La conversa entre Trump i Borrell sobre Catalunya és poc creïble

Si LOS LÍDERES INDEPENDENTISTAS dan credibilidad a Borrell … como a todo el psoe…. desde ICETA a Pedro Sanchez o cualquiera de sus periodistas que les filtraran información falsa … tomaran decisiones equivocadas.

Si nuestros líderes dan valor al criterio de TRUMPH, nos ponemos en contra de toda la Europa seria políticamente , y nos convertimos en aliados de un populista … nos desacreditamos a nivel internacional-

Pero eso no es óbice para que aprobechemos esa noticia para escupirsela a TODOS LOS MAMPORREROS DEL 155 …. DESDE LAS BASES Y EN REDES SOCIALES , NO LOS PORTAVOCES DE LOS PARTIDOS QUE QUEDARIAN DESACREDITADOS SI LO HICIESEN…

¿ES CIERTO LO DE TRUMPH? si se mira desde el perfil del presidente de los EEUU , es muy creible, si Catalunya para máquinas … o las enlentece SPAIN ,no paga su deuda externa … la reclamación de Merckel sería por los derechos de ciudadania europea 21.O , por el contrario Trumph lo haria por los intereses de sus empresas afincadas en CAtalunya… se está empezando a perder el control de lo que ocurre en la calle … y eso es economicamente PELIGROSO.

Per descomptat que tôt allò que diga Borrell i tots els borrellets de la cort borbònica s’ha de posar en quarantena. És una de les coses bones de la democràcia de tercera que tenim: haver descobert que, en efecte, la política actual està plena de mentides i mentiders. El problema de Borrell, però, és el seu complex de català, és a dir, d’intentar ser espanyol de cap a peus. I com que s’ha muntat a cavall guanyador, ara tremola de pensar en les potes del cavall, que es poden trencar i deixar el seu genet amb el cul a l’aire. Borrell fins i tot procura parlar en castellà sense que es note el seu naixement en un poblet de Catalunya i fa unes coses rares amb la boca que sembla que parle albanès o cosa semblant. Al final, és un tipus com Guerra, liberal en l’econòmic, reaccionari en tot allò que no siga el divorci i anticatlà furibund, tot i ser català.

Sense saber dir perquè no li vaig donar massa importància a la notícia. Potser perquè inconscientment no m’ho vaig acabar de creure. Crec que Borrell és un home Intel.ligent, però desconcertat amb el que com a ministre d’exteriors ha palpat. S’ha trobat que ningú entén la manera de tractar Catalunya per part de l’Estat espanyol. I aquest fet primer el va emprenyar molt, després desconcertar i ara està en la fase de la por. Potser no és tant culpa de l’edat que ha fet totes aquestes bestieses. És podrien explicar també dés d’un desconcert de trobar-se que el seu nacionalisme ultra, no explica de manera comprensiva què passa aquí a l’exterior.

Podría ser, i només és una hipòtesi, que en aquesta fase de la por, hagués entès que això només es solucionarà políticament, i que comenci a preparar la opinió pública espanyola a través de gent tant àmpliament respectada com Fernándo Ónega.

MUNICIÓ MULLADA

Ónega diu que Borell va dir que Trump havia afirmat… tot plegat no passa cap filtre de realitat.

Posats a especular, té més base de credibilitat la suposada afirmació de Trump sobre Catalunya que no pas la suposada invenció de Borell, perquè no li veig el rèdit: deixar en ridícul a Trump a còpia de fer-se l’important, atès que en clau interna, és una notícia prou potent contra l’unionisme, que la seva particular marató anticatalana no es pot permetre.

Trump, com qualsevol personatge reaccionari, li escau, segons com s’aixequi, posicionar-se, de “boquilla”, defensant un país democràtic i de progrés com és Catalunya que es veu sacsejat per un règim obscur neofranquista que actua amb violència, barroerament. Simplement són afirmacions que demà poden ser les contraries. Bé, demà dia 28, ja serien innocentades.

Un mentider compulsiu com l’Onega explica una mentida compulsiva del Borrell que segons ell li va dir un altre mentider compulsiu com és en Trump… Ni cas! És una “fanfarronada” com una altra portada a terme per una colla d’odiadors socials professionals. En canvi sí que m’ha sobtat que es doni tan poca importància a què el rei es permeti arribar tard a una audiència que li concedeix el “Trampes”, que aquest no li allargui i el rei torni a casa sense haver fotut res. Per a un espanyol d’aquells de la indisoluble unidad de Ehhhhhpaña, això hauria de ser una ofensa horrible, per la qual caldria titllar al “Trampes” i a tots els EEUU com a enemics. Després dels Belgues, els suïssos, els alemanys, els britànics, els kosovesos, els indis americans i tants altres que li queden per a barallar-s’hi i quedar definitivament com el més incompetent dels “menistrus” d’exteriors d’un país en clares i immediates vies d’extinció.

