La cultura en dades: els efectes de la crisi

La nova crisi econòmica que es deriva de la pandèmia torna a castigar la cultura quan encara no s’havia refet de l’anterior, de fa una dècada. El confinament ha fet tancar teatres, museus, cinemes, llibreries, auditoris i anul·lar concerts, exposicions, novetats literàries, filmacions, festivals, festes majors i de molta altra mena… El consum cultural ha caigut i no es preveu que es refarà els mesos vinents. Els actes de més afluència de públic seran els últims a tornar.

Aquesta paràlisi econòmica dels sectors culturals contrasta amb la vitalitat i generositat dels creadors i treballadors de la cultura en vista del confinament, amb l’aportació en obert a les xarxes de pel·lícules, concerts, cançons, llibres, poemes, obres teatrals. També a l’hora de proposar idees innovadores i originals, adaptant-se a la nova realitat i ajudant les persones i la societat en aquests moments de confinament i incertesa.

Però com han afectat fins ara aquests primers dos mesos de confinament als treballadors de la cultura? Quants ERTO corresponen a +empreses culturals? Quants autònoms dels sectors culturals s’han pogut acollir a les primeres ajudes? A quants treballadors de la cultura afecta? Quants s’han quedat a l’atur sense ERTO? I quants no poden acollir-se a cap ajut, ateses les peculiaritats d’aquestes feines?

Entre els ERTO que es van fer saber primer hi havia el de l’Orfeó Català – Palau de la Música, el Grup Focus (que gestiona les sales Villarroel, Romea, Goya i Condal), la Fundació Miró i la Fundació Catalunya La Pedrera (que inclou el centre d’exposicions La Pedrera, Món Sant Benet, Món Natura Delta i Món Natura Pirineus). Aquests quatre equipaments sols ja afectaven més de sis-cents treballadors.

Segons les dades aportades pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que s’apleguen i actualitzen dins el Pla de rescat del sector: el 6% de les empreses de Catalunya que han presentat un ERTO són del sector de la cultura (fins el dia 11 de maig). Són 5.765 expedients (d’un total de 96.704 a tot Catalunya), que afecten 52.095 treballadors.

Per sectors:

Segons dades de la Generalitat de Catalunya, en les arts escèniques i musicals s’han cancel·lat 681 representacions, que són 2,4 milions d’euros no ingressats de caixets; 80 sales de música estan tancades, fet que significa l’estimació d’1,5 milions d’euros no ingressats per setmana; 3.476 concents cancel·lats fins el 30 de juny. Quant a l’audiovisual, les sales de cinema perden una estimació de 450.000 euros diaris. Les llibreries han tingut un -70% de facturació, tot i que s’han incrementat d’un 60% les vendes de llibres electrònics. I respecte del patrimoni cultural, la Sagrada Família estima en 24 milions d’euros menys d’ingressos en tres mesos de tancament.

Quant a les Illes Balears, segons dades facilitades pel govern balear, s’han tramitat 19.000 ERTO que afecten 160.000 treballadors, la majoria del sector turístic. Però en aquests moments el govern balear no pot facilitar el nombre d’ERTO corresponents a la cultura en conjunt. Segons que ha explicat a VilaWeb: ‘El volum d’ERTO és molt gran i s’han tramitat en un temps molt limitat. S’ha prioritzat la resolució ràpida, perquè els treballadors afectats puguin cobrar les prestacions com més aviat millor. És per això que encara no tenim dades estatístiques disponibles i, per tant, no podem informar sobre quantes empreses dels sectors culturals han aplicat i aplicaran un ERTO de força major a les Illes Balears.’

Per sectors, el govern balear ha recopilat dades a partir d’un qüestionari que ha enviat a les empreses culturals, però que no inclouen les que depenen dels consells de Mallorca i Menorca, de manera que són dades provisionals i incompletes. Dit això, sabem que s’han cancel·lat 216 representacions i se n’han ajornat 164. I respecte dels concerts, se n’han cancel·lat 107 i se n’han ajornat 59. A les llibreries, el Gremi de Llibreters de Mallorca calcula que s’han perdut uns 3.000.000 d’euros arran del tancament dels establiments durant el març i l’abril.

Al País Valencià, segons dades facilitades per la Generalitat, s’han presentat 64.390 ERTO, dels quals 710 són dels sectors culturals i afecten 3796 persones.

Els ERTO que afecten els treballadors de la cultura per sector sectors:

La conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana no disposa d’estatístiques sobre els efectes de la crisi en els equipaments culturals i en l’activitat dels artistes. Sí que han explicat fonts del departament a VilaWeb que s’ha prioritzat de reprogramar amb vista a la temporada 2020-2021 i evitar la cancel·lació de la majoria de concerts, festes, espectacles, representacions teatrals i activitats culturals que no s’han pogut realitzar ara. Expliquen: ‘El nostre objectiu és reprogramar el 2020 tota l’activitat de cultura de la Generalitat sempre que les autoritats sanitàries ho autoritzen. A més, preparem un plus de festa de la cultura territorialitzat per a aquest estiu si les autoritats sanitàries ho permeten. Parlem de cultura al carrer i cultura en directe de música, arts escèniques i cinema.’

