La cultura perd Chick Corea, una de les grans llegendes del jazz

S’ha mort Chick Corea a setanta-nou anys. Llegenda del jazz, Corea, pianista i compositor, va ser un dels grans pioners de la fusió entre el jazz i altres músiques, especialment el pop i la música rock, però també músiques regionals, entre les quals l’espanyola.

Corea tocava el piano des de molt petit i es va decantar pel jazz, col·laborant amb grans músics dels anys seixanta com ara Stan Getz i Herbie Mann. Miles Dives, segurament la figura més determinant del jazz modern, el va cridar al seu costat i va ser ell qui el va acostar al piano elèctric, a un Fender Rhodes que Corea va rebre amb entusiasme, com una revelació. Aquell so va canviar per sempre la visió que Corea tenia de la música i va obrir nous camins a l’expressió musical del jazz.

D’aquí naix el Chick Corea més rupturista i avantguardista, sobretot amb la creació del mític grup Return to Forever, que amb la Mahavishnu Orchestra i Weather Report van encapçalar jazz rock durant molts anys.

Al capdavant d’aquest grup i de multitud de formacions posteriors, des del tercet més clàssic a grans grups, Corea va aconseguir cada vegada més fama i reconeixement i arribà a guanyar quinze premis Grammy.

Molt gelós de la seva llibertat creativa, va fundar una casa discogràfica pròpia, perquè ningú no li dictés què havia de fer. Amb una extensíssima cultura musical clàssica, podia fer sonar Chopin encavalcat amb Thelonious Monk, sempre atent a la improvisació, un art en què ell era un dels grans mestres. El seu darrer disc, de fet, ha estat un single versionant el clàssic “Pastime Paradise” de Stevie Wonder.