La creixent solitud de Sánchez

TEMA DEL DIA
Símptomes. La gestió centralista amb què Pedro Sánchez gestiona la crisi del coronavirus li pot començar a passar factura al congrés espanyol. Dos dels seus socis clau comencen a donar símptomes clars de malestar. El PNB ha anat augmentant el to de crítica i, finalment, ha esclatat amb la decisió unilateral del govern espanyol de convertir la província com a unitat de desconfinament. El president Iñigo Urkullu ha demanat que se suspengui l’estat d’alarma i que s’obri una comissió bilateral entre el govern basc i l’espanyol per a pactar la retirada progressiva del confinament. I si el govern espanyol no ho accepta, el PNB votarà en contra de la pròrroga de l’estat d’alarma. També ERC comença a donar símptomes de malestar. Dilluns passat, el cap d’ERC al congrés, Gabriel Rufián, va ‘avisar’ que el suport dels republicans a l’estat d’alarma no podria continuar si el govern espanyol no canviava la manera de fer les coses i avui ho ha tornat a repetir davant el ministre Salvador Illa.

Des d’un punt de vista aritmètic, perdre el suport del PNB i ERC no és cap problema per al PSOE, perquè pot continuar prorrogant l’estat d’alarma amb els vots del PP i de Ciutadans, que, malgrat les crítiques al govern espanyol, no posen entrebancs a l’hora de votar afirmativament. Però políticament, si acaba passant, seria un revés important perquè significaria el trencament de la majoria plural que va investir Pedro Sánchez després de les eleccions del 10 de novembre de l’any passat. El suport del PNB pragmàtic i pactista d’Iñigo Urkullu permet a Sánchez d’exhibir una centralitat que sense els nacionalistes bascs no tindria, perquè quedaria en mans de Podem, i li garanteix tenir controlat el front territorial basc. Mentre hi hagi pacte i li respectin el concert econòmic, el PNB no reobrirà cap reivindicació que vagi més enllà d’una reforma estatutària. Però Urkullu té davant unes eleccions autonòmiques, que van ser ajornades per la pandèmia i que segurament es faran a la tardor. El PNB no pot arribar a aquests comicis avalant una gestió sanitàriament qüestionable i territorialment vexadora per l’autogovern basc. Per això, el moviment d’Urkullu és perillós per a Sánchez, perquè és fet en clau electoralista i va més enllà de la catxa habitual per a aconseguir més competències.

En el cas d’ERC, el malestar amb la gestió de Sánchez també és creixent, tot i que fins ara s’ha expressat només amb la queixa de Rufián d’aquest dilluns. El vice-president, Pere Aragonès, també ha criticat la gestió de Sánchez, com ho fa el president Quim Torra, però la direcció d’ERC encara no ha pres una decisió sobre si canvia de vot i passa de l’abstenció al no, en la mateixa línia que la resta de l’independentisme amb representació al congrés. Si ERC se n’acabés desmarcant, seria un segon revés per a Sánchez, perquè els republicans són la pota catalana del pacte d’investidura. Els republicans van donar suport a Sánchez a canvi d’una mesa de diàleg que només s’ha reunit una vegada, el 26 de febrer, i que no té data de resurrecció, perquè el govern espanyol no la vol fer telemàticament mentre duri la crisi del coronavirus. ERC té prou motius per a trencar amb Sánchez, però seria enterrar definitivament la mesa de diàleg, que era una de les coses que els republicans pensaven exhibir com a triomf en unes eleccions que el president Torra havia de convocar després de l’aprovació del pressupost; un anunci electoral que ha estat ajornat per la pandèmia.

La reacció del govern espanyol ha estat anunciar que es reunirà bilateralment amb totes les autonomies per concretar el pla de desconfinament, però sense renunciar al poder de decidir i sense modificar la unitat provincial, tot i que es mostra obert a estudiar-ho. Una nova dosi de cafè per a tothom que no resoldrà el problema de Catalunya ni del País Basc. Sánchez pot mantenir l’estat d’alarma amb els vots de la dreta, però si perd el PNB i ERC com a socis, quedarà presoner del PP i Cs, no tan sols per a gestionar la pandèmia, sinó també el dia a dia de la legislatura, amb el pressupost de l’estat. La sortida que tindria el PSOE seria fer efectiu el pacte d’estat per la reconstrucció que s’ha de debatre al congrés, però el PP s’hi mostra molt renuent, i amb uns Ciutadans a la deriva no en tindria prou. És difícilment compatible un pacte d’estat entre el PP i el PSOE i el manteniment de Podem al govern espanyol. A més, probablement se li reobririen dos incendis territorials a la vegada, el de Catalunya i el del País Basc, que farien difícilment sostenible la legislatura.

