15.06.2017 - 02:00
|
Actualització: 15.06.2017 - 09:47
La Patum d’enguany anirà envoltada d’una fumera. No serà de la pólvora cremada, sinó d’una tensió latent que plana des de fa mesos en l’organització d’aquesta festivitat que el 2005 fou declarada Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Al gener tres membres de la colla dels Plens i Maces van ser expulsats pel cap de colla, Isaac Gonfaus. D’aleshores ençà, els fets s’han precipitat i l’ajuntament ha hagut d’intervenir-hi. De resultes d’això, 149 ciutadans elegits per sorteig participaran en els plens, en una decisió inèdita.
Segons fonts consultades, tots els mals tenen l’origen el 2001, quan es crea el Patronat Municipal de la Patum. Aleshores Berga ja maldava per ser considerada Patrimoni de la Humanitat i es va considerar que la creació d’aquest organisme donaria prestigi a la festa. A partir d’aquell moment el consistori va deixar de tenir el control de la Patum, que va passar a les mans dels caps de colla, els ‘amos de la Patuma’, com diuen a Berga. ‘Ells mateixos s’autogestionen i es passen el relleu: entre germans, sogres i gendres, pares i fills… És un món molt endogàmic’, diu una font coneixedora de l’univers patumaire.
Fins aleshores era l’ajuntament que designava els caps de colla i aquests conformaven la comparsa, un sistema que havia funcionat amb una aparent normalitat. A final de gener d’enguany, tres membres de la colla dels Plens i Maces, una de les més populars de la Patum, van demanar a la direcció que els salts se sortegessin, que s’incloguessin dones com a membres de ple dret i que s’elegís el cap de colla amb mètodes democràtics, i no pas per successió. Tots tres van ser expulsats.
El govern municipal hi entra en joc
Segons que va explicar Regió7, va ser el cap de la colla, Isaac Gonfaus, qui va fer plegar els tres integrants, acusant-los de ‘traïció i sedició’. S’havia obert la capsa de Pandora. Arran d’aquesta mesura, el govern municipal de la CUP va decidir d’entrar-hi per controlar una situació que semblava desbocar-se. Va aprovar una moció en el ple –amb el suport de tots els grups tret d’un vot en contra del Patronat–, perquè es renovessin els estatuts interns de les comparses. Tot plegat amb l’objectiu de garantir un accés democràtic a les colles i que la festa fos tan ‘transparent i democràtica’ com pogués ser, segons que defensava la regidora de Patum, Mònica Garcia.
El Patronat de la Patum va prendre mesures i va començar una remodelació de les comparses. Demanava que elaboressin un nou règim intern que inclogués una votació o ratificació dels nous caps de colla. Totes les comparses s’hi van avenir, tret de la colla de la comparsa dels Plens. El patronat també els havia demanat que tornessin a admetre els membres expulsats, però s’hi van negar. La situació semblava encallada fins que el govern de la CUP va decidir d’agafar la paella pel mànec.
Isaac Gonfaus, el cap de colla dels Plens de Patum, va ser destituït per la batllessa, Montse Venturós. La batllessa va explicar que, havent exhaurit la via del diàleg i després d’assessorar-se legalment, el consistori havia decidit d’assumir la gestió directa de la comparsa dels Plens, de manera excepcional; només enguany, fins que la colla hagi redactat uns nous estatuts. En tot aquest procés, s’ha pres una decisió sense precedents: 149 places per a fer de ple s’han adjudicat per sorteig. La resta de salts, un total de 220, s’han gestionat directament dins la comparsa, que ha repartit deu salts per a cada un dels 22 membres de la colla.
El conflicte no s’ha pas acabat
La Patum ja ha començat, però la ferida resta oberta. Dimarts el responsable de la comparsa de les Maces, integrada dins la colla dels Plens, Marc Vallejo, va anunciar que deixava la seva plaça en solidaritat amb els tres companys expulsats. ‘Em considero el quart expulsat perquè subscric totalment els valors pels quals els meus tres companys han estat expulsats’, va dir.
En la passada –o cercavila– d’ahir, en la qual participen les maces, la tensió es va fer evident i fins i tot es van sentir xiulets. Avui hi haurà la primera Patum completa, amb els corresponents salts de plens, els més polèmics d’ençà que es van documentar per primera vegada, el 1628. Si més no, que n’hi hagi notícia.