Per sectors i per posar alguns exemples de què s’ha ajornat al País Valencià, de l’11 de març al 31 de maig s’han ajornat o suspès 275 activitats en les 83 ciutats del Circuit Cultural Valencià (actuacions de teatre, dansa, circ, concerts musicals i projeccions de cinema). Avui els ajuntaments, l’Oficina de coordinació del Circuit (IVC) i les companyies i grups ja han reubicat 253 activitats en possibles noves dates del 2020. Algunes, fins i tot, reubicades d’entrada al juny, s’han hagut de tornar a canviar de data. Setze funcions i sis concerts s’han hagut de suspendre definitivament o s’han ajornat fins el 2021.

En l’audiovisual, s’ha ajornat fins al desembre i en versió reduïda el Festival de Cinema Jove, el seminari sobre sèries de televisió Labseries es farà a l’octubre, el Cartoon Gandia s’ajorna fins a l’octubre. En les arts escèniques, Dansa València, programat per a l’abril, passa al novembre; Sagunt a Escena, que es fa del juliol al setembre, es concentrarà el mes d’agost i la Generalitat el dotarà amb un increment pressupostari de 100.000 euros. A més, totes les activitats de les Capitals Culturals programades han estat ajornades entre finals de juliol i novembre a falta de confirmació d’una nova data.

Quant a la música, el Festival Ensems passa al setembre; i el Festival MiL (Música i Lletra) ha estat cancel·lat de manera unilateral per l’Ajuntament de Xàtiva, tot i que la Generalitat s’ha compromès amb els artistes a reprogramar les actuacions. També s’anul·la la Trobada de muixerangues de Castelló, dins les activitats de la Magdalena, i el concert a Requena del Cor de la Generalitat Valenciana.

Una fragilitat que ve d’una dècada enllà

El BOE del 5 de maig publicava un decret llei amb un seguit de mesures de suport a la cultura adoptades pel govern espanyol arran l’estat d’alarma per a fer front a l’impacte de la crisi del coronavirus. Segons el document, hi destinarà 780.000.000 d’euros. En l’exposició de motius, el BOE reconeix que ‘entre els sectors econòmics especialment afectats per la crisi i les seves conseqüències es troba el de la cultura’. Parla de la paralització absoluta del conjunt d’espais culturals i escènics, ‘la qual cosa ha abocat els seus professionals a una pèrdua dràstica d’ingressos i a una situació crítica, per la seva fragilitat estructural.’ I parla d’un ‘impacte econòmic fulminant’.

La fragilitat estructural dels sectors culturals es remunta a la crisi econòmica de fa una dècada, que va ser una estocada fenomenal per a la cultura. Per posar-ne un exemple, en alguns àmbits, com l’editorial, va fer-ne davallar més del 40% de la facturació. Però a més, a aquest descens de consum cultural s’hi va afegir la política d’austeritat de les administracions públiques. En el cas del govern català, presidit per Artur Mas, del 2011 al 2015 va aplicar una reducció d’un 20% del pressupost general i una sèrie de plans per a la reducció del dèficit, que sobretot van incidir en una retallada molt dura del pressupost de Cultura, Sanitat, Ocupació i Habitatge Social, que encara avui no s’ha recuperat.

Quant a Cultura, segons dades de la Generalitat de Catalunya, el pressupost consolidat d’aquesta administració entre el 2008 i el 2014 va caure d’un -29,9% d’inversió. I la inversió a Catalunya del govern espanyol, presidit per Mariano Rajoy, entre el 2011 i el 2015, va caure en un 76,3%, una reducció de 357 milions d’euros en aquests quatre anys.

I el pressupost destinat a Cultura del Govern Balear questa última dècada, segons dades facilitades pel govern:

De les dades sobre el pressupost de Cultura de la Generalitat Valenciana d’aquests últims anys, destaca l’augment de la partida, que actualment és l’1% del pressupost general. Aquests darrers sis anys, d’ençà del darrer govern del PP el 2014, s’ha produït un 65% d’increment: mentre el 2014 el pressupost era de 79 milions d’euros, el 2020 és de 130,3 milions. En aquesta xifra cal afegir-n’hi quatre milions d’addicionals per fer front a les mesures de xoc del pla reaCtivem.

El pes de la cultura en l’economia

Aquestes dades mostren que la inversió en Cultura de les administracions públiques és discreta i que els sectors culturals es troben avui amb la nova crisi arrossegant una ‘fragilitat estructural’. Però tot i la precarietat estructural, té un pes significatiu en el conjunt de l’economia. Ho expliquen també les dades: el 2017, constituïa el 3,2% del PIB (Producte Interior Brut) espanyol i donava feina a 710,2 mil persones, un 68,8% de les quals assalariades. El 2018 es van comptabilitzar 122.673 empreses dedicades a la cultura.

Pel que fa a Catalunya:

Les dades, ho repetim, mostren que la cultura és un sector estructural i, més enllà de les dades, la cultura, juntament amb l’educació (dos àmbits que són vasos comunicants, interdependents) són béns de primera necessitat. Per això, amb aquest article engeguem una sèrie que té la voluntat de fer una radiografia dels sectors culturals arran de la crisi derivada del coronavirus, perquè a diferència de la de fa una dècada, no es deixi caure la cultura. Perquè una nova crisi en podria malmetre de tal manera el teixit que podríem començar a parlar d’una generació sense cultura.