistes, que també ha passat per Lleida i Tarragona. Avui han fet un míting a Vic, on tenen regidors d’ençà del 2007 i són tercera força d’ençà del 2011. L’acte central el van fer a Sabadell, on la Crida va tenir Maties Serracant com a batlle mig mandat, del 2017 al 2019, coincidint amb l’1-O. Més llocs on han centrat l’atenció han estat Tàrrega (on tenen 3 regidors i han integrat igualment el govern), Tortosa (on tenen un representant i es presenten com a garantia de canvi de la batllia, en mans de Junts) i Sant Boi de Llobregat, on fa quatre anys es van quedar sense els dos regidors que havien aconseguit el mandat anterior, igual que a la majoria de municipis de la perifèria i al segon cinturó metropolità. La presentació de les 167 candidatures amb què concorren a les eleccions la van fer, justament, a Santa Coloma de Gramenet, on van arribar a ser segona força. La ciutat és un emblema del relleu municipal perdut que pretenen remuntar parcialment ara, si més no amb l’expectativa de tornar a entrar a l’ajuntament. Però és a peu de carrer, sobretot, on la CUP vol fer forat, i cada poble o ciutat és un món. A Salt, on van governar amb ERC del 2015 al 2019, han volgut marcar perfil combatent l’extrema dreta. Fa pocs dies, la cap de llista, Cristina Sibina, va abandonar un debat electoral organitzat pel Punt Avui en protesta per la participació de Vox.
En la davallada generalitzada de vots de fa dos anys, hi va haver dues excepcions: Girona, on la constitució de Guanyem Girona els va fer créixer de 4 regidors a 6, i Berga, on la gestió de la batllia de Montse Venturós també va fer que guanyessin suport (van passar de 6 a 8). Aquests són els llocs on la CUP ha dipositat les millors expectatives en les eleccions de diumenge. Lluc Salellas, que es presenta per tercera vegada, aspira ara a aconseguir la batllia de Girona, després de la marxa de Marta Madrenas i malgrat l’intent de conservar-la de l’ex-consellera Gemma Geis. A Berga, Ivan Sànchez pretén consolidar-se a l’ajuntament després de la dimissió sobtada de Venturós a mitjan mandat a causa d’una depressió.
Quant a Girona, Salellas ha fet una intensa campanya mirant d’esbotzar les costures electorals de la CUP. Com? Afegint independents a la candidatura i apel·lant a un electorat que va més enllà de l’esquerra independentista. Guanyem va presentar el mes passat el manifest “Guanyem el canvi que Girona es mereix”: entre els signants, hi havia l’ex-batllessa socialista Anna Pagans i ex-regidors d’ERC, ICV i CiU. Dissabte Salellas també va fer una entrevista maratoniana, de les deu del matí a les deu del vespre, amb personalitats i ciutadans, en un intent d’amplificar el seu discurs. Per a arribar a la batllia, el candidat de Guanyem estaria disposat a tancar un pacte amb ERC i Junts, i fins i tot amb el PSC. “Podríem negociar amb el PSC, però garantint una alcaldia independentista”, va dir en una entrevista a VilaWeb.
A Berga, la CUP batalla per a mantenir-se al govern per tercer mandat consecutiu. Després d’anar-se’n Venturós, Sànchez pretén rendibilitzar l’acció de govern, començant per la reducció del deute municipal. Els anticapitalistes, de fet, hi tancaran la campanya divendres. Serà amb un acte al passeig de la Indústria, amb els ex-diputats David Fernández i Anna Gabriel. Tant Fernández com Gabriel representen, d’alguna manera, els anys de creixement de la CUP. A escala municipal, l’organització independentista va arribar als millors resultats el 2015, després de la irrupció de la CUP al Parlament de Catalunya i en un moment de gran mobilització de les bases independentistes.
En aquesta campanya, han centrat el discurs en la defensa d’una gestió totalment pública de l’aigua, del dret d’habitatge, s’han manifestat en contra del turisme depredador, dels interessos de la patronal i de l’ÍBEX i han promès regidories per la llengua. Quant a Barcelona, la seva candidata, Basha Changue, ha defensat el dret d’habitatge, la limitació dels creuers i els pisos turístics, el compromís amb l’autodeterminació i la garantia dels drets lingüístics com a principals eixos programàtics. Changue, que és activista antiracista i afrofeminista i diputada al Parlament de Catalunya, va rebre amenaces i insults racistes abans de la campanya, segons que va denunciar la CUP. En els dies que queden, perseverarà en l’intent de recuperar l’altaveu a l’ajuntament barceloní.
