La culpabilitat del PSOE

El PSOE (en realitat Partit Espanyol, perquè de socialista i d’obrer no en té pràcticament res) és còmplice de tot el que està fent la dreta més cavernària d’Europa. I si ara es volen desmarcar només és per por al que els puga passar a ells, dirigents, si les coses acaben tan malament per Espanya com sembla que poden acabar. De manera que, de les seues promeses, declaracions, afirmacions, desmentiments i demés intervencions, no se’n pot fer gens de cas. Com deia una persona que jo m’estimava, “de bondat i santedat, la meitat de la meitat”. I en aquest cas, el senyor Sánchez és un exemple de manual. Un veritable titella, sense formació ni principis.

Els espanyols, la immensa majoria d’ells, estan relativament còmodes amb l’herència de la transició, que a la seva vegada era una herència -cada cop es veu més clarament- del franquisme vigilant. No és que la majoria sigui franquista, però un cert remanent d’autoritarisme, jerarquia, repressió, càstig, venjança, aïllament, orgull, impregna la seva vida política, però també social.
Ningú és responsable de les faltes dels avis i dels pares. Però la generació que ara crida “a por ellos”, ja han estat educats en democràcia, ja han viscut els avantatges de rebre diners dels fons de cohesió europeus, i ja podrien saber de l’etern deficit fiscal català per tal de que ells s’hagin modernitzat. Per tant, sí són responsables dels seus actes, i de la seva ignorància. No sembla que per acció – PP, C’s – i per omissió -PSOE- hagin evolucionat molt.

Dit això, avui m’ha decepcionat el fet de sentir per ràdio els talls de veu del sr. Rufian, i del sr. Campuzano al Congrés. Comprovar com no són capaços de guanyar una batalla dialèctica contra Esperanza Aguirre i Rafael Català, respectivament. Tenen a raó, la justícia, el sentit comú, la veritat de la seva banda, i no saben/no poden desmuntar els sofismes indecents dels peperos ?
Com poden no preveure les rèpliques dels mentiders compulsius i no tenir preparat un discurs més punyent ? Com podem estar satisfets dels nostres representants en escoltar com la sra. Aguirre se’n va de rositas tot esquivant la pròpa corrupció per mitjà d’utilitzar el concepte dels CDR ? O el sr. Català passant per la cara la pretesa tolerància espanyola amb els llaços grocs , i la pretesa intolerància catalana contra qui se sent unionista a Catalunya ?
No hi ha una mica més de recursos dialèctics entre els nostres ?

El PSOE està lligat a la sort del PP per que aquest deu tenir un bon grapat de dossiers que posen de manifest la seva corrupció. I ara mateix, qui te la clau de la impunitat davant la justicia espanyola és el PP.
A banda, cal no oblidar el deute immens que deu tenir aquest partit amb els bancs, fins al punt que la comissió al congrés sobre aquest tema es va fer a porta tancada.
Per tant, no cal esperar res de bo del PSOE. Fins i tot és possible que acabi donant suport als pressupostos del PP. Només cal esperar que s’enfonsin junts i s’emportin amb ells la maleida transició que no es va fer com ni quan tocava.

Que t’escoltin els militants de base del PSC. A veure si obren els ulls. Perquè a la mínima que els dius alguna cosa del tema, ja salten ofesos que els critiques per pensar diferent. No no, no us equivoqueu, sou lliures de pensar el que vulgueu (no com altres q són a la presó), el que us critiquem és que sou CARCELLERS, amb totes les lletres. Còmplices i culpables dels empresonaments, i de les detencions, de les mentides que subscriviu i aboneu, i el suport que doneu als vostres líders com aquest home tan poc sòlid que és Pedro Sanchez.

Jaume Vall: bona anàlisi.

Cada dia estic més convençut que l’independentisme hauria de renunciar a tenir representació a Madrid. Els nostres diputats haurien de “penjar els hàbits” (d’un en un o en bloc). Tota resistència nacional acaba i comença amb el mateix: no reconèixer l’estat (ni per tant tampoc el parlament) del país que et té dominat, oprimit.

Ara mateix, els nostres diputats serveixen més per a rentar la cara al putrefacte règim del 78 (donant cara, cos a una semblança de democràcia) que per protegir de manera efectiva el drets de la nostra terra i la seva gent. Ja s’ha denunciat prou tot, sense cap guany mínimament substantiu o durador.