Moltes gràcies, és força aclaridor aquest article. Respecto a Fernando Onega com a periodista tot i que estic segur que les seves idees sobre la independència de Catalunya estàn a una distància sideral de les meves.
Per altra banda el ministre d’exteriors que no calli, cada volta que obre la boca marca un tanto a favor de la independència, irritant a mig món. La independència i la república vindrà donada més pels errors dels del Reino que no pas pels encerts dels nostres polítics.
Endavant i que no pari. Gràcies senyor ministre.

Gràcies. Totes les editorials son per comentar, aprendre i reflexionar. Fins i tot si parlen de gent mediocre i que es morirà igual que els gats abandonats que he recollit, amb la diferència que ells es moriran a casa meva amb dignitat.
Vaja, i parlant de dignitat em ve al cap la que tenen els presos i exiliats, imputats i amaneçats..

Aquets dies, els que són socis d’algún club religiós, celebren no-sé-què de no-sé-qui que va passar a no-sé-on ni quan, però la dignitat la tenim, la portem, la mantindrem, la manifestarem i no ens la prendran mai pel simple fet de que no saben de que els parles.

Queda poc, estem arribant..

Segurament no sabrem mai si el que ha dit Borrell és veritat, mitja veritat o mentida. Estic d’acord en que no ho hem de donar per confirmat.

Però sigui el que sigui, en qualsevol dels tres cassos, és un senyal clar de que Espanya està molt pitjor del que ens sembla.

I sigui el que sigui té dos possibles efectes sobre l’independentisme: a) Espanya és més feble del que sembla, som-hi, seguim collant fort. b) des de fora ja collen espanya no cal que ho fem nosaltres. És clar quin és l’efecte que ens convé i quin és el que voldrien els nostres enemics.

Reconeixent que la expossició que far V.Partal en la Editorial, es molt coerent i salvan per part meva les diferencias idiologicas de Catalunya em Fernando Onega, no crec que un periodista del seu nivell i em molts anys de profesionalitat, en un programa de televisió i en directe i rodejat de anticatalans, en Fernando Onega, exposes un tema, sense tindrá ell les esquenas cobertas, un altre cosa es qui li va passar la informació, aqui si que podria a var falsetat, pro de Fernando Onega, crec sincerament que no es pot tindrá la minima dupte de la seva Profesionalitat.

Em tot, sigui o no sigui certe la noticia, de mal no ens far i veure en Marruenda escoltan la noticia la cara de fot, ya u donc per bó,

Aquest camaleònic periodista (1947), als anys 70 ja era sotsdirector de la publicació falangista Arriba. Després director de premsa de la presidència del govern d’Adolfo Suárez. Més tard Director d’informatius de la SER i la COPE. Darrerament ha fet de comentarista d’actualitat en les tertúlies “El debate” (TVE) i “El programa de Ana Rosa” (Telecinco).
De ben segur, actualment i si cal, HO NEGA tot,
Personatges així sempre tenen micròfon obert per servir a qui convingui. Formen part d’una fauna que, darrerament, està en alça.

Borrell ministre d’exteriors i Ros ambaixador a Andorra. Realment la diplomàcia espanyola no viu els seus millors moments!
És com posar piròmans a fer de guàrdies forestals.
De Trump ens en riem molt però és l’únic que fa antiglobalització… amb més ombres que clarors però en fa. No com els “socialdemòcrates” que s’ho menjen tot amb patates i la blanquejen…com la dreta… i així permeten personatges tant foscos- o
tant absents – com en Borrell. I així va pujant la ultradreta. Amb mentides espectaculars i mediàtiques incloses.

La veritable notícia del dia -de Borrell ni un borrall- és que fa quaranta anys que l’hereu del dictador colpista, passats tots els terminis pertinents, va signar per fi una constitució sortida d’unes corts ordinàries, no constituents, amb els 40 de designació reial hereus d’Ayete actius, sota vigilància militar i amb ajuntaments franquistes arreu, i que el BOE, oh meravella, no publicaria l’endemà 28 de desembre sinó el 29, sense que hi haguera res de més important que una carta magna per ser publicat. Tot i l’agnosticisme, he de reconèixer que de vegades qui controla els temps a dalt fa gala d’un finíssim sentit de l’humor i la crítica més depurada.