26.12.2018 - 22:00
|
Actualització: 26.12.2018 - 23:03
El periodista Fernando Ónega va dir al programa d’Antena 3 ‘Espejo público’ que el president dels Estats Units, Donald Trump, havia retret al ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, que trinxassen ‘la regió més pròspera d’Europa’, fent referència a Catalunya. Ónega no va aclarir d’on havia tret una informació tan concreta i no li ho va demanar ningú, però ha causat un debat polític ben acalorat: alguns mitjans han intentat traure’n tant profit com han pogut i una part de l’independentisme, fins i tot del govern, se n’ha alegrat excessivament, de manera acrítica. Perquè el problema de tot plegat és que tenim davant una informació molt poc creïble.
Ónega no esmenta en cap moment la font de la seua informació, però tot indica que és Borrell, per bé que és difícil d’imaginar per quina raó una persona tan contrària a la independència de Catalunya regala un argument tan contundent als independentistes. D’entrada, és més raonable de pensar que el periodista no s’ho inventa, però això no vol dir tampoc que allò que diga Borrell siga veritat. Sobretot, atesos els precedents.
Una altra vegada Borrell ja havia explicat que Trump li havia dit una cosa i la va haver de desmentir després. Va ser el 19 de setembre passat, quan, en un esmorzar al Club Siglo XXI de Madrid, va afirmar que el president dels Estats Units li havia dit que calia construir un mur al Sàhara per frenar l’emigració. Va afegir que fins i tot li havia dit que la frontera del Sàhara no podia ser més gran que la de Mèxic, cosa que evidentment és falsa. En les paraules de Borrell s’apreciava una certa voluntat de ridiculitzar el president nord-americà. Fonts diplomàtiques espanyoles van afirmar aleshores que només havien pogut parlar durant la visita del rei d’Espanya a la Casa Blanca el mes de juny, perquè era l’única vegada que Borrell s’havia vist amb Trump. Per cert, era el seu primer viatge com a ministre d’Afers Estrangers.
Durant aquella visita, Borrell va acompanyar Felipe VI, i efectivament va formar part d’una reunió acompanyat del seu homòleg –el secretari d’estat, Mike Pompeo– i d’un nombrós grup de persones que incloïa, per la part espanyola, el director general per a l’Amèrica del Nord, Fidel Sendagorta; el cap de la Casa Reial, Jaime Alfonsín, i el director de comunicació de la mateixa casa, el periodista Jordi Gutiérrez. Segons el programa oficial, la reunió era prevista a les 14.30 i havia de durar mitja hora, però els reis espanyols van arribar-hi un quart tard, amb la qual cosa pràcticament no van tenir temps de res. Es va difondre un comunicat conjunt ple de vaguetats i poca cosa més. La reunió ni tal sols va ser recollida com a notícia pels mitjans americans en les edicions de l’endemà.
Després, al setembre, Borrell va fer la compareixença al Club Siglo XXI. I l’endemà passat es va trobar obligat a desmentir les seues paraules perquè la Casa Blanca va negar rotundament que Trump ho hagués suggerit mai. La notícia de les paraules de Borrell havia estat recollida per tots els diaris dels Estats Units, ara sí, i això havia causat una gran indignació a la Casa Blanca. La negació de Borrell, feta a Nova York, va ser molt inconsistent, car va dir que Trump no havia parlat de cap mur, sinó que havia ‘deixat entendre’ que calia construir-ne un. Sorprenentment, el ministre va dir que no calia fer-ne un gra massa, de la inexactitud, si més no, de la seua declaració anterior. Una actuació també força sorprenent i ben poc diplomàtica.
Ara, en una mostra ben clara de la manera com, dissortadament, funciona actualment la informació, una cerca a Google amb les paraules ‘Wall Trump Sahara’ aportarà centenars d’articles segons els quals Trump va dir allò que no va dir i gairebé cap de Borrell reconeixent que el president dels Estats Units no n’havia parlat.
Amb aquest precedent a la mà, em sembla prudent de posar en quarantena qualsevol cosa que Borrell puga afirmar sobre Trump (de fet, recordant l’afer de la falsa escopinada d’un diputat d’ERC al congrés espanyol, em sembla prudent de posar en quarantena qualsevol cosa que diga Borrell). La seua animadversió envers el president americà l’ha dut a fer coses tan poc pròpies d’un ministre d’Afers Estrangers com escriure un article el mes de novembre a El Periódico saludant la derrota dels partidaris de Trump en les eleccions al congrés americà. I encara caldria recordar les polèmiques contínues que ha creat sobre aquest país, inclosa aquella afirmació tan a la lleugera sobre l’assassinat ‘d’uns quants’ indis americans, que el va obligar a disculpar-se en públic una vegada més.
En aquest context, tot i que és impossible de descartar completament que Trump hagués pronunciat la frase famosa, em sembla molt més sensat, periodísticament i cívicament, de desconfiar-ne i no fer córrer alegrement una afirmació amb tan poc fonament. Desconfiar de Borrell, no d’Ónega. Simplement perquè és més consistent de pensar que el ministre espanyol s’ha inventat la frase en alguna conversa amb periodistes, com abans s’havia inventat la del mur del Sàhara, amb la intenció de dibuixar un Donald Trump embogit i, segurament, de fer el milhomes i sentir-se important.
PS. Per a confiar en nosaltres mateixos i en la nostra capacitat de guanyar, no cal agafar-se a coses de tan poca credibilitat. Però per a fer un país nou i sobretot per a fer un país millor necessitem més cultura crítica i més capacitat crítica, també, amb la informació que rebem.