MÉS QÜESTIONS
El Consell aprova el pla de desconnexió en clau valenciana. Ximo Puig és un dels presidents autonòmics més crítics amb el pla de desconfinament aprovat pel govern espanyol, concretament amb la imposició de les províncies com a unitat de desconfinament. El ple del Consell ha avalat la posició del president de la Generalitat i ha aprovat un pla de desconfinament en clau valenciana, en què la retirada progressiva de les mesures es farà per departaments sanitaris i no per províncies, com també proposa el govern de Quim Torra. El president Puig també té la intenció de consensuar aquesta proposta amb tots els grups parlamentaris de les Corts en la comissió que es constituirà per estudiar el futur del País Valencià. Per una altra banda, el cap del Consell ha informat que el Ministeri d’Hisenda espanyol va transferir dimarts 120 milions d’euros com una bestreta de la liquidació del juliol del 2020. Amb aquest ingrés, Puig ha detallat que ja s’havien aconseguit 1.423 milions d’euros, dels quals 223 milions provenen de l’actualització dels lliuraments, 120 milions com a activació del FLA ordinari, 72 milions com a ajuts extraordinaris de la Covid-19, 350 de bestretes de la liquidació i 650 en l’operació de refinançament amb càrrec també a la liquidació.

La justícia anul·la el rescat del túnel de Sóller fet pel Consell de Mallorca. El jutjat contenciós-administratiu 3 de Palma ha anul·lat el rescat del túnel de Sóller fet pel Consell de Mallorca perquè creu que la concurrència d’interès públic no està prou acreditada. La legislatura passada, el Consell va decidir de rescatar la infrastructura de manera que el peatge s’eliminés a partir del primer de setembre de 2017, cinc anys abans d’acabar. Amb aquest objectiu, va calcular un cost de 17,4 milions d’euros, però l’empresa concessionària Globalvia va sol·licitar mesures cautelars i la justícia va paralitzar el rescat, que no va poder fer-se efectiu en la data prevista. Posteriorment, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes va aixecar les mesures cautelars i, finalment, l’empresa va avançar la gratuïtat del túnel unes hores abans que no havien previst les autoritats, que havien convocat un acte públic per al moment de l’entrada en vigor del rescat. Com que l’obertura del túnel es va endarrerir uns mesos, el cost per al Consell va ser una mica menor, atès que es reduïen el nombre de dies que la infrastructura seria gestionada directament pel Consell, fins als 16.290.000 d’euros. No obstant això, Globalvia havia xifrat en 31 milions d’euros el cost del rescat, lluny de la quantitat oferta pel Consell de Mallorca. L’empresa va qualificar d’erroni el preu fixat per la institució i la va acusar d’utilitzar un informe signat per un professional inadequat i inexpert, sense prou coneixements en valoració de contractes concessionals. Ara la justícia ha donat la raó a l’empresa.

Els comuns comencen les telefonades per a fer la prova a tots els andorrans. Els centres de trucades telefòniques establerts pels comuns andorrans han començat a contactar amb la població per concertar les cites pe a fer-se les proves d’anticossos. Les primeres telefonades han estat a les famílies que tenen persones de risc. A Andorra la Vella s’han articulat dos punts de telefonades, un als Serradells i un altre a la Llacuna. En total, onze persones s’han posat a treballar des d’aquest matí per donar cita als ciutadans de la parròquia. Per la seva banda, Sant Julià de Lòria ha disposat catorze treballadors repartits en dos torns de matí i tarda que també treballaran el cap de setmana fent telefonades. El comú ha seguit dos criteris per a fer-les, segons que explica el cònsol major, Josep Majoral: ‘Aquells que tenen una persona de risc, és a dir, persones de més de 65 anys, en el seu nucli familiar seran els primers a fer-se la prova. Un cop acabat, seran els nuclis familiars amb nens petits i, per últim, la resta de la gent.’ La resta de comuns també han activat els respectius centres de trucades, en una de les operacions logístiques més grans del país.

LA XIFRA
14.000 pissarretes tàctils amb targeta d’internet, ha comprat la Generalitat Valenciana per valor de tres milions d’euros per a garantir l’educació a distància dels alumnes que no tenen recursos per a seguir les classes virtuals, després d’haver-se suspès la formació presencial a causa de la Covid-19.

TAL DIA COM AVUI
El 30 d’abril de 1945, Adolf Hitler es va suïcidar al búnquer de Berlín juntament amb Eva Braun. Les tropes soviètiques, que van alliberar Berlín aquell mateix dia, van trobar-ne les restes calcinades. Enterrades secretament a Magdeburg, el 1970 van ser traslladades a l’URSS.