De fet el moviment de tornada a la terra (on hem de ser una majoria encara més indiscutible i més forta) hauria de ser general, anant molt més enllà dels diputats: tots els independentistes haurien de pensar en “tornar cap a casa”. És on poden ser més útils. I sinó aquí, a l’estranger. Malgrats els amics que hom hi pugui tenir i la gent de bona voluntat que hi ha, hores d’ara i per una llarga temporada, Espanya és una terra estèril i inhòspita per a nosaltres.

L’actual cap del PSOE és un il•lustre marxista, rigorós seguidor de la màxima d’en Marx: “Dames i cavallers, aquests són els meus principis, i si no els agrada, en tinc d’altres.” Ens ho ha demostrat al llarg de tota la seva carrera. Ell i la seva cort són de dretes de tota la vida, i el teatre del bipartidisme els ha servit per a seguir creixent i anar canviant cosetes perquè res no canviï.

És una titella que es mou segons el vent que bufa del poder. Cap iniciativa. El seu mestre i enemic Zapatero el va alliçonar bé amb allò de que «Recolzaré la reforma de l’Estatut que aprovi el Parlament català»

Pel que fa a qualsevol relació entre Espanya i Catalunya, no hi ha cap diferència entre els postulats de PP, PSOE, Ciudadanos, Vox, Falange… Tots ho veuen en blanc i negre, metròpoli inhòspita explota la colònia subjugada. Déu i dimoni, cap possible diàleg.

Visca la República!

Tota la deriva parafeixista que estem vivint és responsabilitat, junt a la dreta pepera i dels c’s, del PSOE de P.Sánchez, un polític nascut vell, de molta façana i poc de cervell. Res nou sota el sol: Largo Caballero fou col·laboracionista conseller d’Estat de Primo de Rivera; i en la llarga nit franquista no van guaitar el cap fins que el general ja boquejava, talment com Felipe i Guerra al congrés el 23F. Per cert, dos personatges de la corruptela més GALant que van vendre les esperances de tot un conjunt de pobles al feixisme residual, per la llei de punt final… i seguit, a canvi d’un plat de llenties amb caviar i porta giratòria. Diuen que són la “izquierda” però ara ja són la “siniestra”. PP i PSOE, les dues cares de la mateixa moneda encunyada el 78, any de rebaixes.

El PSOE ja fa dècades que s’hauria d’haver rebatejat com a PE, Partido Español. Potser fins i tot abans del 28 d’octubre de 1982. Però és cert que la seva dretització ha estat imparable, i que ara ja es podria fondre amb el PP i/o amb C’s, seria més sincer. De fet, recordo l’entusiasme que hi havia per Pedro Sánchez quan la famosa batussa amb Susana Díaz pel control del partit. Jo no em vaig entusiasmar perquè ja sabia de quin peu calçaven: Susana Díaz era encara pitjor, però no volia dir que Pedro Sánchez fós menys impresentable del que era i és. Si a sobre hi afegim a superstars com Miquel Iceta o Felipe González (o, fins recentment, Alfonso Guerra), està clar que aquest partit no només no és ni Socialista ni Obrero, sinó que és tan part del sistema de la II Restauració Borbònica com el PP o C’s, i és tan inaguantable com aquests dos altres partits. El sistema de partits espanyol ha fracassat: Espanya ja es pot definir com una dictadura monàrquica de tres partits tan semblants entre ells com per a poder-se considerar un partit únic encobert. (Cert, aquí no parlo de Podemos, però no hi tinc fe tampoc, és un partit que venia a canviar-ho tot i que en canvi porta quatre anys amb batusses internes, un líder dramàticament personalista, i cap acció parlamentària efectiva contra el PPSOEC’s, apart de ser tan nacionalista espanyol com ells. Un mal final per les esperances del 15M.)

El PSC és còmplice del 155 CE certament i no se’n pot fer enrere, ni vol. Per tant, les apel·lacions d’ERC a una eventual entesa són una quimera. Altra realitat és la participació imprescindible del PSPV i el PSIB en els tripartits progressistes al País Valencià i les Illes, sense la qual no es pot barrar el pas a l’espanyolisme. Veure com ha acabat el PSC pot evitar que els socialistes valencians i illencs no segueixin pel mateix camí. Al Principat PSC i Comuns, són l’esquerra abstracta i estèril que resta, de moment, la base social i electoral que l’independentisme nacessita per consolidar la majoria política. Cal una direcció política col·legiada i amb visió de Països Catalans per deslegitimar el PSOE i reduir-ne el suport social.

