La Crida comença el debat intern per a constituir-se com a partit

La Crida Nacional per la República ha començat el procés participatiu intern per a constituir-se formalment. Des d’ara i fins al congrés constituent del 19 de gener, els fundadors participaran en un debat sobre les bases polítiques i organitzatives de la Crida que es dividirà en tres fases: l’etapa deliberativa, el procés de debat d’esmenes i un últim d’esmenes vives. Els 13.000 inscrits com a fundadors diran la seva sobre les ponències que es van presentar a la convenció fundacional de Manresa en un procés participatiu telemàtic. Hi ha en joc l’estratègia política i la constitució com a partit polític del moviment. La ponència política, que ara es debatrà, fixa que la Crida no renuncia a ‘cap via pacífica i no violenta’ per a fer efectiva la declaració d’independència i instaurar la República ‘a l’empara de la causa justa de la independència’. També proposa l’impuls de mobilitzacions per a forçar l’estat espanyol a acordar un referèndum a partir d’actuacions basades en la ‘no-violència activa’. La ponència organitzativa estableix que una de les finalitats de la Crida és constituir un moviment que ‘cristal·litzi en un instrument polític organitzat’, ara que el nucli fundador ja ha començat els tràmits per a registrar-lo com a partit polític. Es discutirà, per tant, si ha d’esdevenir un partit. Pilotarà tot el procés una comissió amb divuit membres designada pels impulsors de la Crida: Carles Puigdemont, Quim Torra i Jordi Sànchez. Els responsables de la ponència política són el mateix Sànchez,  Elsa Artadi, Toni Morral, Marina Geli, Jordi Peiró, Marc Guerrero, Ferran Mascarell i Jordi Turull. Els de l’organitzativa, Gemma Geis, Germà Bel, Damià Calvet, Laia Flotats, Enric Blanes, Nuri Guillaumes, Miquel Àngel Escobar, Agustí Colomines, Anna Geli i Josep Jover. La Crida té, a més dels milers de fundadors, 53.000 adherits i més de 800 voluntaris.

La primera fase serà un intercanvi d’impressions general, segons que estableix el reglament del congrés, al qual ha tingut accés VilaWeb, i que es titula ‘En camí cap al congrés constituent’. Els fundadors de l’organització podran fer comentaris i valoracions generals a les ponències política i organitzativa a través d’una plataforma informàtica, sense arribar-los a concretar en forma d’esmenes. L’objectiu d’aquest primer intercanvi d’impressions és ‘saber l’opinió general sobre cadascun dels punts’ que exposen les ponències. És a dir, identificar els punts que generen més consens o dissens i veure’n les llacunes, segons que diu el mateix reglament. Aquests comentaris generals poden ser alhora contestats per altres fundadors i, si la comissió encarregada de gestionar les esmenes ho considera oportú, se’n poden generar fils de debat. També s’obrirà un espai perquè es proposin temes que no abordin les ponències inicials.

La segona fase de debat, la de les esmenes, s’allargarà del 28 de novembre al 9 de desembre. La comissió designada consultarà els autors de les esmenes per negociar si les incorporen, les debaten o les descarten. El 16 de desembre, com a molt tard, la Crida publicarà les noves ponències amb els textos refosos, fruit del debat, i les esmenes descartades. A partir del 17 de desembre, començarà la fase d’esmenes vives, que s’allargarà fins al 9 de gener. Es mesurarà l’aval intern que aconsegueixin aquestes propostes i quedaran com a vives les esmenes que hagin aconseguit un suport, per via telemàtica, del 3,5%, com a mínim, dels promotors de la Crida i que no tinguin més del 15% de posicionaments en contra. Hauran de tenir el mateix suport les esmenes (si n’hi ha cap) que demanin de tornar a parts del text inicial de les ponències perquè no estiguin d’acord amb les esmenes negociades durant la segona fase del debat. En el congrés constituent, el 19 de gener, es votaran les esmenes vives i s’aprovaran definitivament les ponències.