07.09.2021 - 05:00
El canvi climàtic és actualment una de les manifestacions més evidents de l’impacte de les activitats humanes en el planeta. L’augment de la temperatura, l’increment dels episodis climàtics extrems, la pujada del nivell del mar, l’alteració dels cultius… Les conseqüències del canvi climàtic són múltiples i visibles, i per això el darrer número de Mètode se centra a analitzar la crisi climàtica des d’una perspectiva multidisciplinària i variada. «Crisi climàtica: L’escletxa del planeta» és el títol del monogràfic, que ha estat coordinat per la directora del Basque Centre for Climate Change María José Sanz i el professor Sérgio Henrique Faria, investigador del mateix centre.
El número inclou una selecció d’articles i assajos sobre el nou règim climàtic de l’antropocè, l’impacte del canvi climàtic en el cultiu de cítrics o els canvis en els ecosistemes d’alta muntanya. Així mateix, s’ofereix una anàlisi de la crisi climàtica des dels àmbits dels estudis feministes, de la política i de l’economia. Un número que ens recorda, tal com assenyala el catedràtic de la Universitat d’Alacant Jorge Olcina, que «aquesta ha de ser la dècada de l’acció pel clima».
El monogràfic sobre la crisi climàtica ve acompanyat per l’obra d’Anna Moner i Sebastià Carratalà, que han revisitat les expedicions muntanyenques del segle XIX per a invitar-nos a reflexionar sobre les cicatrius del planeta i la nostra capacitat per a suturar-lo.
Llig un avançament del nou número ací: COVID-19 i canvi climàtic
Pot la teologia ser una ciència?
El sociòleg Gabriel Andrade es pregunta en un extens document si la teologia pot ser una ciència. Segons el professor Andrade, «les institucions acadèmiques han eliminat moltes disciplines de rigor dubtós, però la teologia es continua ensenyant en universitats respectables».
El número 110 de Mètode inclou també articles de temàtica diversa que s’ocupen de temes d’actualitat i d’interès científic. Carles Arnal analitza si hi ha una relació entre el confinament de 2020 i les hectàrees de bosc cremades en el mateix període. Daniel Closa ens ofereix una visió de les epidèmies des de la literatura i Xavier Duran ens mostra la petjada ecològica del big data, entre altres conseqüències de l’ús de dades massives a Internet. I, per finalitzar, les col·laboracions habituals de Mètode tanquen el número amb articles sobre ciència i cinema, exploració espacial o genètica. Tot això, i molt més, en una nova entrega de la revista de divulgació de la Universitat de València.
