La contemporaneïtat a través de Ramon Llull

Joan Santanach, filòleg i comissari de l’Any Llull, quan explica Ramon Llull (Palma, 1232 – Tunis, 1316) l’explica des de la seva vida, que és una aventura extraordinària. I comença dient que quan Llull tenia setanta-cinc anys anava amb un vaixell que va naufragar davant les costes de Pisa. Allí el van acollir i s’hi va passar uns quants anys reescrivint tots els llibres que havia perdut en el naufragi i també en va escriure de nous. Quan va naufragar venia d’Algèria, on per disputes religioses havia acabat colpejat, apedregat, l’havien ficat a la presó sis mesos i, al final, n’havia estat expulsat. I explica que ell no entenia una disputa a partir de l’agressió ni de la humiliació, sinó que sobre la base d’elements compartits convidava a l’argument. Però les seves idees provocaven aldarulls. Era un sistema per a avançar i parlava de les ‘raons necessàries’ per provar d’arribar a la veritat.

Els primers trenta anys de vida, Ramon Llull era un laic cortesà a la cort de Jaume II de Mallorca i escrivia poesia amorosa. És a trenta anys que va tenir unes visions: se li va aparèixer Jesús crucificat cinc vegades. Es va preguntar el perquè, i es va acabar convertint. I li va venir la idea d’escriure un llibre de teologia, el millor llibre que s’hagués escrit mai. Se’n va anar a fer pelegrinatge. Va passar nou anys de formació. Es va agafar un servent àrab que li va ensenyar la seva llengua, i va escriure el Llibre de contemplació en Déu, primer en àrab, després en la versió catalana que es conserva i finalment en la versió en llatí. Temps després se’n va anar a meditar al santuari de Randa, a Mallorca, on va tenir una nova visió. A partir d’aquella visió va concebre l’Ars magna per diputar amb els infidels i arribar a la veritat. Per a Llull no hi havia harmonia sense diferència.

L’exposició que s’acaba d’inaugurar al CCCB, ‘La màquina de pensar: Ramon Llull i l’Ars combinatoria’, parteix precisament d’aquest tractat i de les grans idees del seu pensament per a entendre la contemporaneïtat de Ramon Llull i la contemporaneïtat a través de Ramon Llull. L’exposició fa una aproximació a Llull, oferint la possibilitat de contemplar llibres i manuscrits originals magnífics, perquè els llibres que va escriure són molt plàstics. També mostra aspectes de la seva vida per mitjà d’animacions d’aquestes obres; i ofereix la mirada d’alguns artistes influïts per Llull, en el curs de la història, del segle XX, i també del XXI, amb obres d’artistes vius.

Tal com s’explica a l’exposició, ‘els mons de Ramon Llull són molt rics i variats: el seu era un món alhora català, europeu i mediterrani; va escriure més de 250 llibres, en català, llatí i àrab; va viatjar per Orient i Occident; va cercar un model de coneixement que integrés Déu, home i món; va fomentar el diàleg entre jueus, cristians i musulmans, però també entre cristians llatins i grecs. El seu pensament és hereu de la filosofia grega, jueva i àrab i del neoplatonisme cristià. La seva concepció de la realitat està formada per la intersecció de filosofia, teologia, ciència i política; el sistema de pensament que va crear, conegut com a Ars magna, interrelaciona totes les disciplines del coneixement del seu temps (astronomia, filosofia, teologia, lògica, medicina, dret…), i el llenguatge que va utilitzar per expressar tot això, l’Ars combinatoria, és el millor exemple de com posar en relació coses diferents. Segons la llegenda, va morir per les seves idees’.

Encara que es pugui pensar que una exposició sobre Ramon Llull i la seva Ars combinatoria ha de ser difícil d’entendre i ha de ser espessa, s’ha de dir d’entrada que no ho és pas i que no peca ni de llarga ni de feixuga. Alhora, s’aproxima a Llull d’una manera nova, més enllà de la visió teològica i filològica. I permet també de reforçar la idea que Ramon Llull és segurament el personatge català que més ha influït en la cultura i el pensament europeus de tots els temps.

El comissari de l’exposició és el filòsof de la Universitat Pompeu Fabra Amador Vega. Ens recorda: ‘Llull va ser el primer filòsof europeu que va parlar de filosofia en una llengua que no era el llatí. Ho va fer en català.’ Diu que la intenció és que el visitant entri a l’exposició tenint dues sensacions: que no capti cap hipòtesi i que capti en canvi la idea de moviment i relació: ‘Perquè Llull ens ensenya que la realitat es mou i que tots els elements de la realitat estan connectats.’ Per Llull, un pensador del segle XIII, Déu és la relació i es transmet a tots els elements de la realitat a través de les tres escriptures sagrades i també per totes les disciplines del coneixement; la física, la metafísica, les arts, el dret, la navegació… que implica el fer de l’home. Segons Amador Vega, ‘avui ens podem acostar a Llull també perquè hi ha joves que se senten receptors de Llull. D’una manera lliure i rigorosa, volen entendre l’Ars magna.’

L’exposició comença amb l’àmbit ‘Visions’, conformat per una instal·lació, ‘Drawing in Space’, de l’artista sud-coreana establerta a Alemanya Jeonmoon Choi, que submergeix el visitant en el món lul·lià a través de feixos de llum. S’inspira en la idea de la llum de la raó i la llum de la fe, i es mostren les primeres Obres Completes de Llull en llatí, editades a Alemanya el 1724. La instal·lació és una xarxa de llum que ho connecta tot.

El segon àmbit, ‘Entremons de Ramon Llull’, ofereix manuscrits, algunes cartes, com una de Jaume II de Mallorca a Ramon LLull afavorint la missió a Tunísia, i obres originals, que són d’una gran bellesa plàstica. A més, hi ha dotze animacions de gran format, extretes del Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum i que representen dotze moments importants de la seva vida, com les visions, la conversió, etc.

El tercer àmbit, ‘Variacions sobre l’Ars magna: lògica, mística i poesia’, posa en joc la vinculació d’artistes del segle passat, com ara Salvador Dalí, Jorge Oteiza i Francesc Pujols, amb Ramon Llull, juntament amb artistes actuals, que s’han inspirat en Llull i que l’interpreten. S’hi destaquen les peces de Philipp Goldbach i la instal·lació encarregada pel CCCB de David Link, Meditations.

L’exposició es tanca amb una peça de Perejaume encarregada pel CCCB titulada La rel de l’arbre és una roda. És una instal·lació audiovisual poètica i emotiva. Perejaume va proposar al músic Jaume Ayats que adaptés i arrangés musicalment uns texts de Ramon Llull, per poder-los cantar després a quatre veus. Els cants es van enregistrar a la sala abacial del monestir de Pedralbes. Acompanyant l’enregistrament d’aquests cantors, es mostra una imatge d’un tros de bosc del Montnegre, on els arbres, com per art d’encanteri, ballen al so de la música, cadascun identificant-se amb un dels quatre cantors. És el microcosmos lul·lià de Perejaume.

‘La màquina de pensar: Ramon Llull i l’Ars combinatoria’ ha estat produïda pel CCCB i el ZKM Karlsruhe, que és un centre per a la cultura i els mitjans de comunicació i on hi ha inclosa la universitat per a les arts. Des de la ZKM, Peter Weibel, cocomissari de la mostra, ha destacat la modernitat de la manera de pensar de Llull: en cada època s’ha llegit d’una manera diferent i les seves obres i pensaments continuen essent vigents set segles després. Per això considera que Ramon Llull és un dels pensadors més profunds de tots els temps.

L’exposició es podrà veure fins l’11 de desembre.