La gran decepció socialista no és tan sols pel suport a la dreta reaccionaria sinó també per la renúncia als drets bàsics i fonamentals que sempre havien dit defensar. Ja no queda esquerra ni dreta. Es l’ambició d’una societat hiper individual on certs elements han descobert que a través de la política es pot gaudir de quasi total impunitat per fer allò que no és correcte. Ho han podrit tot. Fins i tot el significat de les paraules.
Quan els personatges diuen ‘jo per Espanya ho faria tot ‘ en realitat volen dir ‘jo pels diners ho faig tot’.
No hi busqueu més explicacions ni motivacions.
Són els diners, estúpids …

Caldria analitzar també el paper galdós de Podemos i, en particular, l’absoluta manca de sensibilitat d’Ada Colau en aquest tema. Aquests no donen suport a la repressió explícitament, però hi ha cops que no es pot ser equidistant. No es pot ser equidistant entre el que pega i el que és agredit, perquè qui és violent ja perd tota la raó.

De totes maneres el PSOE ha demostrat al llarg de la seva història abastament de què està fet: varen donar suport a Primo de Rivera el 1923 i durant la guerra eren acèrrims opositors a Companys.

Només durant el temps de Suresnes varen mostrar una poteta federal. Després de Montilla i la sentència de l’Estatut, hi hagué una voladura controlada del PSC en què els sectors més o menys catalanistes es varen anar acostant a ERC. Molts votants, veient què estava passant es passaren planerament a C’s o a Podemos/ICV o (els menys) a ERC o CiU.

Un fenomen semblant està passant a Espanya, on a més han perdut el nord ideològic com molts altres partits “socialdemòcrates” (són incapaços de plantejar ni una sola posició pròpia enfront la dreta) i estan entrampats en molts llocs per l’entramat d’interessos de la corrupció i les autonomies subvencionades (hi ha alguna cosa que s’assembli més a un president autonòmic del PP que un president autonòmic socialista ?).

Això fa que maldin per tal que els deixin tranquils els poders de l’estat i tampoc no gosin dir gran cosa perquè se’ls desmuntaria tot el tinglado. Només cal veure les vergonyoses declaracions de Griñán ahir al judici dels ERO d’Andalusia per adonar-se de com de cínics poden arribar a ser.

En una paraula: llurs culs depenen de la maquinària de l’estat i de que el règim corrupte continuï essent-ho. No és que no vulguin ser altra cosa, és que no poden perquè són marxistes en el sentit dels germans Marx.

En realitat ara el que queda és un partit amb mentalitat de gestoria administrativa vinguda a menys. I quan ets una gestoria administrativa ja se sap que no vols perdre clients ni encàrrecs de cap de les maneres.

Quan el PSOE va facilitar la investidura de Rajoy via cop intern a la democràcia del partit, un arrenglerament després revalidat pel mateix Sánchez, ja vaig avançar que anàvem directes cap al totalitarisme.

Un dels elements bàsics de les democràcies és el control i equilibri a través de l’oposició. Quan el PSOE va dimitir del seu paper d’oposició va dinamitar tot vestigi de democràcia deixant via lliure al franquisme latent i ara ja totalment reanimat. Un franquisme que no només havia sobreviscut poc dissimulat dins del PP, sinó també dins del propi PSOE, en la monarquia, la judicatura, les institucions, les forces armades i els cossos policials.

La realitat és que sempre han estat còmplices en el repartiment del pastís, una complicitat escenificada per una pretesa distància ideològica que ara finalment s’ha destapat del tot inexistent.

Desenganyem-nos tots. En aquest país, només n’hi ha un de partit polític, que es diu “Espanya” i és la gran menjadora. Qui és espanyol, menja. Qui no ho és, només serveix per a omplir la menjadora i prou. Tots els “partits” i “partidets” que tenen permís de convivència amb el gran, són només saltimbanquis de circ de poble que salten i ballen per a distreure als del gran partit, perquè si no ho fessin, no menjarien. Aquesta és la gran teoria política d’aquest país de titulacions regalades com si fossin medalles a la fidelitat sense preguntes. Quan els esclaus dissidents diuen que prou d’espoli i d’humiliació, llavors la reacció és bestial i de tots ells sense excepció, perquè els hi va la supervivència en un estat medieval governat exclusivament per les deu famílies que formen l’oligarquia des de fa segles. Qui no entengui això, no entén el funcionament d’Espanya.

