El full de ruta de la CUP: unilateralitat i ‘desobediència massiva’

El nou full de ruta de la CUP, fet públic aquest divendres i aprovat a l’assemblea nacional estratègica de Cervera el diumenge 13 de maig, considera que, a falta d’un compromís per reconèixer el dret d’autodeterminació, la construcció d’una república ‘només pot ser producte de la capacitat per justament portar els estats i la comunitat internacional a un terreny de negociació i acord al voltant de l’exercici de l’autodeterminació’.

Aquesta possibilitat negociadora, adverteixen, només arribarà si es produeix, de manera combinada i sostinguda, una desobediència institucional civil i ‘massiva’ i estesa a tot el territori, i ‘del màxim control possible sobre el territori i sobre l’economia’. Alhora la CUP avisa que si fins ara s’havia posat la unilateralitat a les institucions, ‘actualment el marc no es configura en aquesta clau i continuar apostant per la unilateralitat institucional, segurament, no garanteix cap resultat en aquest sentit’. Per això, creuen oportú de situar l’unilateralitat al moviment popular a través d’un procés constituent.

La nova estratègia, al seu entendre, passa doncs per assumir que una eventual república només pot ser producte de la capacitat de dur els estats i la comunitat internacional a un terreny de negociació i acord sobre l’autodeterminació.

També defensa aglutinar forces per a un programa de transformació social i de construcció nacional i finalment que tot plegat s’acompanyi d’una tasca diplomàtica a nivell internacional a favor de l’autodeterminació. ‘La ruptura amb l’estat espanyol, la desobediència i la mobilització popular, com a eines imprescindibles per fer-la efectiva’, insisteix el document dels anticapitalistes.

A nivell parlamentari, la CUP es fixa de vincular els discurs de materialització de la república amb garantir uns serveis de gestió pública. I es conjuren per generar legislació enfocada a recuperar-la, per exemple aplicant la llei suspesa pel TC de lluita contra la pobresa energètica i l’emergència habitacional. És en aquest sentit que proposen també desobeir com a forma per ‘autotular-se el drets’. I també de cara a un procés constituent.