La CUP eixampla el debat i el situa més enllà del pressupost

Després de la conferència política de la CUP d’ahir, sembla clar que hi ha hagut un procés de maduració molt important. I que les idees, els projectes i els objectius estan molt més clars, cada vegada més. Cronològicament, el primer és el debat dels pressuposts, però el ritme del procés ja és frenètic. De manera que, el que jo vaig entendre que es demanava, és una implicació total per continuar el camí sense fixar-se en un únic objectiu. No són només els pressuposts; a la vegada, està el referèndum i la construcció del nou país. I la demanda em sembla raonable i raonada. Si us fixeu, no es parla de línies, sinó d’objectius que cal encarar d’una manera conjunta. S’hi veu molta més flexibilitat que dogmatisme. I, per descomptat, es demana compromís i voluntat. I crec que hi seran. De moment, sembla que anem bé.

Aquesta mirada que, pel que escriu el director, la CUP sembla eixamplar horitzons, més enllà del pressupost, no acabo d’entendre-la dins de la línia, alhora, de marcar paquet com va fer Anna Gabriel al programa de Iglesias fa tres dies. Paquet amb retrets i ressentiments cap a la part dolenta de Junts x Si que, atàvicament, és la formada pels de CDC. Seguim, al meu entendre, amb el partidisme i els simplismes per damunt dels moments històrics que estem vivint i que son determinants perquè els que volem una Catalunya lliure, descolonitzada d’Espanya. Amb aquesta manera de imposar colors i atavismes socials sobre el fons, la independència, no fan més que fregar-se les mans als autèntics generadors de frustracions, als que veuen en la qüestió de confiança, primer escull després de la rebentada del pressupost 2016 de la CUP – ho recordeu, no? – , i ara amb el pressupost si o eleccions, segon escull CUP, moments per a la trencada de la majoria parlamentaria independentista. La feina bruta, des de dins mateix. Sort, President.

A mi em sembla que molts en l’àmbit independentista ja tenien en compte les tres potes: “el referèndum, el procés constituent i el rescat social”, tanmateix és bo que algú (la CUP en aquest cas) ho hagi formulat de manera solemne. D’altra banda, malgrat la seva importància, el present debat té poques possibilitats de dur a resultats concrets mentre no siguem independents, pràcticament només a un pressupost i a la seva llei d’acompanyament convenientment pactada.

Una de les intervencions (Anna Gabriel, 8’27”) fa una consideració que pot tenir una importància pràctica fonamental. Quan diu que el referèndum es farà d’acord amb una llei feta pel Parlament i que serà impugnada i potser suspesa per l’estat espanyol. “Probablement ja serà la mateixa entrada a tràmit del text. Seguramentja hi haurà advertiments penals. A partir d’aquest mateix moment al nostre entendre entra a operar la legalitat intervinguda per l’estat.” Entenc que aquí està parlant d’una declaració de fet d’independència. D’altra banda imprescindible per evitar la nulitat legal de tots els passos subsegüents.

A la qüestió de confiança que es va celebrar al setembre el President parlava de cadena de confiança. Ara centrem més el focus per especificar l’objectiu sobre el que recauria aquesta confiança. No es tracta de que forces polítiques ben diferents estableixin confiances si no és per un objectiu comú: fer una revolució democràtica per descolonitzar-nos de l’estat espanyol i, en conseqüència, alliberar-nos de la cotilla que no permet el desenvolupament com a poble i per permetre una major justícia social, tot i que això dependrà de la voluntat que manifestin en el futur els catalans.
Si volem implicar al conjunt de la població en aquesta revolució democràtica que apunta la celebració del referèndum cal ja demostrar la determinació i unitat imprescindible per dur-la a terme, unitat a prova de provocacions. D’aquesta manera amb la majoria independentista del Parlament i amb el Govern al davant, seguit per les entitats cíviques que recolzen aquest canvi es com la ciutadania se sentirà cridada i participar. I d’aquesta manera, també és com farem el més gran clam perquè des de les instàncies de l’Estat s’avinguin a negociar, en comptes d’optar mètodes no democràtics. També cal una implicació clara de la CUP, a més a més de JxS i de cercar el recolzament de la resta dels demòcrates.

Són evidents els esforços de la CUP per eixamplar l’espai però també és evident que cal aprovar els pressupostos amb les modificacions i afegits que calgui. Davant d’aquest panorama jo estic per la proposta del president i serà bàsicament al CUP qui haurà de decidir què vol fer.
Un govern no pot actuar sense pressupost que ja porta incorporades partides per poder fer el referèndum i acabar de construir les estructures d’estat sense les quals no es pot tirar endavant.
Després de sentir el discurs d’Arrufat, veig que queden pendent, essencialment dos temes, obrir el procés constituent i veure com es pot resoldre el tema del rescat social i això cal que es pugui resoldre perquè és important ja que cal que el poble pugui decidir com serà la futura república però cal condicionar el pressupost per aquesta raó? De fet l’únic que entre en conflicte és el rescat social perquè es podrien aprovar el pressupost i obrir el procés constituent deixant el rescat social, però amb això la CUP en tindria prou? Fins a quin punt les dretes presents a JuntsxSí i que condicionen el pressupost no volen cedir terreny en aquest camp? D’altra banda, és imprescindible la presència del president en les negociacions? No n’hi ha prou amb el vice-president i l’equip de la Conselleria d’Economia?
En fi, segur que tindrem una primavera ben distreta on ja veurem on van a parar tots aquests conflictes d’interessos ideològics i com aquesta situació s’haurà de combinar amb les segures sentències judicials del PP contra Catalunya.