Fem memòria , F.Gonzalez ” Otan de entrada No” , Rumasa i posteriors negocis
El problema és que molta part de la seva direcció van ser escollits pel poder a l’ ombra, ( paraules del banquer Botin,referince al Sr. R . Zapatero) a mi ja en va bé aquest govern….
El suposat frau o no de Catalunya Caixa.
Bons polítics han estat en les seves llistes però si es movient de la foto .. No Sortian
I inclòs si molestes per que no desterrat o apareix GAL/ETA o els nois de barri
Diuen que la primera visita que fa en F.Gonzalez després de guanyar les primeres (aquelles que anava en bus) va ser presentar-se davant una comissió del poder a Nova York per donar gràcies i presentar pleitesia.
En fi d’ aquelles floretes avui ….

UNA CULPABILITAT DEL PSOE DE L’ÚLTIM MIG ANY ?
Es parla molt de la mentida goebbeliana, que repetida abastament al final acaba sent presa per una realitat. Però hi ha una altra cara inversa que en podríem anomenar el “silenci goebbelià”. A base de silenciar uns fets s’acaba esborrant part de la història. Involutàriament ha passat en aquesta editorial. S’omet el que és més determinant per entendre la culpabilitat del PSOE.

Com diu, el PSOE és còmplice del cop d’Estat contra Catalunya, el PSOE no ha fet allò que prometia,… això és molt greu, d’acord, però si ens deixem el paper que va fer com a puntal del règim neofranquista en la mort del dictador i després el seu govern, amb la creació dels GAL i els 29 assassinats de ciutadans bascos, i tantes altres coses que molt comentaris complementen, em sembla que el títol “la culpabilitat del PSOE” no es correspon amb el contingut.

Quin rigor pot tenir aquesta “culpabilitat” que describim si n’excloim part del currículum? Podríem parlar de l’URSS, només considerant els plans quinquenals de l’Stalin, sense tenir en compte la masacre de milions de persones?

Entenc que una editorial ha de ser curta però un apunt d’on ve aquest PSOE era del tot necessàri. O canviar el títol.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Y si alguien piensa en FELIPE GONZALEZ … que recuerde que los ASESINATOS Y SECUESTROS DEL GAL SE PLANIFICARON EN LA BODEGUILLA DE LA MONCLOA con FELIPE GONZALEZ DICIENDO A QUIEN LLEVARSE POR DELANTE … SEGUN DECLARO EL EX DIRIGENTE SOCIALISTA VASCO (y medico) DAMBORENEA …

Y este mismo lider fue denunciado por la Iglesia por sus “relaciones” con grupos armados españolistas … al mismo FELIPE … QUE ERA EL JEFE DE LA TRAMA SEGUN IU (aunque luego cambiaron el sentido del Sr. X por amenzas judiciales del poder …

http://www.elcorreo.com/vizcaya/20131016/mas-actualidad/sociedad/iglesia-vasca-tiempos-guerra-201310152025.html

Parece una novela pero es historia del TERRORISMO DE ESTADO español … y los asesinatos de aquellos años se acercaron a 70 muertos , no fue solo el GAL , BVE , AAA … sin contar los muertos reconocidos por la policia en manifestaciones , controles y detenciones arbitrarias que acabaron torturados y muertos accidentalmente .

Del PSOE, podem dir ni S ni O, com també diu un altre subscriptor.

Quan van tenir la majoria aplastant de més de 200 diputats, podien haver fet neteja del franquisme incrustat a les diferents administracions.

No parlo de neteja per pensar diferent, parlo de neteja pel camí de jutjar i depurar responsabilitats de tots aquells que van cometre atrocitats, genocidis, etz.. durant el període de dictadura dels colpistes de Franco.

