La Crida: les claus d’un moviment que apunta a l’electorat del PDECat i ERC

La Crida Nacional per la República passarà la primera prova de foc dissabte vinent. promoguda per Carles Puigdemont, Quim Torra i Jordi Sànchez, que es perfila com el seu dirigent orgànic, preveu d’omplir el pavelló Nou Congost de Manresa per començar el procés fundacional, que culminarà el 6 de desembre amb l’aprovació de l’estratègia política i l’estructura organitzativa. Amb recels al PDECat, i amb ERC i la CUP molt allunyades, el moviment de Puigdemont pretén que la suma individual greixi una estructura que vol desmarcar-se dels partits tradicionals, tot i que el nucli fundador va engegar els tràmits per a constituir-se com a tal si el novembre ho decideixen les bases. I el detall no és poca cosa: la Crida accepta la doble militància, però els estatuts del PDECat i d’ERC la prohibeixen explícitament. Dissabte presentaran la ponència política i organitzativa i s’obrirà un període per a presentar-hi esmenes telemàtiques.

Una nova fórmula amb la mirada a les eleccions
‘No es tracta de reinventar ni adaptar instruments polítics ja existents. Tampoc de fer una suma de grups i partits, ni establir quotes. Això és vella política’, propugna Jordi Sànchez en una carta de presentació de la Crida. En un context en què els CDR expressen el malestar d’una part de l’independentisme amb concentracions davant les seus del PDECat i d’ERC per a reclamar que facin efectiva la República, Puigdemont, Sànchez i Torra abanderen un moviment que es debat entre les velles formes de fer política i les noves. Un moviment que es proposa de presentar-se a les pròximes eleccions catalanes fins i tot encara que no pogués heretar els drets electorals del PDECat; és a dir, sense disposar en la campanya de la presència pública i mediàtica dels partits amb representació parlamentària.

Alguns dels promotors confien en la influència que els dirigents poden exercir a les xarxes i palpen que una part de l’electorat necessita que es reculli el guant de l’1-O i de la declaració d’independència amb voluntat de transversalitat, cosa que qüestionen alguns partits perquè hi veuen l’enèsim intent de refundar l’espai ex-convergent. La data de l’acte de Manresa, el 27-O, respon al simbolisme del procés engegat el mandat anterior, que pretén culminar. D’aquí al desembre la Crida haurà de definir la seva aposta estratègica enmig de divergències explícites entre JxCat, ERC i la CUP, i en espera del sacseig institucional, social i electoral que podran ser els judicis als presos polítics.

El problema de la militància
El nucli fundador preveu que s’hi vagin sumant càrrecs intermedis d’ERC i del PDECat a títol individual. Formalment, els més de 50.000 adherits formen part d’alguna associació, però si al desembre les bases fundacionals acorden de constituir-se com a partit, els quadres d’ERC i el PDECat amb qui flirta la Crida hauran de prendre una decisió definitiva. ERC no permet que els afiliats s’inscriguin en cap altre partit, llevat que ho autoritzi expressament l’executiva nacional. El PDECat tampoc. Estableix com a requisit per a vincular-s’hi el fet de no militar en cap altra formació ni ser-ne un càrrec electe, amb l’excepció dels casos admesos pel consell nacional després d’haver passat per la Comissió per a la Qualitat Democràtica. Els seus associats no poden presentar-se a llistes en què el PDECat no hi prengui part ni tampoc donar-hi suport polític.

La relació amb el PDECat i les municipals
Les reticències d’una part del PDECat a dissoldre’s, en espera de com evoluciona la fundació de la Crida, han fet que no s’hagi esvaït el perill d’una escissió, que fa mesos que plana sobre el partit. A l’assemblea del juliol van esquivar-lo instant els associats a inscriure’s individualment a la Crida. Van establir que primer el consell nacional hauria de decidir ‘la naturalesa i la fórmula d’adhesió’ al nou espai polític i que després els associats haurien de ratificar-la en una consulta vinculant. Abans, la comissió delegada integrada per David Bonvehí, Míriam Nogueras i els presos polítics del PDECat hauran de presentar una proposta d’encaix. Però segons fonts del partit no han establert cap data per a formular-la. Dissabte les diferents sensibilitats de la direcció potser tornaran a ser evidents. Per exemple, Nogueras, vice-presidenta del PDECat, i Lourdes Ciuró, diputada al congrés i membre de la direcció executiva, s’han fet fundadores de la Crida. David Bonvehí no ha confirmat si hi assistirà a títol individual.

La Crida neix amb el compromís de dissoldre’s una vegada aconseguida la independència, però el propòsit de concórrer a les eleccions fins llavors la pot fer competir amb els partits independentistes existents. Tanmateix, no serà el cas de les pròximes municipals del mes de maig. L’organització ja ha decidit que no s’hi presentarà i el PDECat adaptarà a cada municipi la marca de Junts per Catalunya, atès que en té el registre. Però el moviment de Puigdemont sospesa de participar en el complex procés de Barcelona i avalar candidatures unitàries que es vagin bastint arreu del país, segons fonts internes.

De dreta a esquerra, els noms que hi donen suport
La transversalitat ideològica és un altre dels pilars d’aquesta organització política. Per emfatitzar la suma per un objectiu comú al marge de les divergències ideològiques, s’han fet públics manifests de ‘gent d’esquerres’ i de liberals. El primer és subscrit per l’ex-diputada d’ERC i economista Maria Àngels Cabasés; l’arqueòleg Eudald Carbonell; l’escriptora Isabel-Clara Simó; el jurista Héctor López-Bofill; l’ex-batlle de Cerdanyola i diputat de JxCat Toni Morral i els advocats Josep Jover i Quim Jubert, entre més. També el signen la vice-presidenta de la Intercol·legial de Col·legis Professionals Núria Carrera, l’activista sindical Néstor Sastre, el catedràtic Josep Ferrer Llop, el periodista Jordi Badia, la catedràtica Imma Tubella i l’ex-consellera Marina Geli. El segon, els dels liberals, és promogut pels periodistes Pilar Calvo i Miquel Calçada; la presidenta de Súmate, Montse Sánchez; Marc Guerrero, de Llibergència; Antoni Molons, secretari de comunicació del govern i mitjans de comunicació i l’historiador i crític d’art Ricard Mas, entre més. Un altre dels pares de l’organització ha estat l’historiador Agustí Colomines, que ja fou promotor de Junts per Catalunya amb la historiadora i diputada Aurora Madaula o Pere Pugès, un dels fundadors de l’ANC.

El lideratge
No serà fins el desembre que la Crida haurà d’elegir la direcció. Ara com ara Puigdemont, Sànchez i Torra l’han dirigida apuntalant-hi Gemma Geis, Toni Morral i Ferran Mascarell, que en fan de portaveus. Sànchez es perfila, segons diverses fonts consultades, com el dirigent orgànic més destacat. També és el redactor principal de la ponència política. Puigdemont podria maldar per intentar preservar el seu perfil presidencial a l’exili mentre no es constitueix el Consell de la República.