13.05.2023 - 21:40
“La culpa de tot és de Yoko Ono Ada Colau.” Yolanda Díaz ha lluït aquesta frase a la samarreta amb què s’ha presentat al míting dels comuns a la plaça Major de Nou Barris. És la reformulació del títol de la cançó de Def Con Dos, però sobretot és una analogia que acota un marc per capgirar-lo en benefici propi: si la parella de John Lennon va ser culpada injustament de la separació dels Beatles, Colau viu d’ençà de fa anys una campanya igualment injusta de desprestigi que personalitza tots els dèficits de Barcelona. La samarreta és part del marxandatge dels comuns en aquestes municipals i el missatge és evident. La candidata a la reelecció s’ha proposat d’esprémer el “és culpa de Colau” perquè, en el fons, el “tots contra Colau” la beneficia: situa el focus sobre la batllessa, la identifica com un agent incòmode per al sistema imperant i completa el missatge bo i reclamant un pol oposat. Els comuns el volen ací, l’antagonista: Colau o la dreta. És a dir: Colau o Trias. S’hi referia també Yolanda Díaz de l’escenari estant: “La dreta, es digui Trias o com es digui…”
És així com aquest migdia de dissabte, a Nou Barris, els comuns han perseverat en l’intent d’aglutinar el vot útil contra la “dreta” i de restar suports al candidat del PSC, Jaume Collboni, a qui pengen la llufa d’un possible pacte de futur sociovergent. Colau, de fet, ha dit que el discurs de Collboni s’assemblava com més anava més al de Trias perquè volia frenar les transformacions de Barcelona, com si el PSC no hagués format part del govern municipal. En les eleccions d’ara fa vuit anys, Colau va guanyar amb diferència el PSC en aquest districte, però, en fa quatre, la truita es va tombar. De manera que és un lloc clau per als comuns, que també han volgut lligar-se políticament amb la tradició de lluites veïnals que han contribuït a la transformació d’aquests barris d’ençà del franquisme.
El marc del vot contra la dreta encaixa perfectament, a més, amb l’esquema espanyol del 28-M, on en termes generals se sumaran els resultats dels socialistes i les candidatures morades contra els del PP i Vox, amb la previsible davallada general de Cs. Díaz té un paper molt significatiu en la campanya dels comuns, i no solament a Barcelona. La vice-presidenta espanyola també va participar ahir en un míting a Montcada i Reixac –on aspiren que la batllessa Laura Campos repeteixi en el càrrec–, el cap de setmana que ve participarà en un acte al Carmel i tancarà la campanya amb Colau al parc de Sant Martí. És una simbiosi: els comuns aprofiten la possible tirada electoral de Díaz i, alhora, la vice-presidenta espanyola treu suc del suport de Colau a Sumar i de la capacitat que han tingut els comuns i Podem a Catalunya per a presentar-se plegats en 174 municipis, deixant enrere les divisions i els enfrontaments públics que han protagonitzat Díaz i Pablo Iglesias.
“Presidenta, presidenta”, cridaven a Díaz. A l’escenari, la vice-presidenta espanyola ha reivindicat la seva obra de govern i ha constatat que farà campanya aquests dies a Catalunya perquè hi confia “per fer un pas endavant”. Si Pedro Sánchez ha situat Barcelona com un objectiu prioritari per procurar mantenir-se a la Moncloa, Díaz necessita els comuns per a construir la seva candidatura a partir d’una implantació territorial que també tingui força institucional a Catalunya, amb la capital com a gran insígnia.
Colau és l’única candidata amb possibilitats d’accedir al càrrec i tant ella com Díaz han reivindicat el feminisme en un acte en què solament hi ha hagut dones a l’escenari. La vice-presidenta espanyola ha fet una crida a les dones de Barcelona, a les àvies i a les mares, perquè votin pel futur de les seves filles i nétes. És blanc o negre: el passat o el futur. Un futur que per als comuns –en paraules de Díaz– és “la transformació social, cultural, urbanística i ecològica”. Un esquema binari que esquiva la complexitat i l’evidència que, si Colau acaba primera, tornarà a necessitar socis per a governar, els mateixos a qui ara acusa de desplaçar-se cap a la dreta.
La piulada de Rufián
El cap de files d’ERC al congrés espanyol i candidat a Santa Coloma de Gramenet ha fet una piulada crítica amb Yolanda Díaz bo i coincidint amb el míting dels comuns. Gabriel Rufián ha estat habitualment bel·ligerant amb Díaz i s’ha mostrat pròxim a Pablo Iglesias i Irene Montero enmig de la crisi que viuen els uns i els altres per les discrepàncies per la manera com Díaz construeix la seva plataforma electoral, sense atendre les demandes orgàniques de Podem, i amb l’aixopluc mediàtic del PSOE. Potser perquè Rufián també espera de pescar algun vot d’aquesta divisió, ara fa uns dies va publicar una entrevista amb Iglesias en el seu programa, La fábrica de Rufián.
La dreta infla la bombolla de les ocupacions
Cs, el PP i Valents han aprofitat l’actuació de Desokupa a la plaça de la Bonanova per criminalitzar les ocupacions i difondre el seu discurs de seguretat com a reclam principal per mobilitzar el seu electorat, i no solament a Barcelona. El candidat dels populars a Badalona, Xavier Garcia Albiol, ha promès una regidoria contra les ocupacions si arriba a la batllia.
