05.02.2018 - 20:52
|
Actualització: 05.02.2018 - 21:28
TEMA DEL DIA
Tensió interna. Encara que Ximo Puig ho negui, la crisi per la destitució del secretari de Medi Ambient del Consell, Julià Àlvaro, va més enllà d’un simple relleu per a donar un nou impuls a les polítiques ambientals. La prova és que aquest matí, durant un acte, el president de la Generalitat ha hagut de sortir a defensar l’estabilitat del Consell per negar qualsevol possibilitat de trencament i reiterar que els canvis són per a millorar la gestió del departament.
A Medi Ambient va començar a haver-hi problemes tan bon punt es va signar l’Acord del Botànic, el pacte programàtic signat pel PSPV-PSOE, Compromís i Podem l’11 de juny de 2015, després de les eleccions en què el PP perdé la majoria absoluta. De primer, la conselleria d’Agricultura i Medi Ambient corresponia a Compromís, concretament als Verds, integrats dins la coalició. El conseller havia de ser Julià Àlvaro, l’home que ara ha estat destituït com a secretari. Però quan l’acord ja s’havia tancat, es va canviar la decisió arran de la paritat entre homes i dones. La conselleria d’Educació i Cultura havia de ser per una dona, però diverses candidates van refusar l’oferiment i a la fi va anar a parar a mans de Vicent Marzà. Per mantenir la paritat, Compromís va acceptar de nomenar Elena Cebrian a Medi Ambient, una independent que havia treballat al Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient espanyol, però amb poca trajectòria dins el moviment ecologista, segons fonts dels Verds. En compensació, Àlvaro va ser nomenat secretari de Medi Ambient.
Tanmateix, la confiança entre la consellera i els Els Verds no ha arribat a funcionar mai, ans al contrari, la tensió ha anat creixent des del primer dia fins a culminar amb la destitució de divendres. El tarannà reivindicatiu d’Àlvaro, un polític que ve dels moviments socials, ha topat amb el perfil gestor de Cebrian. Els Verds asseguren que la consellera s’ha anat decantant cap a posicions pròximes al PSOE, per la influència del secretari d’Agricultura, Francisco Garcia Mulero. El fet és que la destitució arriba després de discrepàncies de fons en unes quantes qüestions: l’aplicació del sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos; les restriccions sobre la cremada de la palla de l’arròs; i la gestió de l’empresa pública Vaersa, en què la consellera Elena Cebrián va prescindir del director general Vicent García, home de confiança d’Àlvaro, que es va sentir desautoritzat.
Aquestes discrepàncies no han agradat a Presidència, que se sent més còmode en les posicions de la consellera, però tampoc a la vice-presidenta Mònica Oltra, que, com a líder de Compromís al Consell, en teoria havia de defensar Àlvaro, però no ho ha fet. Encara més, segons els Verds, Oltra ha aprofitat la crisi per liquidar un possible competidor dins el partit, atès el predicament popular que té el secretari destituït. Amb tot, la divisió interna dels Verds, tampoc no l’ha ajudat. Dissabte els Verds faran una assemblea per a debatre la situació i es preveu tensa.
MÉS QÜESTIONS
Corruptes, a la presó. Semblava que no arribaria mai, però finalment el jutge ha decidit d’enviar els responsables de l’espoliació del Palau de la Música, Fèlix Millet i Jordi Montull, a la presó. El fiscal ho havia demanat pel risc de fugida dels condemnats. Socialment, aquesta decisió aporta una certa tranquil·litat, perquè no passa sempre, que condemnats per corrupció vagin a la presó a complir condemna. Millet i Montull ja són a Brians I. En canvi, a Gemma Montull, que va pactar amb la fiscalia una rebaixa de pena en canvi de confessar, li ha sortit bé l’acord perquè només li han retirat el passaport i haurà de passar cada mes pel jutjat. És la mateixa condemna que ha estat imposada a l’ex-tresorer de CDC Daniel Osàcar.
I més anys per a Matas. L’acusació popular exercida per Més per Mallorca en el cas So n’Espases demana quatre anys de presó per a l’ex-president del govern Jaume Matas, per tràfic d’influències i delictes continuats de prevaricació i frau a l’administració, presumptament comesos en l’adjudicació de les obres de construcció de l’hospital.
D’aquesta manera, el partit sol·licita una pena més alta que no la que reclama el govern, que en el seu escrit d’acusació, fet públic divendres, demanava dos anys i deu mesos de presó per a Matas. Més, en el seu escrit, insisteix en l’agreujant de reincidència en el cas de Jaume Matas i també demana d’imposar-li una inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic.
Desglaç per a la investidura. Aquest cap de setmana hi ha hagut reunions llargues del president Puigdemont amb ERC per mirar de tancar un acord sobre la investidura i avui s’ha reunit amb la CUP. La delegació republicana la integraven Pere Aragonès, Jordi Bacardit i Miquel Martín Gamisans, mentre que per part de la CUP hi han anat Carles Riera i Vidal Aragonès. Totes les parts són moderadament optimistes, però amb prudència, perquè l’acord no és tancat. Encara falten ‘serrells’ per tancar. Cal recordar que dilluns passat també hi havia un acord teòricament tancat però es va fer miques quan el president del parlament va decidir, d’acord amb ERC, d’ajornar el ple de la investidura. Amb aquests antecedents, tota prudència és poca.
Llaços grocs sense fronteres. Aquest cap de setmana han aparegut llaços grocs demanant la llibertat dels presos polítics a Ceret. El CDR del Vallespir els va col·locar diumenge al matí al pont ferroviari que hi ha a l’entrada de la vila i ha anunciat que continuaria fent accions d’aquesta mena mentre els líders independentistes fossin a la presó. Les fotografies, les podeu veure en aquesta piulada:
Ceret, capital del Vallespir es vesteix de llaços grocs. pic.twitter.com/tCEJODJz8J
— Ceret en català ! 🎗️🌊 (@ceretencatala) February 4, 2018
LA DADA
111. Són els dies que fa que Jordi Cuixart i Jordi Sánchez són a la presó. Ja són més que els que hi va passar José Barrionuevo després de ser condemnat a deu anys de presó pel Tribunal Suprem, acusat de dirigir els GAL. Malgrat la condemna, només va estar-hi 106 dies, perquè va ser indultat pel govern de José María Aznar.
PEL FORAT DEL PANY
Tothom sap que l’hotel Husa President de la capital belga és on Puigdemont fa totes les reunions oficials. Avui tocava, entre més, trobada amb el grup parlamentari de Junts per Catalunya. Els diputats i diputades que hi han assistit han pogut comprovar com davant l’hotel hi ha estacionada gairebé sempre una furgoneta amb els vidres tintats. Com als films.
