La Corsa d’Aran per sa Lengua reivindica l’aranès com a llengua vehicular en l’ensenyament

La Vall d’Aran fa avui la 28a Corsa d’Aran per sa Lengua, que enguany reivindica l’ús de l’aranès com a llengua vehicular en l’ensenyament. Amb el lema “Cap pas enrere, aranès llengua vehicular”, tres marxes lúdiques han sortit aquest matí de Les, el Port de Viella i Montgarri en direcció a Viella, on al vespre es clourà l’acte amb la lectura dels parlaments i l’actuació musical de Nadau. La jornada popular recupera enguany el format habitual després de la pandèmia i, com a novetat, l’acte central s’ha traslladat a la plaça d’Aran, on hi ha l’escultura d’André Ricard dedicada a la llengua aranesa. La cursa l’organitza el col·lectiu Lengua Viua el darrer diumenge de juliol d’ençà de l’any 1993, i té com a objectiu defensar la identitat aranesa i reivindicar l’ús de l’aranès.

Enguany posa èmfasi a reivindicar la continuació de l’aranès com a llengua vehicular a les escoles, arran de la situació creada per l’aprovació de la llei 8/2022 sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament. Tot i que el govern diu que l’aranès manté el caràcter de llengua vehicular de l’ensenyament, el Consell General d’Aran demana que es modifiqui la llei perquè la vehicularitat hi quedi explícita, com ha dit la consellera de Coneixement d’Aran, Angelina Cases.

La presidenta de Lengua Viua, Imma Caubet, ha destacat que la cursa d’enguany és més reivindicativa que mai. Diu que els infants que no aprenen aranès a casa l’aprenen a l’escola, i si aquesta llengua deixa de ser vehicular als centres educatius, el seu futur quedarà compromès. “La llengua és un tresor importantíssim que cal conservar”, ha dit. Segons la presidenta de la Fondacion Privada deth Musèu Etnologic dera Val d’Aran, Rosa Maria Salgueiro, l’ús social de l’aranès perd força als carrers a causa de la influència del castellà.

Joan Carabias, un veí de Les que ha participat en la cursa, diu que la corre per tradició i perquè és una manera de reivindicar i defensar la llengua i la identitat pròpia de la Vall d’Aran. En el mateix sentit s’ha expressat Rosa Maria Aragonès, que com a professora considera que enguany cal participar-hi més que cap altre any. “La llengua no s’ha de perdre, no ens l’han de treure de les escoles, perquè l’escola és un mitjà de conservació de la cultura”, ha dit.