23.10.2015 - 02:00
Calen noves idees per bastir un nou país, aire fresc i veus que repensin sense tabús aquells esquemes de pensament cultural que després de molts anys han quedat desfasats davant dels canvis socials i econòmics, de pautes de consum i de producció cultural i, fins i tot, de la història política que ha viscut Catalunya d’ençà de la transició espanyola. De vegades, per inèrcia, per desídia o per manca d’alternatives, la cultura catalana ha anat a remolc de l’espanyola, de les modes d’aquí i d’allà, escanyada per les limitacions que suposa fer política cultural com a autonomia d’un estat centralista que manté un ministeri de Cultura espanyola. Ara és el moment de fer net. Potenciar i recuperar aquelles perspectives culturals que han quedat injustament abandonades per condicionants de tot tipus, descartar-ne definitivament d’altres i pensar-ne de noves. En cultura ja no serveix una segona transició, més aviat cal una revolució.
Catalunya afronta per primera vegada el repte d’esdevenir un estat, fruit del mandat democràtic de les urnes. Construir un nou país implica desenvolupar estructures d’estat i estructures anomenades de societat, en tots aquells camps en què una nació es desenvolupa per proporcionar benestar als seus ciutadans, i la cultura és un punt clau d’aquesta nova construcció. I molt probablement, ens calen nous “constructors” de la cultura, nous pensadors, nous dinamitzadors que facin un veritable canvi de xip, sense rebutjar en cap cas la feina ben feta en etapes anteriors.
És en aquest context de convulsió i revolta que s’emmarca el llibre El canvi cultural a Catalunya, retrat d’una generació (Editorial Pòrtic, 2015), coordinat per Jordi Cabré i que recull les reflexions de diverses persones que actualment són gestors culturals, entre els quals, el col·laborador de Tornaveu Oriol Cendra, que aporta l’article Per una cultura participada. Notes sobre cultura popular.
El llibre planteja que, passats quaranta anys en democràcia i autogovern, “diversos personatges al voltant de la quarantena reflexionen sobre el moment actual. Gent que ha crescut durant els anys 80 i 90 i que avui crea, dirigeix, gestiona o impulsa projectes destacats en el món de la cultura, de la política, de l’empresa o de la comunicació. Protagonistes de la Catalunya d’avui que fan o reclamen el seu lloc generacional, en plena postcrisi, en plena transició nacional i en plena catarsi global”. Efectivament, al nostre país li calen idees trencadores per corregir alguns rumbs o bé per a afermar-ne d’altres. Ras i curt, cal una transformació cultural en majúscules a Catalunya.
Més articles com aquest a Tornaveu, fent clic aquí.
