La Crida manté la pugna amb el PDECat i la intenció de presentar-se a les eleccions

La Crida Nacional per la República manté el torcebraç amb el PDECat: es referma en l’exigència que les adhesions a l’organització siguin individuals i preveu d’esdevenir un ‘instrument polític organitzat’ que pugui concórrer a les eleccions. El debat intern de les ponències política i organitzativa es va tancar ahir i no arribarà cap esmena viva al congrés constituent del dia 26. Les esmenes romanents no han obtingut el 3,5% de suports exigit per a ser debatudes, segons fonts de la Crida. Durant tot el procés de discussió telemàtica, les bases de la Crida no han qüestionat amb prou força interna cap dels pilars ideològics i organitzatius redactats pel nucli fundador, tot i que en la primera part del debat es van incorporar més d’un centenar d’esmenes, tal com va avançar VilaWeb.

Per tant, no es preveu que l’organització faci marxa enrere en la negativa que el PDECat s’hi pugui incorporar en bloc i en la previsió de presentar-se com a partit polític en les eleccions. Aquests han estat, fins ara, els dos elements de fricció més importants amb el partit que encapçala David Bonvehí. Després del congrés de la Crida, el PDECat haurà de decidir com encaixa amb la Crida. La comissió delegada integrada per Bonvehí, Míriam Nogueras i els presos del partit haurà de fer una proposta als associats. Per ara, a més, els estatuts del partit prohibeixen la doble militància. La Crida la permet.

Precisament, ahir el Ministeri d’Interior espanyol va autoritzar el registre de la Crida com a partit. El tràmit va començar fa mesos amb la previsió que l’assemblea decidiria si havia d’esdevenir un partit o no. Diverses fonts del nucli fundador insisteixen que la definició de l’organització com a ‘instrument polític organitzat’ ja implica esdevenir un partit, tenint en compte que les opcions legals per a presentar-se a les eleccions són molt limitades. De moment, la Crida s’ha registrat com a tal, amb els dirigents Ferran Mascarell, Gemma Geis, Saloua Laouaji i Ramon Maria Piqué com a representants legals i membres de la direcció executiva. Fins ara, ha funcionat com a associació.

El president del grup parlamentari de JxCat, Jordi Sànchez, és l’home fort de la Crida. Ja ha exercit aquest paper durant tot el procés de gestació. Carles Puigdemont n’és el president impulsor, al costat del mateix Sànchez i del president de la Generalitat, Quim Torra. Segons fonts de la Crida, el nucli fundador treballa en una candidatura de consens que incorpori els diversos sectors que hi participen, i això implicaria que també hi hagués dirigents del PDECat. El termini màxim per a presentar candidatures s’acaba dimecres vinent. Així, la llista de Sànchez i Puigdemont es treballa a la presó dels Lledoners i a l’exili. Diumenge i dilluns el grup parlamentari viatjarà a Waterloo per a reunir-se amb Puigdemont.

Un cop acabada la discussió interna, la Crida es referma, per tant, en la ‘voluntat de ser una eina d’acció política que també pugui participar en les cites electorals’. L’assemblea de la formació haurà de decidir a quines convocatòries i circumscripcions electorals es presenta i aprovar el sistema de tria de les llistes. Un cop descartat que la Crida concorri a les municipals, fonts de la formació admeten que també és molt difícil que es presenti a les europees, on el PDECat ja ha decidit d’anar-hi com a JxCat. Sigui com sigui, serà la nova direcció de la Crida que haurà de proposar a l’assemblea les eleccions a què es vol presentar. Per ara, s’hi han adherit més de 16.000 fundadors.