La CUP desplegarà la bandera ecologista durant la campanya electoral

El final abrupte de la legislatura catalana va venir marcat pels estira-i-arronses sobre el macroprojecte de Hard Rock al Tarragonès i amb el context de fons d’una sequera i uns estius extraordinàriament càlids que han fet més evidents que mai que el canvi climàtic va de debò. En aquest marc, la CUP encara la campanya de les eleccions a Catalunya amb un discurs ecologista especialment intens. De fet, la designació com a cap de llista per Barcelona de Laia Estrada, que durant la legislatura va verbalitzar l’oposició del partit al Hard Rock i els problemes socio-ambientals de la Petroquímica de Tarragona, va en aquesta mateixa direcció: lligar les reivindicacions socials amb la necessitat de redefinir el model econòmic per revertir l’emergència climàtica i, alhora, desfer el domini econòmic de l’oligarquia que posi traves als canvis de fons mitjançant la independència.

El 2021 la CUP i ERC van tancar un pacte d’investidura que es va vendre com un gir a l’esquerra i una manera de sortir del sotrac en l’emancipació nacional, però l’acord va quedar en paper mullat ben aviat i el govern Aragonès va virar cap als comuns i el PSC. A la CUP ho recorden com una decepció, i veuen frustrant que el president que ells van investir es dediqués, diuen ells, a complir les prioritats de la patronal impulsant macroprojectes i amb una política subsidiària a Madrid. També, remarquen, amb poca mà esquerra en un cicle de vagues sectorials i mobilitzacions socials, especialment del sector públic. Durant la campanya se’n faran un tip de recordar-ho, i miraran de convèncer els electors que votar-los servirà per a forçar el futur govern a fer un canvi de rumb econòmic i social centrat en els drets de la majoria de la població i amb la mirada molt posada a una transformació sostenible de l’economia.

És el que n’han dit una nova economia catalana, una planificació econòmica que s’encarregui de la transformació ecològica, la nacionalització dels sectors econòmics essencials i estratègics, la reindustrialització, la protecció de la pagesia petita i mitjana i la redistribució de la riquesa. És una idea que ja van provar d’impulsar  la legislatura passada amb iniciatives com la renda bàsica universal i la companyia energètica pública, assumides tímidament pel govern, o l’enfortiment de la sanitat i l’educació públiques. Un aprofundiment social que, reconeixen, xoca amb les costures del model econòmic espanyol i les oligarquies que el governen, però que justament per això implica avançar cap a la independència. Una relació dialèctica, diuen, en la qual el govern promou polítiques socials trencadores que superin els marcs establerts per l’estat espanyol i puguin convèncer els ciutadans de la necessitat de la independència per a poder-les completar. En certa manera, seria replicar la bateria d’iniciatives socials dels anys 2016 i 2017 que el govern espanyol portava sistemàticament al Tribunal Constitucional perquè anaven més enllà dels límits autonòmics, com la prohibició del fracking, els imposts als habitatges buits, la llei d’igualtat entre homes i dones o la llei d’emergència de l’habitatge.

Una defensa de la independència que no volen deslligar dels drets socials i, ara també, de l’ecologisme. També reivindicaran la necessitat de reconstruir el moviment popular independentista i la força al carrer, i de trencar amb la idea que la independència arribarà amb un procés “de la llei a la llei” i sense conflicte.

Però el dubte de tot plegat serà amb qui volen o poden pactar per aplicar aquesta agenda ambiciosa. Després del desencís amb ERC, tornaran a confiar-hi per fer un pacte d’investidura? I en Puigdemont, que diuen que s’ha escorat a la dreta? L’escenari és lluny d’aquell gener del 2018, en què els quatre diputats de la CUP es van quedar tots sols a l’hemicicle defensant la investidura de Puigdemont quan Roger Torrent va ajornar el ple d’investidura. “Programa, programa, programa”, diuen, recordant la filosofia de Julio Anguita de posar al capdavant de les negociacions propostes polítiques concretes. En aquest cas, aquesta nova economia catalana amb la qual volen distanciar la Generalitat de l’economia de macroprojectes i dels interessos de les empreses dominants. Una altra manera de dir que no es mullaran en campanya i que, si de cas, s’esperaran a veure la composició del parlament per decidir quin rol prenen.

Una refundació interrompuda

L’avançament electoral ha tallat per la meitat el procés de refundació que la CUP havia engegat arran dels mals resultats electorals i la baixada de militants. En principi ara haurien de treballar les noves ponències polítiques i organitzatives que sintetitzessin els consensos assumits en els debats que es fan d’ençà de la tardor amb la idea d’aprovar-les en una assemblea nacional al juny. Però tota l’estructura de la CUP s’ha hagut de reorientar cap a la campanya electoral i han deixat aparcada la refundació, que es reprendrà després de les eleccions.

A l’equip de campanya, s’hi han incorporat dues persones dedicades fins ara a aquesta refundació amb la voluntat que ja hi incorporin alguns dels consensos assolits entre els militants durant els primers mesos de debat. Tanmateix, més enllà de l’impuls de l’agenda ecologista, no es percep cap canvi en profunditat en la manera de fer de la CUP que ja es pugui atribuir a aquesta refundació. Fonts del partit diuen que això és perquè els eixos ideològics de la CUP –independència, socialisme, feminisme i ecologisme– no s’han qüestionat mai, però és evident que la manera com es traslladen al dia a dia i en propostes concretes pot ser molt diversa. De totes maneres, diuen que un cop s’hagi completat i s’hagin aprovat les noves ponències s’implantaran els canvis que es considerin.

Quatre-cents mil euros per a pagar la campanya

La CUP té previst de gastar 404.725 euros durant la campanya electoral. La immensa majoria, 400.000 euros, surten de la caixa del partit, i 4.725 euros provenen de donacions.

La despesa més grossa és l’enviament de propaganda electoral a les cases, que els costarà 215.000 euros; mentre que es gastaran 132.025 euros en publicitat electoral als mitjans de comunicació. Per als actes de campanya han previst una despesa de 40.500 euros, i 9.000 euros serviran per a pagar els treballadors de la CUP que es dedicaran a la campanya. Per últim, han pressupostat 8.000 euros en despeses de gestoria i 200 euros més per a pagar les comissions bancàries.