29.03.2021 - 12:13
|
Actualització: 29.03.2021 - 16:38
El coronavirus ha fet créixer el desencant de viure a Barcelona fins al punt que ha crescut fins al 30% el nombre de ciutadans que optarien per viure fora de la capital si poguessin. Ho mostra l’Enquesta de Serveis Municipals del 2020, que es va haver d’endarrerir a la tardor per no coincidir amb el confinament. La satisfacció de viure a Barcelona, un indicador que sol ser estable, cau quatre dècimes i amb un 7,3 registra la pitjor nota de la sèrie, des del 1995. Tot i l’esclat de la pandèmia, la inseguretat es manté com el principal problema per als barcelonins, seguit de l’accés a l’habitatge i la covid-19. Els ciutadans aproven la gestió municipal, tot i que la nota baixa mig punt (5,7). L’ús del transport públic cau 6 punts.
L’Enquesta de Serveis Municipals és la principal eina demoscòpica de l’ajuntament i des del 1985 recull l’opinió dels barcelonins sobre aspectes rellevants de la ciutat i del barri, a més de la gestió municipal. S’entrevisten presencialment a casa seva més de 6.000 ciutadans de més de divuit anys. La darrera enquesta és marcada pel context de la covid i per les crisis que ha causat. L’enquesta es va haver de fer excepcionalment a la tardor, perquè a la primavera, que és quan se sol fer, hauria coincidit amb el confinament.
El sondatge revela una pèrdua d’atractiu de Barcelona cap als seus residents tradicionals quan es pregunta sobre el lloc de residència preferit. Tres de cada deu entrevistats se n’anirien a viure fora de Barcelona si poguessin. El 2017, aquest percentatge era del 15,5% i enguany arriba al màxim històric. Els responsables municipals atribueixen l’augment de la voluntat d’anar-se’n de la ciutat a un qüestionament del model urbà en temps de confinament i de restriccions de mobilitat. Segons el consistori, aquest desencant afecta totes les classes socials i s’estén entre totes les edats, si bé és especialment ampli entre la població adulta entre els 35 i els 55 anys.
L’informe complementari a l’enquesta “Covid i tendències urbanes”, elaborat ad hoc per l’Oficina Municipal de Dades (OMD), apunta que aquestes dinàmiques no són úniques de Barcelona, sinó que altres ciutats europees i dels Estats Units també registren canvis en les decisions residencials.
El regidor de Presidència de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, veu una “paradoxa” en el fet que el 30% dels barcelonins comenci a pensar d’anar-se’n de la ciutat i que la satisfacció de viure-hi obtingui un notable, tot i el descens. “Dóna peu a pensar que la gent no vol anar-se’n, sinó a endur-se la ciutat sota el braç, a no renunciar a la vida urbana”, ha reflexionat Martí, que ha apuntat que caldrà veure si és una tendència conjuntural per la covid-19 o bé acaba consolidant-se.
Principals problemes
La inseguretat es manté com el principal problema de Barcelona, amb un 17,7% de les respostes, seguida de l’accés a l’habitatge, amb un 7,6%, i la irrupció de la covid-19, amb un 7,5%. S’incrementa el nombre de ciutadans que esmenten aspectes econòmics com l‘atur, a més de la neteja. En canvi, disminueixen les respostes associades a la circulació, el medi i les referències al turisme com a problema.
Els barcelonins posen bona nota en general als 26 serveis municipals i només suspèn, novament, l’aparcament, amb un 4. Nou serveis obtenen un notable. Els més ben valorats són els bombers (8,2); les biblioteques (7,7) i els mercats municipals i els centres cívics (7,4). També els transports públics de la ciutat, tret del Bicing, són valorats amb un notable: 7,3 per al tramvia, 7,1 per a l’autobús i 7 per al metro. El Bicing té un 6,7.
Altres serveis que obtenen un notable són la recollida d’escombraries (7,1) i les activitats culturals (7). Molt a prop, amb un 6,9, l’enllumenat públic i les festes populars. En total, dotze serveis se situen entre el 6 i el 7, entre els quals, la neteja de carrers i la Guàrdia Urbana, amb un 6,1. La seguretat ciutadana a Barcelona i al barri aproven amb 5,2 i 5,8, respectivament.
Creix l’ús del cotxe
Les maneres de desplaçar-se han experimentat canvis, que el consistori atribueix a la pandèmia. L’ús del transport públic passa del 69,4% al 63,3% i les davallades més significatives, les registren el metro, amb 6 punts menys, del 37% al 31,3%, i l’autobús, que passa del 27,1% al 24,3%.
El transport privat creix i passa del 21,6% al 24%. L’augment respecte a fa deu anys és de 3,6 punts (20,2%). El cotxe és el mitjà que més creix i passa en un any del 8,6% al 10,1%. Això sí, també destaca el fet d’anar a peu a les principals activitats, del 8,7% al 12,2% (3,5 punts més).
Cert desgast de la gestió municipal
La majoria dels barcelonins, el 75%, aprova la gestió de l’ajuntament i, segons una pregunta inclosa per primera vegada enguany, és per la seva acció política. Amb tot, l’enquesta evidencia un cert desgast respecte a la puntuació de l’any passat, un 6,2, i el 6,5 obtingut el 2018, nota màxima de la sèrie històrica. Malgrat tot, el consistori barceloní es manté com la institució més ben valorada, seguida de la Generalitat (5,3) i del govern espanyol (4,5).
El regidor de Presidència diu que veu lògic que la valoració de la gestió municipal hagi baixat a causa del context pandèmic. “Crec que l’enquesta assenyala dues coses; d’una banda, que vivim una situació molt dura i difícil i, de l’altra, que la resposta de l’ajuntament és positiva.”
Empitjora l’opinió sobre l’evolució de la ciutat
Només un 22,4% dels barcelonins creu que la ciutat ha millorat aquest darrer any; un 14,3% considera que està igual i un 59,2%, que ha empitjorat. Martí no s’ha mostrat sorprès amb aquestes respostes i ho ha atribuït al context de la pandèmia del coronavirus.
Sobre el futur, el 53,8% dels entrevistats creu que la ciutat millorarà. Són més optimistes sobre el futur de Barcelona que no pas del de Catalunya o Espanya.
Quant als barris, la percepció de l’evolució del darrer any també és pessimista, amb un empat (33,3% i 33,2%) entre els qui consideren que el seu barri ha empitjorat i els qui opinen que ha millorat, amb diferències segons el territori.
