La CUP aprova de reivindicar l’amnistia dels presos polítics

Al consell polític de Sabadell (Vallès Occidental) la CUP ha aprovat un document de debat, que podeu descarregar ací, en què opta per reclamar l’amnistia per als encausats del judici contra el procés. S’hi refusa la via de l’indult, que implicaria reconèixer-ne la culpabilitat.

El document aprovat també demana una mobilització popular que costosa per a l’estat espanyol’ i una resposta política a mitjà o llarg termini que impliqui la majoria de la societat i a la comunitat internacional. La CUP defensa que aquest cost per a l’estat espanyol ha de ser en la imatge, però sobretot a escala política, de manera que frustri l’intent de consolidar una segona transició.

Desobediència civil

La CUP ha aprovat també de ‘posar el valor la desobediència (civil i institucional) com a eina legítima per a l’autotutela de drets’. Recorda que la majoria de les estratègies de defensa han hagut de reconèixer la voluntat política de fer un referèndum, però assenyala que, en realitat, ‘el govern no solament no va impedir a les autoritats de l’estat espanyol de complir la seva determinació de protegir l’ordre constitucional espanyol, sinó que ho va facilitar’.

A més, critica la consigna ‘Ho tornarem a fer’, que a parer seu no pot ser buida i diluïda ‘com promouen alguns actors’. ‘Tampoc no pot entendre’s com un nou exercici de vendre fum al voltant d’una nova versió del momentum màgic’, ha reclamat la formació, que ha lamentat textualment les lectures en contràries a la desobediència, retòriques, nostàlgiques i abstractes.

Campanya internacional

Respecte de l’amnistia, la CUP també ha apuntat a una ‘intensa campanya interior i exterior’ que la lligui al dret d’autodeterminació, i ha defensat que mobilitzar les aliances internacionals i la capacitat de generar accions de pressió política i comercial generarà unes condicions simpàtiques –en paraules seves– a l’interior.

Segons el document, cal generar la pressió popular que permeti de fer palès que l’amnistia és resultat d’aquesta pressió i no una gestió política pactista ‘que afavoreixi una estratègia dilatant del conflicte i, per tant, no pot quedar deslligada del marc polític del reconeixement de la totalitat de drets polítics del poble català negats pels estats espanyol i francès’.

Per això fa una crida a generar ‘una estratègia de negociació diferenciada que es converteixi en una “pseudo-amnistia indultant” i tenir un marc polític, discursiu i mobilitzador que sigui empàtic i solidari amb els condemnats però que pugui respondre a una agenda política que pivoti sobre els indults i els pactes amb l’estat’.

Tanmateix, el text avisa que en cap cas no poden acceptar que una sortida personal a un conflicte col·lectiu pugui rebre el suport del seu espai polític. ‘La priorització personal per damunt el col·lectiu, a banda l’evident contradicció política, és un atac directe al conjunt de l’Esquerra Independentista, de l’esquerra rupturista i de l’independentisme popular.’

Ni un sol dia de condemna

Finalment el text esperona a combatre tota posició política que faci lectures positivistes de condemnes menors de les previstes. Afirma que la sentència condemnatòria haurà de tenir ‘una resposta a l’alçada de què signifiquen políticament amb perspectiva històrica: si volen resultar un càstig perquè mai més ningú no gosi de decidir fer passos en clau d’exercir el dret d’autodeterminació, caldrà una resposta en clau de mobilització popular’.

Cal aprofundir, diu la CUP, en la vinculació del conjunt de represàlies de l’estat espanyol vers l’independentisme per a evitar ‘generar messianismes’. ‘Les primeres condemnes amb presó vers el moviment independentista ja hi són, no caldria esperar a les sentències del Suprem per a engegar la campanya’, conclou.