No ho van fer perquè, i ara ho hem pogut veure a cara descoberta ja, sense maquillatge, són en realitat una agrupació de vividors, amb gestió clientelar, i al servei del poder econòmic per canalitzar per la oligarquia econòmica els desitjos socialdemòcrates d’una part important d’espanyolets de a peu que se’ls creuen.

Són antiindependentistes perquè són conscients que el seu modus vivendi seria insostenible sense el saqueig econòmic que es fa a Catalunya, als Països Catalans.
Tan corruptes com podia ser una estructura de partit pseudosocialista com la que sortia al llibre 1984. El partit pel partit.

La seva pleitesia a la oligarquia econòmica està mes que demostrada veient on estan i de que viuen ara els seus màxims dirigents com González, Guerra, De La Vega, Solana, etz..

La llàstima és que Podemos o la esquerra comunista de Garzón, no són tampoc cap referent d’esperança, pel que fa a un respecte al poble, i pel mateix motiu, els preocupa que serà d’espanya sense el robatori i expoli continuat als Països Catalans. No entenen que si reventa tot en sortirien guanyant, doncs aleshores a la gent se’ls obriria els ulls de on van realment els pocs diners que quedin.

Pel que fa al PSc, res de C catalana, si de c de consentidor, em sorpren la cara tan dura que tenen, com ara la Granados, que ni s’inmuta quan manipula amb les seves paraules la realitat catalana. Realitat de la qual són molt conscients perquè la viuen cada dia.
El motiu, el mateix, són estructures de vividors de la política, no representants del poble.

Aquesta és una estratègia que els imperis han fet servir sempre. Enganyen el poble ignorant amb propaganda i culte a un ídol, és quelcom molt emprat per règims feixistes i/o autoritaris. Les esquerres només s’entenen des d’una base assembleària on es promogui l’autoinstrucció per desenvolupar un pensament crític individual que cadascú sigui capaç de defensar. Desgraciadament, un gran percentatge de la població no vol fer l’esforç i prefereix cedir el seu poder a l’ídol de torn o als caps de les assemblees, renunciant a expressar-se i opinar lliurement.
https://puntocritico.com/2017/04/08/el-control-del-psoe-por-la-cia-del-libro-la-cia-en-espana-de-alfredo-grimaldos/
«Entre 1964 y 1975 estuve precisamente en la información del mundo universitario, muy estrechamente relacionado con la política entonces clandestina. Y lo que viví fue que, a partir de cierto momento, la dictadura propició el resurgir del PSOE, para ahogar al PCE», declara el comisario Manuel Ballesteros a la periodista Pilar Urbano.

No busqueu significats a les sigles o als noms d’un partit perquè no en tenen. Per començar, no tenen cap substantiu. Son adjectius qualificatius d’un no-rés: un miratge acolorit. La mateixa paraula ‘partit’, a la que qualifiquen, es un participi, l’adjectivació del verb partir (dividir). I crec que aquí és on podem començar a trobar-hi significat: el ‘divide et vinces’ o ‘divide et impera’ de Juli Cèsar. Son la manera de disgregar al poble per a fer-lo més manejable.
I a sobre, ens barallem per ells. Que te collons la cosa.

Subscric el comentari d’en Jaume Riu, gracies pel recordatori en aquest editorial, es el primer que m’ha vingut al cap al llegir-lo. Ara alla a Spain els partits estan callats per por de ficar la pota suposo i esperant a veure que passa, especialment despres la primera denegacio per rebel.lio des d’alemanya. Excepte Cs esclar que vol ser mes “killer” que el PP contra el tema Independentisme a Catalunya… El PP tenia majoria al senat si no recordo malament o sigui que podia “disparar” el 155 sense el PSOE…

Ara be, si l’independentisme no hagues tingut tanta presa, Sanchez segurament seria president, i PP i Cs es a dir la dreta espanyola dels vells temps estarien arraconats al parlament de Madrid, potser per moltes decades si s’hagues fet be fins a la desaparicio, i la historia de la independencia de Catalunya hauria set molt diferent…

Jo recordo els calculs electorals de l’independentisme en funcio del que surtis a Madrid, podrem fer aixo o allo altre pensaven, i aquest es un gran error, l’independentisme no depen ni dependra mai de Madrid, es guanya a casa i a europa i el mon, i no precisament a base de “bronka” ni amb “presses”… sino amb detalls de “bons veins” (si no tens sal, te’n puc deixar/donar una mica..)