16.07.2016 - 11:40
Sorgeixen “cooperatives d’atencions” com a alternativa a la residència
BARCELONA, 16 (EUROPA PRESS)
La crisi econòmica ha provocat que amics i veïns hagin protagonitzat noves formes de cura a ancians, en resposta també a la falta de disponibilitat dels familiars per motius laborals, tot i que la família segueix sent el pilar fonamental, segons recull un estudi de l’Obra Social La Caixa sobre les noves inquietuds i expectatives de la cura.
Les generacions més joves confien en el suport de la comunitat per cuidar-los quan siguin majors en major mesura que les persones de més edat, ha explicat a Europa Press la gerontòloga i directora de la investigació, Elena del Barrio.
Al voltant de 5.000 persones han respost a una enquesta en línia, que ha diferenciat entre població general i professionals, i a través de les seves respostes sobre percepcions, desitjos, preferències i temors –i al costat d’altres estudis–, la fundació ha redactat la carta ‘Cuidar com ens agradaria ser cuidats’.
Aquest text proposa que els temes relatius a les cures han de ser previstes com una qüestió social, afrontada des de la solidaritat, i a això l’enquesta suma la tendència general d’apostar per l’autonomia i l’autocura.
“Les noves generacions de gent gran no volen ser una càrrega per als seus fills”, per la qual cosa la família passa a donar acompanyament i afecte, i ajuda més en gestions que en tasques de la llar i cura personal, ha observat Del Barrio, que considera la incorporació de la dona al mercat laboral una clau per a aquest canvi de context social i cultural.
‘COHOUSING’
La gerontòloga ha destacat que comencen a sorgir alternatives residencials de cura comunitària, i tot i que compartir l’habitatge amb amistats és de moment una opció residual –en l’enquesta ho preveu el 2,9%, respecte del 42,3% que vol seguir a la seva llar–, està positivament valorada per les noves generacions.
Es tracta d’opcions com el ‘cohousing’, en auge a altres països, amb el qual experimenta una “cooperativa d’atencions” a la localitat madrilenya de Torremocha de Jarama, en què un grup de persones grans –però encara no ancianes– conviu en un edifici amb espais comuns però amb pisos individuals.
Aquestes opcions solucionen preocupacions com la pèrdua d’autonomia que comporten algunes residències –amb horaris i dietes marcats–, però les limita la inversió inicial necessària, ha explicat la sociòloga, que treballa a la Fundación Matia Instituto Gerontológico.
EL TABÚ DE LA VELLESA
L’envelliment i la dependència són sovint un “tema tabú”, un aspecte en què ha coincidit el metge de capçalera Ignacio Borque, que ha afegit que des de les consultes percep que el que més tensa les persones és adonar-se que perden capacitat.
Ha advocat per “individualitzar molt la cura i respectar la vàlua de les persones”, per evitar que es visqui la situació de manera dramàtica, sobretot quan s’ingressa en residències, i ha explicat que en les consultes veuen també els problemes de cuidadors, que depenent del nivell socioeconòmic poden ser una persona contractada.
En casos de persones que afronten molta càrrega de treball, detecten sovint patologies relacionades amb temes d’ansietat, baix estat d’ànim i insomni, que es poden unir amb problemes musculars en persones no professionals.
TESTIMONI DE 67 ANYS
Una dona de 67 anys que cuida el seu marit i un fill, tots dos en situació de dependència –i que es vol mantenir en l’anonimat–, ha testificat el canvi de tendència dels últims anys: explica que de jove no va poder treballar, tot i que li feia “molta il·lusió”, perquè va haver de cuidar familiars, però ara no té ningú que la cuidi amb aquesta intensitat, perquè el seu altre fill viu lluny.
Ha observat que cuidar és també una feina i, preguntada per les seves expectatives, ha dit que sí que l’atrau una llar compartida amb amistats, ja que compta sovint amb suport dels veïns, però no creu que al seu marit li interessi aquesta opció, i ha afegit que prefereix contractar una persona que l’ajudi a casa, abans que optar per una residència.
