29.04.2024 - 21:40
|
Actualització: 29.04.2024 - 22:57
Bloomberg · Stuart Biggs
La confusió que envolta el Partit Nacional Escocès (SNP) –durant anys, un dels partits polítics més efectius i dominants de la Gran Bretanya–, probablement tindrà implicacions importants per a les eleccions vinents a tot el Regne Unit, per a les quals tan sols falten uns quants mesos.
El darrer problema es va desencadenar quan el cap de l’SNP i primer ministre d’Escòcia, Humza Yousaf, va posar fi a un acord per a compartir el govern amb els Verds Escocesos, una decisió que l’ha dut a presentar la dimissió. Això il·lustra com l’SNP ha passat, en menys de dos anys, d’una posició aparentment intocable a ser un partit molt afectat per errors constants.
Els errors de l’SNP alimenten un ressorgiment del Partit Laborista, en un moment en què el seu dirigent, Keir Starmer, prova d’expulsar els conservadors de Rishi Sunak del govern britànic. Recuperar les antigues places fortes laboristes a Escòcia, incloent-hi Glasgow, seria clau per a Starmer a l’hora de garantir una majoria sòlida en unes eleccions que es preveuen per a la segona meitat de l’any, segons que ha promès Sunak.
La tensió entre l’SNP i els Verds ha estat creixent durant mesos per qüestions que van de l’autodeterminació de gènere fins al control dels lloguers, i ha arribat a un punt culminant quan el govern ha retallat els seus objectius ambientals. Després d’això, els Verds s’han retirat de l’acord, signat el 2021, quan l’SNP va quedar a un sol escó de la majoria, en les darreres eleccions escoceses.
Però la relació poc sòlida amb el seu soci de govern –l’SNP es va negar fins i tot a anomenar “coalició” l’acord per a formar govern– és tan sols una mostra més dels problemes del partit. La sortida de la dirigent històrica Nicola Sturgeon l’any passat, i la investigació policial en curs sobre les finances del partit, en què el seu marit ha estat acusat de malversació de fons, han contribuït a una caiguda significativa de la popularitat de l’SNP.
Però, més en general, l’SNP ha tingut problemes per a adaptar-se al pas del temps en la mesura que no es compleix el seu objectiu d’aconseguir la independència.
El problema per a l’SNP és que no té un pla clar, vist que el Tribunal Suprem va blocar el seu intent de forçar un nou referèndum, i el govern de Londres –independentment de si serà conservador o laborista després de les eleccions generals vinents– no n’acordarà cap.
Quan Sturgeon va tancar l’acord amb els Verds el 2021, conegut com l’Acord de Bute House, que és el nom de la residència d’Edimburg dels primers ministres, l’objectiu era consolidar una majoria pro-independència al parlament d’Holyrood que ella podria utilitzar per pressionar Londres per a acordar un segon referèndum.
Aquell va ser un moment sísmic en la política britànica, la primera vegada que polítics verds eren representats en el govern en qualsevol nació del Regne Unit. Però la seva agenda compartida, que incloïa reformes per al reconeixement de gènere o la reducció de la perforació de petroli i gas a la Mar del Nord, va molestar els votants independentistes menys liberals en qüestions socials.
L’acord tenia crítics, fins i tot, dins l’SNP mateix, enmig d’acusacions que deien que qui en realitat dirigia les prioritats de Sturgeon era el soci minoritari.
Ara l’SNP tindrà 28 dies per a intentar que es nomeni un nou primer ministre mitjançant un vot al parlament. Això sembla complicat, atès que el partit no té la majoria –tot i que no interessi necessàriament als partits de l’oposició de causar unes eleccions escoceses d’emergència en aquest moment.
Independentment de com es desenvolupin els esdeveniments, sembla que hi ha un partit que treu un avantatge clar de la situació: el Partit Laborista de Starmer. El 2010, el Partit Laborista va guanyar 41 escons dels 59 d’Escòcia a Westminster. Però, d’ençà d’aleshores, és l’SNP qui ha guanyat la majoria dels escons.
Una enquesta de YouGov d’aquest mes recull que l’SNP encara té un lleuger avantatge sobre el Partit Laborista quan es demana qui volen que governi a Escòcia. Però la mateixa enquesta situa els laboristes lleugerament per davant a Escòcia per primera vegada d’ençà del referèndum d’independència, respecte de la intenció de vot per a les eleccions generals.
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb.
