25.11.2016 - 14:00
Els angloparlants utilitzen l’encertada expressió “lliçons apreses” als resultats de l’experiència. Ho fan amb la vocació d’incorporar-les a les accions de futur per no repetir errors i per generalitzar o repetir allò que ha estat eficaç. L’expressió “lliçons apreses” també s’usa per interpretar els resultats de la investigació científica amb el darrer objectiu, en molts casos, que serveixi per prendre bones mesures per part dels responsables públics.
En el cas concret de les mesures de reducció o mitigació d’emissions a l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle i d’altres contaminants, comptem ja amb alguns anys d’experiència que recomanen revisar quins s’han mostrat més eficaços o, més rigorosament, quins mostren els millors resultats en termes de cost-efectivitat.
Convé recordar que la qüestió és de suma importància. Les concentracions de contaminació de l’aire a algunes ciutats -particularment a Àsia- ja excedeixen amb molt els nivells de seguretat assenyalats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Es calcula que cap al 2050 el número de morts prematures derivades de l’exposició a partícules suspeses -un dels contaminants més nocius- augmentarà més del doble i arribarà a 3.6 milions cada any al món, la majoria de les quals ocorreran a la Xina i a l’Índia (1).
Si voleu seguir llegint l’article, feu clic aquí.
