02.03.2018 - 22:00
La CUP decidirà avui el seu posicionament respecte de la proposta d’investir Jordi Sànchez, presentada públicament per Carles Puigdemont i transmesa per JxCat i ERC. El consell polític i el grup d’acció parlamentària votarà sobre la creació de l’autoanomenat Espai lliure de Brussel·les, que inclouria un Consell de la República encapçalat per Carles Puigdemont, i sobre la candidatura de Jordi Sànchez a la presidència de la Generalitat. Tal com va explicar la diputada Natàlia Sànchez, l’única proposta de candidat que valoraran és la de Jordi Sànchez. ‘El consell polític i el grup d’acció parlamentària decidiran en aquests termes perquè formalment no se’ns ha fet arribar cap altra candidatura. Si per part d’ERC o JxCat hi ha més candidatures, demanem que ens les facin arribar amb la màxima brevetat’, va dir ahir en relació amb les declaracions de Sabrià sobre una hipotètica candidatura d’Oriol Junqueras.
Durant aquesta setmana, les assemblees territorials de la CUP han debatut la proposta que ara se sotmet a votació amb tres opcions diferents. La primera consisteix a donar suport a la proposta conjunta de JxCat i ERC sense entrar a negociar acords programàtics. Aquesta opció comporta que considerin insuficients les mesures per a materialitzar la República, però que facilitin igualment el govern per poder posar fi al 155. La posició es podria materialitzar o bé amb quatre vots a favor o bé amb dues abstencions i cedint dos vots, tenint en compte Puigdemont i Comín no poden assistir al ple.
La segona opció és posicionar-se a favor de la proposta perquè durant la negociació s’han aconseguit acords programàtics per a activar la República. Segons la CUP, caldria especificar quins són aquests acords. Les propostes de votació són quatre vots a favor o bé dues abstencions i dos vots a favor. Finalment, la CUP ofereix a la militància de tombar la proposta per considerar-la de caràcter autonomista. En aquest sentit, els diputats es podrien abstenir o votar en contra.
La votació d’aquestes propostes a la militància es farà en dues voltes. En la primera, es votarà entre les tres opcions: les favorables al pacte i la contrària. En cas que les favorables siguin les més votades, passaran a una segona tanda.
L’Espai lliure de Brussel·les i el govern efectiu
Segons el document que el secretariat nacional de la CUP va enviar als militants, l’Espai lliure de Brussel·les constaria de tres punts. Per una banda, l’Assemblea de Representants de la República, formada per diputats i representants del món local i de la societat civil. La seva funció seria fer un seguiment del Consell de la República i del seu president, així com elegir-lo cada vegada que es renovés el Parlament de Catalunya. També hauria d’impulsar accions i estratègies per a ‘avançar cap a l’establiment de la República i internacionalitzar la causa’.
Sobre el Consell de la República, el document enviat per la CUP a la militància diu que serà una representació equivalent a la formació de l’Assemblea de Representants de la República, que seria com un parlament a l’exili. Estaria format pel president, tres membres de Junts per Catalunya, tres membres d’ERC i un de la CUP. Tot l’Espai lliure de Brussel·les arrencaria de manera solemne en un acte a la capital belga.
El segon element d’acord seria la creació d’un govern efectiu a la Generalitat que, segons el document de la CUP, ve determinat per la premissa ‘legalitat autonòmica, obediència republicana’, i en destaquen els següents punts: restauració democràtica; internacionalització; front comú contra la repressió; polítiques de prosperitat que no han estat concretades; i pla de govern i polítiques per a contrarestar l’intent de fractura social.
